Amor

Sabíeu que Abraham Lincoln, famós president dels Estats Units per unificar a la gran nació americana i abolir l'esclavitud, va fracassar fins a set vegades abans de convertir-se en president? Mai hagués aconseguit res del que va aconseguir si hagués llençat la tovallola en alguns dels seus fracassos.
Sabíeu també que Sigmund Freud va ser ultratjat i insultat quan va presentar les seves idees a la comunitat científica europea i que Charles Darwin era considerat com un noi bastant per sota de la mitja intel·lectual?
Això significa que no cal ser un crack o un AS, en allò que ens vulguem dedicar per arribar lluny, simplement hem de lluitar. Si bé segurament ser un fora de sèrie ajuda a triomfar no és condició imprescindible com si que ho són l'esforç, la persistència, la lluita, l'ambició etc.

Aquestes idees em fan venir al cap l'historia d'un amic meu que és deia Roger. Aquest n'estava molt enamorat de la Claudia, una molt amiga meva, però aquesta, estava enamorada d'un tercer amic, el David del qual el seu amor si que era correspost. Plantejat el problema cal advertir que davant d'una negativa tan obvia el Roger no es va rendir i es va convertir en un dels millors amics de la Claudia.
Per altra banda la relació Claudia-David, no anava per bon camí per culpa del David que diríem que era una mica escalfabraguetes per naturalesa i que per molt enamorat que estigues de la Claudiam, que ho estava, no podia evitar de "veure-s'hi" amb d'altres. Tal dia, però, la Claudia es va assabentar de l'afer i va decidir tallar amb el David i més tard explicar-li al seu millor amic, cosa que posà força content al Roger i no només això, sinó que se li declarà.
Malgrat tot, la Claudia va renunciar a l'amor que li oferia el Roger al·legant que encara n'estava molt del David.
En contra del que hom pensaria, el Roger no és va rendir i va ajudar en tot el que va poder perquè la Claudia i el David és reconciliessin, tot i que el seu cor, desitjava un altra cosa.
Va ser tanta l'ajuda que va oferir a base de parlar ara amb el David, ara amb la Claudia, altra cop amb el David que va ser clau perquè el David li demanés perdó a la Claudia i poguessin tornar com dos enamorats. Però, el perdó va durar ben poc, aquest cop, però va ser la Claudia qui farta dels rumors que envoltaven la seva relació amb el David va tirar pel dret i va estar dos setmanes veient-se amb amics del David per fer-li enveja i demostrar a tothom que ella no era cap titella. Això va posar molt trist al Roger, doncs, és sentia abandonat per la seva amiga "platònica".
Tot i així, va fer una tercera ofensiva, i aquest cop, no sabem si per les baixes defenses amoroses de la Claudia o per altres raons, va triomfar. En Roger va poder viure feliç i content durant dos dies.
I és que no sabem ben bé que té l'amor però semblà que contra més mal i més dolorosa sigui una relació més ens enamorem d'aquella persona. Passat els dos dies de felicitat la Claudia va tornar amb el David.
Hem de reconèixer que aquest tercer No, va ser el més dur de tots, i si algú encara hagués seguit lluitant pel que estimava de ben segur que aquí s'hagués rendit, però no va ser el cas del Roger i va decidir esperar el seu moment.
Realment no va ser massa temps pel Roger, doncs, és ben sabut que tot el que comença malament, acaba malament i passades les dues setmanes, tant el David com la Claudia van veure-hi que la relació no els portaria enlloc i molt amistosament van decidir tallar.
A partir d'aquí us podeu imaginar com va acabar la cosa, la Claudia és va adonar que l'amor del Roger seria incondicional i això era tot el que necessitava ella i per altra banda tot el que necessitava el Roger era poder tenir la Claudia entre els seus braços.
El per fi desenllaç feliç per quasi tots va ser una noticia que vaig celebrar molt, estava molt content pel Roger. Em va demostrar que davant de l'adversitat el que cal és seguir lluitant i si això no funciona només cal canviar d'estratègia, com fer-se amiga de la Claudia, però en cap cas rendir-se. I que si aquest canvi d'estratègia encara no funciona, no ens hem pas de venir avall, sinó seguir lluitant.
He vist masses persones a la vida rendir-se a les primeres de canvi, fins i tot abans de provar-ho, he vist gent rendir-se al veure que allò que volien no els hi sortia a la primera o veient que requeria un esforç. N'he vist també de molt tossuts que han insistit però que han acabat tirant la tovallola, al veure que no rebien el premi merescut. Però si us hi fixeu al llarg de l'historia n'hi ha de molt pocs lluitadors que no s'han rendit mai, com el meu amic Roger o Sigmund Freud o Charles Darwin.
Per ser com ells, no fa falta ser molt guapos o tenir un coeficient intel·lectual molt per sobre de la mitjana, potser ens ajuda a aconseguir allò que desitgem molt abans, però no és pas una condició indispensable, aquí, l'única condició indispensable era no rendir-se.