Cercador
Un únic missatge
Un relat de: ANEROL- Compartir:
Resto palplantat al cim del turó, on la meva mirada descansa en els records. Guaito el pot vell de la ciutat que m'ha vist néixer, créixer i fantasiejar..
Rememoro les nostres corredisses de nens, empenyent-nos, rient al sortir de l'escola, enfilant-nos pel rocam que coronava el turó, per tal d'agafar el millor lloc i poder tenir una bona panoràmica de l'arribada dels vaixells al port. Apostàvem quin seria el primer en arribar; contàvem les caixes que treien plenes de peixos, i, després una altra vegada a córrer per arribar els primers a la subhasta de la llotja.
El meu germà ja des de petit es designava capità aventurer. Jo seria el seu timoner i la resta de la colla la seva tripulació.
I, així, va començar a construir-se la seva pròpia barca, amb cabina, motor i vela. Volia poder viure en ella, amb el mínim necessari. Feina feines que el mantenien i el permetien, en les seves estones lliures i caps de setmana, ficar-s´hi de ple.
Sempre que podia, jo m'hi atansava al taller i l'ajudava en el què em demanés.
També la seva xicota participava de la seva il·lusió. Feien plans de viatjar pel món; volien treballar i viure del mar, aturar-se a diferents ports, beure d'altres cultures. Somniaven junts, somniàvem junts...
I arribà el dia esperat, el de l'avarament. Una gran expectació s'estengué entre els amics i familiars. Sabíem què, després de la festa del bateig de l'embarcació, la parella tenia intenció d'iniciar una ruta de pocs dies pel litoral, com a assaig per ells i la nau.
Desemmandrint-se, la vela es desplegà, orgullosa, llatina.
Acomiadàrem la parella, que va voler aprofitar la mica de vent que s'havia aixecat per navegar amb la vela; no tenien presses.
Aquell va ser l'últim dia que vaig veure el meu germà.
Al dia següent, m'explicaren que la noia havia desembarcat i ell havia partit sense ella.
Li havia confessat què estava enamorada i què ja feia un temps mantenia relacions amb un altra home; que no s'havia vist amb cor de dir-li abans per no desbaratar-li els plans i que havia esperat a aquesta sortida per tal d'explicar-li i fer-se perdonar, ja què volia quedar com amics.
Des de les hores, han passat vint anys. Jo sóc capità de vaixell mercant. Cada vegada que m'embarco, llenço al mar una ampolla amb un únic i mateix missatge: "perdona'm".
Comentaris
-
m'ha encantat[Ofensiu]petakin | 11-08-2009
quants cops per por, per la senzilla raó del que pensarien de nosaltres o pensant que seria el milor per ell/a ens hem callat. Això sabent que el silenci és pitjor que la veritat, perquè realment la veritat sempre acaba sortint a crits.
Per sort de nosaltres el temps acaba curant totes les ferides.
Jo també seguire llegin els teus textos. -
Molt ben escrit[Ofensiu]Mercè Bellfort | 26-09-2008 | Valoració: 10
Amb senzillesa i sinceritat has escrit una història de desamor enmig d'un ambient mariner. Hi he trobat un paral·lelisme entre els cops que ens pot donar la vida ( el cas d'un amor que es perd, que s'allunya de tu) i els que ens ofereix el mar, que, quan li escau, pot ser molt traïdor.
Aprofito, Anerol, per dir-te que tot el talent que ens has mostrat l'hauries de seguir treballant.
Poc a poc pots anar escrivint cosetes tan boniques com aquesta història. A mi, m'encantaria que ho fessis. És clar, que aquesta és una decisió molt personal i tu ets la teva pròpia mestressa.
Res més, Anerol, només em resta agrair-te les teves paraules tan sinceres i enviar-te molts petons.
Mercè
-
Àgil,...[Ofensiu]rnbonet | 09-09-2008
...contat amb paraules precises.
I, llegit entre línies, diu molt més del que sembla 'escrit'.
Molta salut; molta rebolica! -
Interesant[Ofensiu]surina | 09-09-2008
Amè i ben escrit. A vegadas els projectes canvien de rumb i es desfan en la tempesta de la vida.
Salud i sort! -
Un relat àgil, [Ofensiu]Nonna_Carme | 09-09-2008 | Valoració: 10
amè i amb un final imprevist. M'agrada moltíssim com escrius, Anerol.
Agraeixo, de tot cor, els teus comentaris.
Una abraçada.
Nonna_Carme
-
commovedor[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 01-03-2008 | Valoració: 10
has tingut l'encert de saber explicar coses sense paraules i fer-les veure tan clarament.
Chapeau!
Una abraçada
Ferran -
Un relat que creix tot llegint-ho[Ofensiu]Unaquimera | 24-01-2008 | Valoració: 10
Un relat que comença en la infantessa, que creix i es fa adult davant els ulls de la lectora!
Una història que comença marinera per esdevenir tragèdia romàntica!
Has establert un contrast ben marcat entre el principi i el final, com dos cares de la mateixa moneda: la vida.
T'envio una abraçada amb un missatge ben clar: espero que al 2008 la inspiració continuï fluint com fins ara,
Unaquimera
-
Té molta força,[Ofensiu]RATUIX | 05-12-2007 | Valoració: 9
fa un gran impacte. Es un escrit d'un romanticisme absolut. Sembla una llegenda antiga...
-
Trist però deliciós[Ofensiu]Naiade | 05-12-2007 | Valoració: 10
Un relat sensacional, desprèn un regust a aquells records tan entranyables que no esborrem mai del calaix de la memòria.
Tens la particularitat de deixar-te entrar dins l'historia que descrius, semblant que puguis formar-ne part, inclús he sentit un nus a la gola, m'ha emocionat.
Una braçada
-
Apassionant[Ofensiu]Mercè Bellfort | 05-12-2007 | Valoració: 10
Com m´ha agradat el teu relat! Molt dur i commovedor, però per damunt de tot tendre i molt ben escrit. Et felicito, Anerol.
Mercè Bellfort. -
Bell relat[Ofensiu]Anagnost | 04-12-2007 | Valoració: 10
Aquest és un bell relat, dels que vas llegint sentint que les paraules et van penetrant l'esperit i t'embolcallen i et menen cap a mons que el narrador consturuiex per a tu. M'ha agradat molt i molt.
-
molt bonic el missatge![Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 04-12-2007 | Valoració: 9
sobretot si arriba a port i a mans de la persona desitjada, molt romantic i entenedor, descrius molt bé el paisatge i tot l'entorn. Una abraçada.
Valoració mitja: 9.8