Retrobar-te

Després de tant de temps en em tornat a retrobar.
T’he vist de lluny i somreia esperant que m’estiguessis mirant, només perquè t’adonessis de que sóc feliç. Jo em pregunto: realment ho sóc?
He passat pel teu costat i ni tan sols t’he mirat, tenia por. Sabia que no em diries res, com sempre m‘estàs evitant.
He buscat entre la gent per seguir-te amb la mirada, tothom s’assemblava a tu. Inquieta, he encès un cigarret darrere l’altre per calmar l’ansietat però només he aconseguit que el cor s’accelerés sense parar.
Ja ho donava tot per perdut quan t’he vist caminant al meu costat. He dissimulat un somriure i t’he saludat discretament.
Feia fred, però estar tan aprop teu em fa oblidar-ho tot.
De retorn, ens em anat quedant sols, no ben bé del tot, però gairebé. De sobte, ens parem per dir-nos adéu. T’he mirat als ulls i he reviscut un sentiment del que fujo sense parar. He caminat fins al cotxe desitjant marxar d’allà.
Quan pensava que ja tot estava oblidat, m’he n’adono que sempre serà igual. Tota la vida fugint del que mai podré estimar.