QUAN HO PODREM TOT?

Fa dies que amb ràbia continguda i molta mala llet per part dels benaventurats que ingènuament encara confiàvem que les coses anirien d’una altra manera, a hores d’ara ja no tenim ni esma d’alçar la cara de tan avergonyits que hem quedat. Tot per la indigna comèdia d’uns mentides, estúpids, nefastos i prepotents polítics (tots) que s’han passat per l’entrecuix l’arma més letal i temuda pels eterns enemics de Catalunya: LA UNITAT!

Aquest nou “rissorgimento” nacional socialista que després de 14 anys de sequera ha retornat gràcies a l’espanyolisme genètic, obsessiu i quintacolumnista dels “cinturones rojos”, ara ja podran gallejar de tenir un Molt Honorable Socialista; que entre altres animalades abans de ser ministre de sanitat, fou un apassionat instigador en primera instància del “A por ellos” i d’aquell maleït 155 on els defensors de la unitat d’Espanya, s’esplaiaren a plaer traient saliveres mentre ens inflaven d’hòsties, garrotades, puntades de peus i insults per posteriorment ser condecorats a tort i a dret per l’estrès psicològic que sofriren heroicament en terres catalanes, tant, que el terrorisme al País Basc, segons digueren ells mateixos, era un joc de nens...

Retornant al que dèiem, ara que ja som pacificats del tot; de moment l’estanquera “rojigualda” presidirà com cul i merda fins qui sap quant, les dependències de la Generalitat...

Alhora també, el selecte staff del “sottogoverno” de la nova Generalitat amb les flamants conselleries, delegacions, direccions generals, secretaries i altre bestiari *(aquí el lector hauria de fer una comparativa analitzant dels cognoms dels afortunats polítics) que han entrat per “bulerias” de “Feria de Abril” i de la FECAC; aniran legislant, executant i judicialitzant noves lleis, decrets, declaracions, contra declaracions i altres estupideses com les que ja ha deixat anar el nou president: “Cataluña puede ayudar a mejorar España...”

Parlant de lleis; és aquí on servidora voldria fer un exercici de política-ficció, mitjançant un relat imaginari que tant de bo fos realitat, per veure si de veritat es produiria una catarsi de lluita a tota Catalunya per deixar d’una vegada per totes aquesta esperpèntica, antagònica i tòxica Espanya.

Aquesta ficció començaria amb una llei prohibint absolutament tota cultura, paraula i pensament en català; que seria efectiva a les 24 hores del 10 de setembre d’enguany, on entraria en vigor l’ús obligatori i exclusiu de la llengua Castellana una vegada aprovada la nova proposta de llei presentada a fiscalia per la “Sociedad Civil Catalana” i per la gran majoria demogràfica absoluta i diversa de “Ciudadanos Castellanoparlantes de Cataluña”.

En aquesta present llei, excepcionalment s’autoritzarà per un mínim període de temps el vulgar dialecte català sols i exclusivament a efectes informatius, a fi d’evitar que per ignorància cultural o deixadesa se’n faci ús i abús. Alhora també s’informarà que una vegada la llei surti al B.O.E. serà executada sota sanció econòmica i presó per tothom qui es resisteixi a parlar estrictament el castellà en tota la regió catalana on d’ara endavant s’anomenarà “CATAUÑA” o “CATAÑA”.


“Hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot”
Vicent A. Estellés.