En venta

Un relat de: ainona

El ventilador m'escup aire a la cara, però no aconsegueix baixar la bullentor de les galtes. Els ulls, entre-oberts i apagats es tanquen amb un descuit. M'estir: estic abatuda.

Em trec la roba i, encara al llit, me mir al mirall: No tenc forçes per aixecar-me.

A la cara, restes de maquillatge i el cos, flotant. La ment resisteix, i a cops intenta fer despertar la consciència.

Flotant en l'aire, l'ànima pesa més que mai. Imatges: llengues, abismes en els ulls, tu, alcohol, carrerons enfosquits, jo, guixes que es toquen...
I avui, despert massa lluny per tocar-te i massa aprop per oblidar-te. Però poc importa. Poc m'importes. Tu també has estat el meu joc, el meu vici, el meu plaer.

Ni mil litres d'aigua faran sentir-me bé.

Bruta i suada, la dolçor s'esvaeix cintura avall, i els llavis secs, no em deixen moure la boca. -Massa sensible, potser-.

Una vegada més, m'he regalat. Sense preu, sense valor.
El meu cos ha estat utilitzat, tocat, besat, i llençat. Ni vetllades romàntiques, ni olors a mel, ni ulls brillants.

Per què? La meva ment no satisfà les necessitats del cos, buida i apagada, m'he consumit dins la meva pròpia tanca.

A poc a poc, em torno a dormir, he d'estar preparada per a la pròxima nit...

Comentaris

  • el món...[Ofensiu]
    queta | 06-09-2006

    el món és com el vulguem imaginar... si volem creure que les fades existeixen.. què perdem? credibilitat davant les persones que creuen ser més madures pel fet de no creure en contes d'infants?

    jo de veritat et dic que preferexo seguir pensant que no em cansaré mai de somiar. em dóna tanta vida saber que, mica en mica, aniré fent realitat els meus somnis..

    i d'aquí 23 dies m'espera el més anhelat de tots!

    fins aviat

    queta

  • "Ni mil litres d'aigua faran sentir-me bé."[Ofensiu]
    filladelvent | 13-12-2005

    M'ha agradat. Està ben escrit, sentit, i tens recursos originals... algunes frases que sorprenen, com aquesta que faig servir de títol.

    Continuo amb la idea de que poden donar molt més de sí els teus relats; i això és un elogi: crec que tu pots i que el que dius és prou interessant com per fer-ho més extens.

    Es respira moltes vegades una poesia que intenta aparèixer entre la teva prosa.

    Felicitats,

    -Filladelvent-

  • Dur, però molt ben escrit...[Ofensiu]
    pseudo | 05-10-2005 | Valoració: 10

    El text és dur, però reflecteix una situació que passa sovint, tant a noies com a nois.

    Com sempre està ben escrit, però és pessimista... Això si no deixis de creure en la màgia, quan menys ho esperis apareixerà.

    Petons

    P.D: Perdona que hagi trigat a comentar aquests ultims relats (compto que aviat comentaré els dos anteriors)

  • Hola, ainona![Ofensiu]
    ROSASP | 29-09-2005

    La descripció dura, aspra i xafogosa d'un moment precís, on el cos no ha pogut copsar tot allò que l'ànima en el fons demana.
    Són sensacions que pesen, que esgoten l'esperança de poder tocar amb les puntes dels dits els misteris de totes les coses. De sentir una mica l'essència de la vida.
    Instants que amaren de passió i tendresa, per perdre's com sospirs entre les eternes preguntes sense resposta.
    Ai, que m'he ficat existencialista i no ho volia fer...
    Deu ser l'entrada de la tardor, que em sacseja les emocions com si fossin fulles!

    Molt aconseguit aquest diàleg intern del personatge, tan ple de matisos. Les imatges que has anat perfilant gairebé es poden veure.

    Petons!

  • Estimadona meua...[Ofensiu]
    Aqueixa de Justsuquines | 20-09-2005 | Valoració: 9

    Hola nina...Aquí, a la residència, després d'haver voltat una estoneta. Aquest relat m'ha agradat, és com si m'haguessis dit allò que esperava sentir sense haver d'estirar-te sa llengo...(S'agraeix quan falta aquell nestea que mos mereixiem-en tornar) I és que es color rosa és absent, ja ho sé, però és precís tastar coses com aquestes, que deixen aquest regust amarg com per un dia poder destriar allò que brilla d'amagat d'entre tanta brutor. I sé cert que tu ho destriaràs d'una manera inusual... T'estim un munté! Una aferrada pes coll.

  • 'massa lluny per tocar-te[Ofensiu]
    Leela | 19-09-2005

    i massa aprop per oblidar-te'
    Ostres! m'ha agradat el que has escrit. Es colpidor i m'has fet sentir d'una manera estranya, dura, real.
    No sé ben bé què dir-te. Potser tots ens hem sentit una mica així perquè les coses no solen ser com les imaginem, dolces i precioses per sempre. L'important però és intentar no endur-se cap regust amarg i gaudir de totes les experiències: penso que de totes elles en podem aprendre.

    M'ha agradat molt com de manera breu, seca has exposat tants sentiments.
    Felicitats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ainona

ainona

20 Relats

77 Comentaris

27360 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
De res te'n panadesques.
Qui no gosa callar-se
l'esperança no mareix.
Un altre mot de sort tan vana.

Pensa
com mirares la llum més pura.
Viu
la fúria de no creure't.

Digués que sí. L'absència corromp.
Torna a fer sempre la primera passa.

Isidre Martínez Marzo, La primera passa