Somni o realitat

Un cop fort a mitjanit i un xiuxiueig planyívol.
Tanco els ulls amb força, vull tornar-me a adormir.
Sento les mateixes paraules nit darrera nit:
Prou! Hem fas mal, la nena dorm i la despertaràs.
Un altre cop i un plor desconsolat.
Obro els ulls i tot és fosc. A les palpentes busco el llum de la tauleta i quan ja estic apunt de prémer l’interruptor una tremolor s’apodera de mi. El dit indecís no es decideix. El cor accelerat i la respiració quasi convulsiva hem fan tornar altre cop dins el llit. Pressiono els palmells de les mans contra les orelles i recito només per a mi algun dels contes de fades que he llegit.
Quan torno a obrir els ulls ja és l’endemà i penso que potser només era un somni i que realment res no ha passat. Ja és l’hora d’esmorzar i quan vaig a fer dos petons a la mare, hem colpeja la crua realitat. Aquesta vegada, ha set un ull morat.
Hem dic a mi mateixa que quan torni a passar obriré el llum de la tauleta i l’aniré a salvar.
Ara, ja han passat més de vint anys i aquella maleïda llumeta no es va arribar mai a il.luminar. Què hi podia fer jo, si només tenia 8 anys?