Cercador
Nina de porcellana
Un relat de: quetaLa vida la va deixar escollir.
I ella va voler ser nina,
nina de porcellana.
Va aprendre a mirar-se la vida
Des d'aquell seu cos
Que sentia les coses d'una manera diferent.
Però la memòria la va trair.
Algú va oblidar la seva condició
I la va deixar caure en l'oblit.
Sense entendre perquè
La nina va esmicolar-se.
Comentaris
-
i...[Ofensiu]ainona | 26-11-2005 | Valoració: 9
i va deixar escapar tantes vegades
el seu somriure....
Aquest poema, s'assembla molt a un relat que vaig intentar escriure fa un any...
I d'alguna manera la protagonista del meu relat, era jo... i d'alguna manera, jo, m'he lligat amb la nina de porcelana del teu poema... bff...
Tant d'embull per dir-te que m'ha agradat el poema!
I que. qui sap, potser un dia d'aquets, m'anim a penjar es meu relat per aquí, perquè conegui a la nina de porcelana, i es fassin companyia. -
per pensar...[Ofensiu]estel_fugas_antifa | 25-10-2005 | Valoració: 9
És un text molt macu que la vritat m'ha fet pensar molt... potser en alguns moments de la vida ho veiem tot tant complicat que ens agradaria ser ninots o nines de porcellana... però llegint el teu text es veu que l'amor i l'amistat només ho tenim nosaltres, i encara que per obtenir-ho s'ha de patir, val la pena.
per cert, el relat que em vas comentar, d'olor a terra cremada, significa que es una olor que et recorda al passat, i que a vegades hagues sigut millor que no tornesin a apareixer.
Vaig a llegir més relats teus. Un peto
Salut Camarada -
Potser ...[Ofensiu]Henry | 20-10-2005
va ser perquè li faltava l'aire càlid de qui es sent estimat i envoltat de gent. Era delicada, i el temps la va anar esquerdant...
M'ha agradat. Per que en el fons, amaga la imatge de tot allò que acabem oblidant al llarg de la vida...
Petons,
Henry -
Sense entendre perquè...[Ofensiu]Nostalgia | 04-10-2005 | Valoració: 10
...aquest poema m'encanta.
Una abraçada,
Nostàlgia.
Valoració mitja: 9.5
l´Autor
17 Relats
54 Comentaris
30541 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
"Quan un nen diu que no creu en les fades, en cau morta una; aquesta és la raó que en quedin tan poques"I són aquestes fades i follets i bruixes... les que ens fan més persones!
No deixem de somiar!
Últims relats de l'autor
- Els secrets de les maduixes
- Ella: la Lluna
- Nina de porcellana
- Només una fada
- Cabells vermells
- Sense Sortida
- Ella
- L'esperança d'un somriure
- Posant els records sobre paper
- El meu somni
- Enamorada d'una veu
- Tenia tot el que necessitava per ser feliç
- La desigualtat de sexes
- Digues-li com més t'agradi
- Res del que faig sembla tenir sentit