Cercador
Un món millor
Un relat de: petakin- Compartir:
Avui en dia l'home lliure representa l'animal salvatge. El lliure fa el que vol, el que més li ve de gust en cada moment. No viu pendent a normes, horaris ni lleis inútils. No viu, en resum, a la presó que és la seva vida mateixa. Viu més enllà d'ella.
En canvi, l'animal domestic representa el 90% de la gent corrent. Representa l'home rutinari, al que viu empresonat en la seva pròpia rutina, en la seva pròpia vida, sense sortir d'ella. Empresonat entre normes, horaris, subordinat a altres. És una persona incapaç de pensar i actuar per si sola, per molt que ens vulguin fer veure que tenim el lliure albir de pensament i accions.
Realment és tota una paradoxa que l'home lliure, se li assembli l'animal salvatge. Però no és més que el que passa a la realitat d'avui. El que destaca, el que sobresurt, el que es diferent, se'l silencia i se'l tanca. El que pensa per si sol, el que pensa diferent del sistema, és tractat d'animal salvatge
Encara que sembli mentida els temps ens reclamen que siguem tots uns salvatges. Que desobeïm tots. No demano una revolució per tot, ni per la primera cosa que no estiguem d'acord i ens faci enfurismar. Primer demano una revolució de tot el poble unit, perquè sinó, no serveix de res i després demano una revolució per les coses que realment són importants per nosaltres.
Dóna igual que sigui pel que importi a cadascú, dóna igual que tothom es manifesti i es revolucioni per motius diferents, ja que tots perseguim un mateix fi. Que més importa l'edat, el sexe, la nacionalitat, el color, que més dóna tot, si tots perseguim la mateixa causa: Canviar el món. I no el món en general, sinó, aquest merda de món en concret.
Perquè ja no és un món ètic, ni just, on respecti el poble. És un món immoral, on s'enganya a la gent, un món que ha arribat a uns límits insostenibles i ha evolucionat més del que es podia permetre. I a més a més ho ha aconseguit en un temps record. Ignorant passos i valors que no ha arribat ni assimilar ni conèixer.
Per aconseguir canviar el món hem de tornar a ser salvatges, lliures, començar un altre vegada on vam deixar de fer les coses bé. Encara que això signifiqui tornar molt enrere, encara que tinguem que ser molt salvatges i renunciar a molts privilegis que ens ha donat la "evolució". Però sobretot actuar, actuar amb la lliçó apresa.
No més guerres, no més injustícia, no més especulació, no més gana, no més desigualtats siguin per la raó que siguin i sobretot que els diners no siguin més importants que l'aigua o el menjar.
Fa falta que lluitem tots, que sortim al carrer, que ens reivindiquem per tot el que s'ha perdut pel camí.
[...]
Són tantes coses que s'han de canviar. Tinc tanta rabia de que les coses siguin com son i vagin com van.
Tenia, tenia la esperança de que las coses cambiarien. Fa onze dies que va començar la revolució. I onze dies després d'acampades, assemblea, queixes a tot el país i a diversos països, incloent-t'hi unes eleccions de per mig, podem dir que gairebé no ha servit de res.
Tenia l'esperança perquè estàvem sent homes lliures i no ens podien parar.
Era l'esperança d'un món millor, però el món segueix pitjor.
Arribarà un dia però, un dia que espero viure, un dia que els hi explicaré als meus fills i als meus nets que per fi som homes salvatges i lliures. Un dia que aconseguirem canviar el món. Aquell dia va començar un quinze de maig del dos mil onze i ja no acabarà mai.
En canvi, l'animal domestic representa el 90% de la gent corrent. Representa l'home rutinari, al que viu empresonat en la seva pròpia rutina, en la seva pròpia vida, sense sortir d'ella. Empresonat entre normes, horaris, subordinat a altres. És una persona incapaç de pensar i actuar per si sola, per molt que ens vulguin fer veure que tenim el lliure albir de pensament i accions.
Realment és tota una paradoxa que l'home lliure, se li assembli l'animal salvatge. Però no és més que el que passa a la realitat d'avui. El que destaca, el que sobresurt, el que es diferent, se'l silencia i se'l tanca. El que pensa per si sol, el que pensa diferent del sistema, és tractat d'animal salvatge
Encara que sembli mentida els temps ens reclamen que siguem tots uns salvatges. Que desobeïm tots. No demano una revolució per tot, ni per la primera cosa que no estiguem d'acord i ens faci enfurismar. Primer demano una revolució de tot el poble unit, perquè sinó, no serveix de res i després demano una revolució per les coses que realment són importants per nosaltres.
Dóna igual que sigui pel que importi a cadascú, dóna igual que tothom es manifesti i es revolucioni per motius diferents, ja que tots perseguim un mateix fi. Que més importa l'edat, el sexe, la nacionalitat, el color, que més dóna tot, si tots perseguim la mateixa causa: Canviar el món. I no el món en general, sinó, aquest merda de món en concret.
Perquè ja no és un món ètic, ni just, on respecti el poble. És un món immoral, on s'enganya a la gent, un món que ha arribat a uns límits insostenibles i ha evolucionat més del que es podia permetre. I a més a més ho ha aconseguit en un temps record. Ignorant passos i valors que no ha arribat ni assimilar ni conèixer.
Per aconseguir canviar el món hem de tornar a ser salvatges, lliures, començar un altre vegada on vam deixar de fer les coses bé. Encara que això signifiqui tornar molt enrere, encara que tinguem que ser molt salvatges i renunciar a molts privilegis que ens ha donat la "evolució". Però sobretot actuar, actuar amb la lliçó apresa.
No més guerres, no més injustícia, no més especulació, no més gana, no més desigualtats siguin per la raó que siguin i sobretot que els diners no siguin més importants que l'aigua o el menjar.
Fa falta que lluitem tots, que sortim al carrer, que ens reivindiquem per tot el que s'ha perdut pel camí.
[...]
Són tantes coses que s'han de canviar. Tinc tanta rabia de que les coses siguin com son i vagin com van.
Tenia, tenia la esperança de que las coses cambiarien. Fa onze dies que va començar la revolució. I onze dies després d'acampades, assemblea, queixes a tot el país i a diversos països, incloent-t'hi unes eleccions de per mig, podem dir que gairebé no ha servit de res.
Tenia l'esperança perquè estàvem sent homes lliures i no ens podien parar.
Era l'esperança d'un món millor, però el món segueix pitjor.
Arribarà un dia però, un dia que espero viure, un dia que els hi explicaré als meus fills i als meus nets que per fi som homes salvatges i lliures. Un dia que aconseguirem canviar el món. Aquell dia va començar un quinze de maig del dos mil onze i ja no acabarà mai.
