Retrobar-te

Un relat de: missatger
Després de tant de temps en em tornat a retrobar.
T’he vist de lluny i somreia esperant que m’estiguessis mirant, només perquè t’adonessis de que sóc feliç. Jo em pregunto: realment ho sóc?
He passat pel teu costat i ni tan sols t’he mirat, tenia por. Sabia que no em diries res, com sempre m‘estàs evitant.
He buscat entre la gent per seguir-te amb la mirada, tothom s’assemblava a tu. Inquieta, he encès un cigarret darrere l’altre per calmar l’ansietat però només he aconseguit que el cor s’accelerés sense parar.
Ja ho donava tot per perdut quan t’he vist caminant al meu costat. He dissimulat un somriure i t’he saludat discretament.
Feia fred, però estar tan aprop teu em fa oblidar-ho tot.
De retorn, ens em anat quedant sols, no ben bé del tot, però gairebé. De sobte, ens parem per dir-nos adéu. T’he mirat als ulls i he reviscut un sentiment del que fujo sense parar. He caminat fins al cotxe desitjant marxar d’allà.
Quan pensava que ja tot estava oblidat, m’he n’adono que sempre serà igual. Tota la vida fugint del que mai podré estimar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de missatger

missatger

37 Relats

45 Comentaris

54533 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol,
sinó voler sempre el que es fa. (L.Tolstoi)

La lectura és el meu millor amic.
La meva filla és el meu gran amor.
Escriure és una manera d'evadir-me.
Tinc sempre un somriure a la cara.
Res hem fa més feliç que el meu nom: "mare".
Estic sempre disposada a donar un cop de mà.
Sempre, és massa temps.