Inside me

Un relat de: Eloi Miró
Visc immers en un canal d’aigües putrefactes, negres i llefiscoses, infestades de mosquits, de rates mortes flotant amb cucs devorant-les, nenúfars pansits pels microbis granulats que naveguen amb bombolles d’aigua pudent... És allà on hi ha els cabells de la meva estimada, morta ja pel varí de la bruixa, al voltant, clapes de dol i remordiments.

Malgrat tot, hi ha una petita veu d’aigua pura, una aigua que repel•leix tot el podrit. Victoriosa il•lumina el camí cap a la desembocadura, un lloc d’unió mai vist però on molts i posen esperança... una visió de futur.

Un vent gelat em ressegueix l’esquena estremint-me tot el cos, però lluny d’allí sento la càlida melodia d’un violí que lluita, ferotge, contra el vent. A l’horitzó, una muralla foradada em permetria fugir, però no puc, la Putrefacció em té agafat, no em deixa anar i fluir cap a la llibertat.

Passen les hores i arriba un tronc, un bri d’esperança per no ofegar-me, m’hi agafo, i una vegada a sobre vaig navegant pel canal. En mirar l’aigua fosca veig el meu reflex, tot i que té vida pròpia... és l’altre jo que s’ha quedat presoner en pujar al tronc, té el rostre pàl•lid i els ulls negres, ja és tard, ja és mort, està agafat per les arrels d’arbres invertits que s’alimenten de la poca vida que li quedava.

Comentaris

  • La que somia | 03-10-2013

    Estic segura que has de ser una persona increible. Fas bellessa amb allò més podrit.
    Txell.

  • Angoixant[Ofensiu]
    missatger | 07-06-2013

    Un abisme negre infinit...sempre té sortida! L'optimisme als pitjors moments ens dona esperança i ens fa trobar una sortida. M'ha agradat molt tot i que al pincipi es dur de llegir.

  • Oníric i esgarrifós,[Ofensiu]
    allan lee | 06-06-2013

    una alenada de podridura; i no obstant, la vida aguanta, s'aferra al tronc, veu una aigua neta enmig de la dissort. Sens dubte, el negre dolor s'emporta sempre un tros de nosaltres- el reflex, l'altre jo que queda travat a les arrels, però la llum ens guia cap a la vida, que vol prosseguir, sigui com sigui. M'agrada molt com ho has escrit, com un malson que enllaça amb l'esperança. Una abraçada

    a

  • Et deia abans...[Ofensiu]
    Annalls | 06-06-2013 | Valoració: 10

    ... les profunditats en les que ens submergeixes en els teus relats. La d'aquest es una d'aquelles abissals, que cal llegir i rellegir... hi tornaré, però m'alegra que un jo s'hagi quedat a les aigües putrefactes i l'altre hagi escapat envers la llum i l'esperança de l'unio . Sigui quina sigui, sempre donarà = força-
    Anna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: