La desigualtat de sexes

Un relat de: queta

Ja fa temps que em vaig adonar de la manipulació que patim per part dels mitjans de comunicació (que són el principal medi de desinformació i manipulació actual), però no va ser fins que vaig veure aquells ells, ara ja farà alguns anys, que no vaig comprendre realment la situació; i és que la realitat és molt pitjor de com me la imaginava.
Aquesta societat que molts tant admiren per ser la societat de la comunicació i el progrés, no és tan bona com ens volen fer creure. Actualment, l'educació que estàs obligat a seguir et fa ser i pensar d'una determinada manera i les coses que pots veure, escoltar o llegir als mitjans de comunicació només et deixen veure el món que el sistema vol que vegis. Per tant, no som res més que objectes o titelles (o digue'n com vulguis) d'un sistema que no et valora, sinó que simplement t'utilitza pels seus propis interessos.
I tot això ho vaig veure i entendre, com abans us he dit, a partir d'aquells ulls (que era l'únic que semblava tenir vida en aquell rostre abatut). Aquells eren uns ulls que reflectien el seu sexe femení, el sexe oprimit pel sistema. I em vaig acostar a aquella dona, amb certa innocència, per preguntar-li si alguna cosa anava malament. El que em va respondre m'ha marcat per tota la vida. Va dir-me:
-el que em passa és que sóc una dona, i saps què vol dir això? Que he de patir insults i violacions, que per més que faci o digui el resultat sempre és el mateix: cap. Que la situació per les dones a Europa és millor que a l'Àfrica és innegable, que la situació és millor ara que fa uns anys és totalment cert. Però que no t'enganyin, la qüestió no és pensar que podria ser pitjor sinó veure que podria ser molt millor.
No m'esperava pas aquella resposta, allò era molt més del que en aquell moment podia assimilar i vaig marxar dient un simple: espero que les coses millorin. I aquest és el problema, no estem acostumats que ens diguin les veritats de forma directa i clara.
Però finalment vaig obrir els ulls per poder veure el món tal com és: una gran mentida. Perquè el lloc de les dones no està a la cuina i amb els fills, perquè el nostre servei no és el d'alimentar, procrear, educar els fills i si ens resta prou temps incorporar-nos al món laboral (però sense descuidar les tasques domèstiques, perquè com tos sabem, són molt pocs homes que s'encarreguen de la casa i dels fills). Per tant, les dones tenim feina dins i fora de casa i, tot i així estem en inferioritat de condicions. Per què els nostres sous han de ser inferiors als dels homes? Per què hem de patir violacions i maltractaments per part de les nostres parelles, companys o superiors? Per què...? a què es deuen aquestes injustícies I tantes d'altres? Doncs molt senzill, perquè és el que la societat ens ha fet creure, perquè ja estem tan acostumats a que les coses siguin així que ni ens n'adonem, perquè és més fàcil que les coses segueixin així que intentar canviar-les, perquè....
Però si jo he sigut capaç d'obrir els ulls i veure el sistema manipulador, incompetent, masclista, i tants altres qualificatius (però seria quasi impossible trobar-ne algun de positiu) tothom és capaç de fer-ho. Dones ( i homes també) rebel·lem-nos contra aquest sistema. Diguem no a la ignorància que ens envolta i comencem a pensar per nosaltres mateixos malgrat les dificultats que això comporta). I en el cas de la desigualtat de sexes, no caiguem en el que la societat ens vol fer creure. Perquè ser bo no significa només ser home. És que no pots ser dona i bona?

Comentaris

  • Tens tota la raó...[Ofensiu]
    pseudo | 14-06-2005 | Valoració: 10

    No dius coses que no hagi pensat mai...

    Però les has escrit d'una manera molt clara, i a més està ben redactat. Estic segur que aquest relat sobre persones que no hi hagin pensat mai sobre el tema, els hi provocarà que hi comencin a pensar.

    El que toca però no és que només hi pensem... si nó que comencem a canviar-ho al nostre entorn!!

    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de queta

queta

17 Relats

54 Comentaris

28554 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
"Quan un nen diu que no creu en les fades, en cau morta una; aquesta és la raó que en quedin tan poques"

I són aquestes fades i follets i bruixes... les que ens fan més persones!

No deixem de somiar!