i no només als nens, també els adults que se suposa que són madurs... a vegades tendim a pensar que sempre hem de ser més... sobretot en els temes de parella...

Precisament ara pensava en temes per oblidar que la persona que m'estimo ja no m'estima. I aquí estic a RC matant el temps, si es que realment pot morir aquest.
Investigare sobre la reproducció dels lepidòpters, m'hi he sentit molt identificat amb el terme cuc sortint de l'ou.

m'he quedat en estat de xoc....
M'encantes els jocs aquests ademés sempre he pensat que d'alguna manera o altra tot té un valor númeric i segueix les regles que regeixen les matemàtiques, un cop més m'ho demostra.
Hi ha una pel·lícula que es diu el numero 23 força bona que parla també de la suma de paraules..


apaaa, vagi bè!

si, jo també estic aquí de nou. No fallo. També m'agrada llegir-te. Fas de que pensar. Encara que molt sovint penso que pensar molt és dolent. Quin lio. Al principi creia que era un test d'embaraç, després he pensat que podria ser un amor mig oblidat que et va deixar en la soletat, com l'escrit en si. M'agrada pensar que a vegades és sa i bo desitjar un NO a alguna cosa.

és que ha sigut molt fort, ha sigut acabar-me el llibre, pujar a l'ordinador conectar-me un moment a relats i veure això ha sigut, nosé com massa ficitici.D'aquelles casualitats que agraden. M'agrada com escrius a més!

Tinc molt assumit que el lèxic i la gramàtica no són el meu fort. Per això tampoc aprovo les assignatures de llengua. Encara així segurament llegeixo més que ningú i estic aquí perquè m'agrada escriure i per molt que tingui molta relació, odio estudiar-me els pronoms febles, els verbs i tot allò relacionat amb la gramàtica i el lèxic. M'agrada, m'encanta escriure per escriure encara que mai aniria de més aprendre a escriure correctament.
PD: No em molesta gens Ferran, tot al contrari tot sigui per un bé personal, comú i per la nostra llengua.
PD2: He provat d'escriure aquest comentari sense cap falta. M'ha costat forces i forces.

som massa sentimentalistes potser??!
A vegades penso que estimar significar també oblidar, oblidar potser el d'abans o la d'abans.
Realment és molt gratificant estimar algú, dependre d'ella de la manera com ho escrius en el text molt enginyosament amb el tema del puzzle i les piles, és en el fons és veritat, et sents quan no estas amb la persona que estimes, com apagat, capbaix etc etc.



PD:Realment jo tampoc crec massa en el carpe diem, però també penso molt que si més no tot el que vivim és present o passat i el futur és tant, però tant desconcertant que només som capaços de veure el futur més immediat, el que passarà d'aquí varis segons i a vegades ni això.
Per això lo de carpe diem.

PD2: m'agrada llegir-te perque escrius coses que m'agradaria explicar a mí, i nosé les escrius de manera tan palpables, reals, esta bé!

Ostres just avui, he començat i acabat un llibre del Jordi Serra i Fabra que es titula A l'altre banda del mirall. És molt interessant.
Em fa gràcia perquè parla de la persona del mirall com quelcom passat. Contant el temps que triga la imatge d'anar dels ulls al mirall i tornar als teus ulls, la milionesima de segon que triga a succeir aquest fet, potser han passat moltes coses en el món. En fi molt interessant tot això del mirall i poguer veure'ns a nosaltres mateixos reflectits, qui som? que som? on som?, i realment ens coneixem més del que coneixe'm el veí? el venedor de pa? etc etc.

Oh, és tan cert tot el que has dit. Però crec que també existeixen altres factors com l'adrenalina de jugar-s'ho tot o fins i tot he sentit a dir que el millor de les coses és l'espera que un cop ja les tens, no tenen valor "sentimentalment parlant". Si, jo també penso que el món és massa, massa injust.

quants cops per por, per la senzilla raó del que pensarien de nosaltres o pensant que seria el milor per ell/a ens hem callat. Això sabent que el silenci és pitjor que la veritat, perquè realment la veritat sempre acaba sortint a crits.
Per sort de nosaltres el temps acaba curant totes les ferides.
Jo també seguire llegin els teus textos.