custodia del mocador

Em moc amb o sense moc a poc a poc en calaix o butxaca, arrebregat o planxat. I també ploro.

Em sembla que he fet més referència a un mocador d'ús com un kleenex, tot i que de roba, més que no pas un mocador de farcell o tipus fulard. Potser és que tocaven coses petites....Suposo que,encara que sigui el més escarransit del grup, podrà ser-hi.

Amb quatre nusos i al cap, sóc proletari. Amb tres puntes i a la butxaca del gec, sóc senyor.

Plegar un mocador de butxaca, sense planxar,
tot estirant les puntes, em relaxa.
Acaronar el seu tacte suau també.

Va el meu, xicona! De nou al tall!:

Curiós! Unes lletres brodades "PP" i a sobre una gavina amb les ales esteses em feren sospitar...Propaganda electoral?

Salut i rebolica!

S’esfilagarsa sota els arços batut pel vent de seixanta anys. Prop seu, reposa la mà que l’agitava abans dels trets.

De dilluns a dijous se'l quedava ella, jo el divendres i els caps de setmana, podia recordar la seva olor.

Veient el fill tan elegant davant l'altar, li saltava alguna llàgrima El marit, sempre pendent, li atansà un mocador.

Mireu que cobren els futbolistes d’elit, però, ni un té un trist mocador per “amagar” les escopinades.

Quan sigui a prop seu, deixarà caure el mocador a terra. Desitja admirar el gest instintiu d’acostar-se’l al rostre.

Amb ell, de petit ple de mocs; de gran, sempre perfumat o suat. Avui, orfe d'amo, xop de sang assassinada.

I va embolicar amb el seu millor mocador el regal del seu nét: una pedreta trobada al camí.

Demanà a la mare, orgullós, que li fiqués el mocadoret dins de la butxaca; ell ja sabia mocar-se tot solet...

Els mocadors eren horrorosos , però havia comprat aquella capsa , ell sol ,amb tant d'amor...!

El vaixell salpava. L'Eric, aliè a l'estol de mocadors que acomiadaven els marines, es guaria amb la mirada de l'Eva.

...no desitjo un mocador per eixugar-me el front, sols la llengua per tastar la suor que amara el seu cos.


d.