Obre els ulls i miram a mi.

Pensava, que eres perfecte, inteligent, guapo, simpatic, bona persona... Que ho tenies tot vaja, pero estaba equivocada. No ets perfecte, perque tens novia, tampoc ets intelgent, perque continues estan amb la mateixa persona que t'ha engañat, traiccionat i t'ha oblidat per moments. Mentres tu estas feliç amb ella, l'estimes, l'abraçes i penses que ella t'estima a tu. Vius en un món irreal, no veus que ella no t'estima, que t'ha deixat plantat varies vegades, que ha estat amb altres mentre tu no hi erets, que “tonteja” amb tots mentres tu, penses que t'estima. Donç per mi, el que ella fa, no es estimar, perque per el que es veu, ella nomes t'estima quan esta amb tu, quan us doneu petons, nomes alla t'estima. Jo tu dic, pero m'ignores. I quan et donis compte, alumillor jo ja no estic, ja he marxat, perque m'haure cansat d'esperar a una persona que mai vindrà.M'he adonat, que la perfecció que jo pensava que tenies, no es tan perfecte, perque, si, per molt que estimis a una persona, per molt feliç que estiguis al seu costat, un cop es perdona, fins i tot dos, pero ella amb tu ja porta uns quants. La meva pregunta es, quan obriras els ulls? Quan t'adonaras de que estic aquí? Em veus, saps qui sóc? Donç, frotat els ulls, treu el que t'impedeix veure-ho i miram. Mira'm a mi, a la que de veritat t'estima, la que ho donaria tot per tu, la que s'esta quedan sense forçes per continuar lluitan, la que necessita que la miris, encara que sigui un segon, només per donar-li forçes per seguir lluitan. Obre els ulls, siusplau.