Gaza, després

Sona com si això ho has viscut o algú t'ho ha explicat com perquè ho transmetis de tal forma, vívidament, amb tristor, però també esperança, la qual tots sabem que és l'última cosa que podem perdre en temps tan adversos.

Com un film en blanc i negre on el color no hi té cabusa ..., hi descrius fil per randa, valent-te de la innocència d'una nena, dels estralls d'una guerra i ho fas de manera molt poètica i amb imatges que et remouen la consciència i et colpeix el cor. De debò! un poema en prosa...

que arriben a l'ànima i la deixen trasbalsada. Ara bé, el millor és el missatge d'esperança que transmet el text, malgrat tot l'horror imaginable en infants innocents. Enhorabona per un text tan breu com potent.

És que les mans poden dir tantes coses, tantes! I si són els d’una nena que ha patit terriblement, molt difícil d’imaginar per nosaltres, encara ho ha de ser més. Magnífic. Una abraçada.
Aleix

Hi ha una frase feta que afirma que en les baralles sanguinàries la veritat és la primera víctima. Ara, amb la veritat difunta des de fa temps, és la compassió dels combatents que ha ocupat el seu lloc de víctima preferent en la brega. Queda, però la llunyana mirada compassiva que mostra que el sentiment amb que hom pren part en el sofriment d'altri (DIEC) no s'ha extingit i els nens, que són homínids sense la capacitat creativa ni destructiva dels seus congèneres més desenvolupats, són l'única mostra de la possibilitat d'un món compassiu en el futur. No està tot perdut, potser. Tant de bò.

Bonic i estremidor.

Horror i esperança enmig de la devastació.

Els nens són víctimes innocents a les guerres, aquí la nena de les trenes humanitza una tragèdia que és per tothom, però es mira amb els ulls d'una criatura.

Les descripcions son curtes, però molt efectives. El simbolisme de les mans és poderós.

Destaca molt que l'escriptura sigui molt continguda sense caure en excessos dramàtics. Trobo que això no li treu força, més aviat en dona.

Els nens són dúctils i es poden redreçar malgrat tot, com sebla que dius. Sembla com si hi hagués un pla específic destinat a la infància palestina volent planificar un escarment a llarg termini (i sota supervisió Occidental)

Detallada tota l'acció que descrius a pèls i senyals. La destrucció total d'aquesta guerra que és destruir sense miraments. És horrorosa i no cap dubte.
Així és la vida!
Molt bé la teva opinió.
Cordialment.

Una imatge pot oferir mil paraules, o una centena que s'avinguin a explicar-nos una història sense gaires escarafalls literaris extres, sense més dades superflues. Amb les paraules justes per intuir tot un univers al seu voltant.

Bon microrelat a la page, Atlantis!