Has arribat a mi!

Un relat de: missatger
Mare?
Tinc por!
Tinc fred!
Tinc gana!

Segurament es preguntava que havia pogut passar. Hi havia molta llum, tanta que li costava obrir el ulls. Tot i que era negra nit sentia com si el sol enlluernador li enfoqués directament a la cara. Havia passat molts dies flotant en la foscor, en un ambient càlid i humit.
Es va estremir, aquella era una nova sensació que no havia sentit mai. Els membres li tremolaven i estirava les extremitats buscant un contacte anel.lat durant molt de temps. Va sentir una veu familiar i una abraçada dolça i ferma; va deixar de tenir fred. Va quedar immòbil uns instants aspirant aquella olor tan agradable, arrapada a aquell cos calent que la confortava.
Un instint innat li feia obrir la boca i sacsejar el cap cercant aquell clavell rosat que l’havia d’alimentar. Unes mans inexpertes li feren de guia per localitzar el seu objectiu, i no sense esforç i empenta ho aconseguí.
Va alçar els ulls, i sense saber-ho va trobar el que buscaba, una mirada brillant, plena de tendresa i desbordada d’emocions. Va ser un contacte infinit i familiar. Es va deixar portar. Aquell nèctar càlid la va sumir en un somni profund. Sabia que en despertar, la mare sempre estaria allà.

Comentaris

  • Tu també has arribat a mi[Ofensiu]
    magalo | 16-09-2012


    El teu comentari al meu relat m'ha portat aqui a llegir alguns dels teus reats. Aquest m'ha impressionat. Una manera delicada d'explicar com es deu sentir una criatura acabada de neixre i com comença una relació amb la seva mare que els unirà per sempre.
    Un petonàs i que les muses t'acompanyin sempre en els teus relats.
    Marta

  • Neguit de tants infants...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 05-08-2012 | Valoració: 10


    T’acabo de descobrir i et puc dir sincerament que el teu comentari m’ha arribat al cor. T’he buscat i he trobat aquest relat tan preciós que has escrit i crec adonar-me de saber el perquè de el que dius.
    Una abraçada i molt ben vinguda com a lectora meva.
    T’aniré seguint, m’ha agradat molt!

    Gemma

  • Un plor que parla[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 08-07-2012 | Valoració: 10

    M'ha encantat i emocionat aquest relat que dóna veu i parla a un protagonista que normalment plora i crida. Unes descripcions precises, sentides i tan reals com poètiques conformen un relat molt ben trenat, molt acollidor i que ens posa la pell de gallina llegint-lo. Una forta i merescuda abraçada!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de missatger

missatger

37 Relats

45 Comentaris

54543 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol,
sinó voler sempre el que es fa. (L.Tolstoi)

La lectura és el meu millor amic.
La meva filla és el meu gran amor.
Escriure és una manera d'evadir-me.
Tinc sempre un somriure a la cara.
Res hem fa més feliç que el meu nom: "mare".
Estic sempre disposada a donar un cop de mà.
Sempre, és massa temps.