Tota una vida. Noçes d'or

Un relat de: missatger
Va ser un quatre d’agost, ara fa cinquanta anys, que es diu ràpid però és tota una vida. Una vida plena d’emocions, d’amor i també de molta paciència. Hi va haver moments bons i dolents i molts records compartits amb les persones que avui som aquí i amb les que varem anar deixant al camí, que no oblidarem i que segueixen vives al nostre record.
Ho recordeu? Les excursions amb els besavis, els germans, nebots… varem viure grans vetllades tots plegats. Els berenars de diumenge a Peralada, sense que faltés el cava rosat que l’avi sempre demanava. Els estius a Roses, els dinars a la pineda i les partides de cartes a mitja tarda. Tornant sempre cantàvem les cançons de Jorge Dan. A vegades va bé fer una mirada enrrera i reviure els moments que ens varen fer riure i somiar.
Som aquí per vosaltres, per la vostra unió. Avui celebreu un any més, un aniversari més però és molt més que tot això. Per mi sous un exemple a seguir, sous els meus pares i també els meus amics. Sous els fonaments de la meva vida, imprescindibles i insubstituïbles.
No tindria prou paraules per expressar tot el que us puc arribar a estimar, i només hem queda desitjar que espero puguem celebrar cinquanta anys més tots plegats.

Per als meus avis, de tot cor. Gràcies per estar sempre al meu costat.

Comentaris

  • Des del cor[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-09-2012

    Torno a passar pel teu racó d’autora, un cop acabat l’estiu, i per tant les vacances i la desconnexió que comporta.

    He trobat i he llegit avui aquest homenatge que vas redactar per als teus avis, per tota una vida de proximitat i afecte i penso... que no sé si ho hauries pogut fer millor, tal com tu afirmes, però que el resultat és ple de sinceritat i revela que cada mot ha sortit del cor, del teu cor i els teus records.

    T’envio una abraçada daurada, per celebrar el nostre retrobament i la tardor,
    Unaquimera

  • M'encanten les històries familiars[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 24-08-2012 | Valoració: 10

    I m'encanta la rosa de la vida que floreix davant d'un ventre matern.
    M'has fet recordar totes les festes que hem celebrat en família (un grup molt nombrós) i que hem gaudit amb una copa de cava a la mà.
    És bonic escriure sobre qualsevol cosa, però sempre és més autèntic quan s'escriu sobre els sentiments que provoca una situació viscuda.
    Seguirem en contacte.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de missatger

missatger

37 Relats

45 Comentaris

54533 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol,
sinó voler sempre el que es fa. (L.Tolstoi)

La lectura és el meu millor amic.
La meva filla és el meu gran amor.
Escriure és una manera d'evadir-me.
Tinc sempre un somriure a la cara.
Res hem fa més feliç que el meu nom: "mare".
Estic sempre disposada a donar un cop de mà.
Sempre, és massa temps.