Una addicció que controla ment i cos, i que deixa sense voluntat al que la pateix...

Tornar a començar és possible i fer el que et fa feliç és trobar el bon camí!! Endavant, una abraçada.

Un abisme negre infinit...sempre té sortida! L'optimisme als pitjors moments ens dona esperança i ens fa trobar una sortida. M'ha agradat molt tot i que al pincipi es dur de llegir.

El que no varem dir, el que podiem haver fet...sempre ens persegueixen els somnis del passat. Ben cert que a vegades no vivim el present sinò que vivim somiant el passat. L'he llegit dues vegades i realment és molt bonic. Una abraçada!

Un poema preciós com sempre, m'encanta com escrius. Al final, però, no se si l'entenc correctament, el monstre pessigoller tenia bones intencions?

"escolta bé el tacte fred del ferro vell,
per saber ben bé on és el foc
que et feia balancejar les entranyes..."

Jo l'interpreto com si estigues empresonat i reflexionant sobre els seus actes. No se, tinc molta imaginació. Una abraçada Aleix.

És molt bonic, un relat meravellosi conmovedor. Fins aviat

Podria ser interessant, de fet a vegades necessitem un racó on poguem reflexionar. Potser ho intentaré. Fins aviat

Vivim en un món ple de...en fi deixem-ho aquí, que només de pensar-hi em poso malalta. Sobreviure és una lluita diària de tots nosaltres. Com sempre els teus escrits hem desperten tot d'emocions.Una abraçada!

Tenim por al fracàs, però equivocar-se és poder tornar a començar. Hem sento tan identificada amb el teu relat que m'ha fet por i tot. Fins aviat relataire.

Un reflexe que ho diu tot, maleït mirall. Les dones ja ho fem això... M'ha agradat molt i benvingut!

M'ha arribat al cor, és molt bonic. Deu ser que com que sóc mare aquestes coses m'emocionen. I et puc assegurar que la mainada ho capta tot, tan si estas trist com content. Fins aviat i et torno a agrair el teu comentari.

Tota la raó Eloi, l'has captat a la perfecció. Una vegada més gràcies pels vostres comentaris.

M'has fet posar pell de gallina, hem sento...identificada!!!

No deixis passar cap oportunitat de dir-li el que sents, no ho dubtis. A mi l'oportunitat s'hem va escapar, per covard. He llegit alguns dels teus relats i hem dona la sensació que estic llegint sobre mi mateixa, de debó!
Molt agraïda pel teu comentari. Una abraçada!

Primer de tot t'agraeixo molt el teu comentari, encara que sigui una mica tard i dir-te que els relats ja es publiquen al seu temps no pateixis, a vegades va més ràpid i d'altres no.
En quan al teu relat et puc dir que no es pot canviar a la gent, i que tot al seu temps, ja obrirà els ulls un dia o altre i si no... doncs no perdis el temps que potser no és la persona adecuada. Encara ets molt jove i tens tot el temps del món així que disfruta tant com puguis que els anys passen volant. T'ho dic jo que aviat en faig 30 i ni els he vist passar. Una abraçada!