Cara o creu.

Un relat de: lady_belen

La RAE defineix el verb confiar com "Pactar amb una altra o altres persones, que aquell que s'equivoqui o no tingui raó, perdrà la quantitat de diners que es determini o qualsevol altra cosa."
Ara tanca els ulls, i imagina que has apostat tot el que tens a una cara, tot, has apostat cegament confiat que has triat bé, saps que vas a guanyar. Però que passa si no surt la cosa com havies pensat? que et quedes sense no-res, això és el que passa.
Quan confies en alguna cosa o algú molt cegament, és probable que a l'obrir els ulls vegis que t'has quedat sense no-res, que ho has perdut tot i t'has quedat per darrere dels altres. També pot ocórrer que no perdis, però que t'adonis que el que tens o has guanyat no és el que esperaves i dius, això era? i tant per res.

En aquesta vida cal fer front a tot lo que vingui, acostumar-se unes vegades a guanyar i moltes altres (la majoria) a perdre, i no sorprendre't al veure que les monedes tenen dues cares, cara i creu, i no cal donar tot per una d'elles. Però avui en dia ningú valora el que té, tant material com humà, tots s'acostumen a l'abundància, al tenir, voler i tenir més, ningú dóna grácias per no-res.
En els temps que corren ara, m'he adonat que la gent i tot en general tenen per únic objectiu brillar, i no ser brillants. I com no, semblar molt abans que ser. Però com totes les coses, hi ha lluentors i "lluentors", que són falsos i enganyosos. Creus que una cosa és bona, notes la seva olor a Chanel nº 5 però si t'acostes més i et concentres, pots sentir certa pudor a pachulí i dius bah, no és el que semblava ser.

Amb tot això vull dir que no cal deixar-se dur per les falses aparences ni donar passos en fals, si et deixes dur que sigui per alguna cosa que brilli per dintre encara que enlluerni per fora, que sàpigues que no tens gens que perdre, asegurat bé abans de donar el pas i mai donis tot en canvi de no-res, sense rebre gens a canvi, que no mereix la pena, creu-me, ja que si perds et veuràs sol/a.

Ah!, i clar, no puc anar-me sense dir una frase que creo jo que queda genial per a acabar: "I quan vulguis adonar-te, es va acabar el que es donava". Quanta raó té..

Comentaris

  • Jo sempre dic cara![Ofensiu]
    petakin | 11-08-2009

    Oh, és tan cert tot el que has dit. Però crec que també existeixen altres factors com l'adrenalina de jugar-s'ho tot o fins i tot he sentit a dir que el millor de les coses és l'espera que un cop ja les tens, no tenen valor "sentimentalment parlant". Si, jo també penso que el món és massa, massa injust.

  • ei hola noia![Ofensiu]
    rosanegra | 01-06-2009 | Valoració: 10

    tot o res.. això es el que passa amb els jocs d'atzar..que mai saps que pot ocòrrer.
    m'agrada molt aquest relat que has escrit, i els altres també, m'encanta la teva manera d'expressarte, saps be emprar les paraules i jugar amb elles.
    un peto, seguiré llegint-te maca :)



    Oriol.

  • Certament no es pot apostar[Ofensiu]
    Romy Ros | 01-06-2009 | Valoració: 10

    la totalitat del que tens a una sola cara d'una moneda perque pots quedar-te amb el no-res. Però assumir els riscos de qualsevol aposta sempre està bé . T'ajuda a madurar i aprens de les errades. Cara o creu recorda a un joc que acaba en el no-res. El millor és saber retirar-se a temps de qualsevol joc...Enhorabona pels teus relats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lady_belen

lady_belen

22 Relats

91 Comentaris

40184 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Es pot dir que els meus ulls van veure la llum per primera vegada un dia del fred mes de novembre de l'any 1990 a la ciutat de valència.

Ara, en la actualitat sóc estudiant de magisteri.
En el meu temps lliure i moments de solitud, por, felicitat... solc escriure.
Escriure em fa sentir bé, em tranquil·litza confessar-li les meves penes i alegries a una pobra fulla de paper o a la pantalla del meu estimat ordinador...

Vaig descobrir aquesta pàgina fa molt de temps i em passava sempre a fer-li un cop d'ull, i ara m'he animat a participar en ella, aprofitaré el poder llegir a altres autors i que opineu sobre mi... i a mesura que passi el temps espero, amb els vostres comentaris, opinions i llegint relats, que pugui aprendre a escriure millor del que ara ho faig.