Venezia en ment

Hola Ferran!

Volia parlar amb tu i no sé si hi ha alguna manera de fer-ho que no sigui amb comentaris (no sé ben bé com va això dels relats, encara..).
No me n'havia adonat de les faltes, la veritat es que al de Jo, música no me l'havia repassat (cosa que sempre tinc el costum de fer) i a l''escriure'l "tal qual" doncs he degut fer faltes... Saps com ho puc corregir al relat? He intentat entrar-hi, però, no trobo la manera de modificar-lo.

Una abraçada i gràcies pel comentari, em dóna ànims per seguir penjant relats.

PD: a mi, Venècia, em té enamorada.


Petita Hepburn.

dificilment l'oblida. El seu nom va atreure'm de seguida per a llegir el teu text i la seva eterietat m'ha fet "volar" de nou per allà... amb la ment. Gràcies per això i també pel teu comentari. Sempre és un plaer llegir-te.

Hola darkman! Gràcies per permetre'm viatjar de franc per segona vegada cap a aquesta Venezia misteriosa, romàntica, idíl·lica que atrapa tothom que la visita. Canals, gòndoles, ponts en clau poètica molt ben aconseguida. Un poema preciós!
Gràcies també pel teu extens comentari sobre Canet. Recordo perfectament tot el que m'anomenes i sí, el cinema es deia Miramar. Qui sap si ens vam creuar pel poble sense saber que rondàvem per allà. Ja ho diuen que "el mundo es un pañuelu", ha ha! Si ens veiem pel Víctor Mora a l'Escala ja en parlarem d'aquells records d'adolescents, ok?
Una abraçada, Ferran. Ens llegim!

Mercè

Tinc molt assumit que el lèxic i la gramàtica no són el meu fort. Per això tampoc aprovo les assignatures de llengua. Encara així segurament llegeixo més que ningú i estic aquí perquè m'agrada escriure i per molt que tingui molta relació, odio estudiar-me els pronoms febles, els verbs i tot allò relacionat amb la gramàtica i el lèxic. M'agrada, m'encanta escriure per escriure encara que mai aniria de més aprendre a escriure correctament.
PD: No em molesta gens Ferran, tot al contrari tot sigui per un bé personal, comú i per la nostra llengua.
PD2: He provat d'escriure aquest comentari sense cap falta. M'ha costat forces i forces.

... i l'encantament, Venècia i el somni- Piazza San Marcos-; Venècia i la realitat -pudor dels canals.
La ciutat i el 'glamour': la glòria passada.el poder feudal, els grans mecenes, el 'festival'; la ciutat present: unes pedres glorioses que s'afonen, el 'guirigall' turístic, les màfies encobertes.

Mereixen, totes les 'venèzies', un cant com el teu.

Salut i rebolica, amic!