Cercador

Llista categories

Cançó de bressol

Un relat de: Cirerot

mirades d'estrella,
germanes
de la mística poètica,
batecs de llum freda
cantant a l'uníson

que contemplis la Lluna
i viatgis amb elles,

deixant bous i esquelles
en terra vulgar,

que la nit és companya,
que la nit se sent sola
i estén els seus braços
per donar-te descans.

Comentaris

Afegir comentari

ben rimat. [Ofensiu]
Atlantis | 10-08-2024
La cançó acompanya el son. M'agrada molt el vers: la nt se sent sola.
Una poesia ben feta[Ofensiu]
histories_medievals | 08-08-2024 | Valoració: 9
Una poesia que fa evocar l'infinit del cel llunyà, de la lluna que observa, dels bous que ja tenen el seu lloc en la matèria, de l'ordre i la bellesa universals...

Una poesia que m'ha fet evocar algun que altre detall dels neoplatònics.

M'agrada. A veure si et llegeixo més sovint. Salut!!!
A mi, en lloc de serenar-me...[Ofensiu]
llpages | 08-08-2024 | Valoració: 10
m'ha desvetllat per la quantitat d'imatges que m'han vingut al cap en llegir aquests versets tan ben composats. Quan parles d'estrelles, se t'obre un espai vastíssim que fa córrer la imaginació. Això és el que aconsegueix aquesta cançó, enhorabona!

l´Autor

Cirerot

109 Relats

175 Comentaris

87069 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Afegir a preferits

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >