Busant el paradís

Un relat de: missatger
Ets tu amor, que amb veu tremolosa hem crides?
És la sang que veig rajar, procedent del meu cor partit en dos?
Dolç patiment que aconsegueixes mantenir viu aquest record amarg.
Abandona’m, deixa’m somiar amb un món feliç.
On les roses no tenen espines
i el sol no es pon mai en aquest paradís.
On es poden contar els estels
i nedar fins a l’infinit.
Lliscarem nus entre la gespa
assaborint el vent que s’endú els neguits.
Viurem sense paraules,
només amb mirades ardents de desig.
Vull morir a la realitat
per renéixer al teu costat.

Comentaris

  • Morir a la realitat[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 23-07-2016 | Valoració: 10

    i viure de somnis. Quin poema més bell! No sé què en faríem de la vida sense somiar, sense sentir que ens envolta un món meravellós que nosaltres mateixos creem. Un món on no hi ha dolor, on tothom és feliç i no existeix res que ens pugui fer trontollar. És a dir: una utopia. Però una utopia que ens ajuda a viure, ni que sigui
    per uns moments, una altra realitat.
    Els que escrivim poemes tenim el privilegi de poder expressar aquestes inquietuds i de fer-les arribar als demés en forma d'obsequi, com el teu preciós poema.

  • Cercant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-05-2013 | Valoració: 10

    Un poema fantàstic, dolç, amarg, tendre, positiu, trist i esperançat alhora. Uses belles paraules i aconsegueixes amb elles el resultat que demanes. Escriure és començar a aconseguir. M'ha agradat molt i molt. Una abraçada.

    Aleix

  • Estimar i sentir estimació[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 16-05-2013 | Valoració: 10

    Relat molt sensible i personal.
    M'agrada:
    "On les roses no tenen espines
    i el sol no es pon mai en aquest paradís.
    On es poden contar els estels
    i nedar fins a l’infinit."
    Difícil però maco contar els estels....
    I fer-ho desvestits... millor....
    I gràcies pel teu comentari a "Refugi..."

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de missatger

missatger

37 Relats

45 Comentaris

54539 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol,
sinó voler sempre el que es fa. (L.Tolstoi)

La lectura és el meu millor amic.
La meva filla és el meu gran amor.
Escriure és una manera d'evadir-me.
Tinc sempre un somriure a la cara.
Res hem fa més feliç que el meu nom: "mare".
Estic sempre disposada a donar un cop de mà.
Sempre, és massa temps.