T'allunyes

Un relat de: missatger
Et sento lluny, molt lluny.
I com més t’allunyes més poderós es torna el desamor.
Com la flor que es panseix vaig perdent el color.
Vagabundejo per la casa caçant la teva olor,
l’essència perduda de la nostra passió.
El cos esllanguit s’abandona sobre els llençols buits
acariciant la petjada dels somnis d’una bella nit.
Les rialles han perdut el seu so,
només queda el silenci d’un petó sord.
El cor ara translúcid ha perdut el seu fervor,
els batecs desapareixen deixant pas al rancor.
Hem deixo portar al món dels somnis
on només hi serem tu i jo.

Comentaris

  • Un poema... [Ofensiu]
    Eloi Miró | 12-01-2014 | Valoració: 10

    ... sentit, que transmet molt, més del que el mateix autor pot pensar. Les coses són així, quan llegim, llegim el que llegim, sovint podrem veure paral•lelismes amb la nostra vida i les nostres experiències... i és així, no es pot canviar, però és el que aquest poema m’ha acabat aportant, un enorme paral•lelisme acompanyat de records i reflexions! gràcies!
    M’agrada molt Missatger una gran abraçada i et desitjo un feliç 2014 amb els que més t’estimen i els que més estimes!
    Eloi

    (tenim la mateixa frase de Tolstoi)

  • El món dels somnis[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 17-11-2013 | Valoració: 10

    Un poema de desamor i d'enyor dels moments feliços viscuts amb l'amant. Quan la realitat no és la que ens agrada i l'amor s'ha fet fonedís, ens queden els somnis per a reviure els moments de felicitat.

    Un poema molt íntim i escrit amb molta sensibilitat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de missatger

missatger

37 Relats

45 Comentaris

54539 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol,
sinó voler sempre el que es fa. (L.Tolstoi)

La lectura és el meu millor amic.
La meva filla és el meu gran amor.
Escriure és una manera d'evadir-me.
Tinc sempre un somriure a la cara.
Res hem fa més feliç que el meu nom: "mare".
Estic sempre disposada a donar un cop de mà.
Sempre, és massa temps.