Carta d'amor

M’has tornat a fallar, un dia més, un any més, un aniversari més…
Dos anys de casats i onze de festejar sumen tretze anys d’estar junts, que ja són anys, no? Uns anys plens de bons moments, de records bons i dolents, de carícies i petons, d’experiències noves viscudes junts. I tenim el millor del món en comú, una petita barreja de tu i de mi, l’Aina.

La teva obligació moral de fill obedient et fa fer coses que no vols i t’obliga a abandonar una família que t’estima i que només vol passar més temps amb tu.
Sempre has volgut fer content a tothom, oblidant'he de tu mateix, quan ets realment tu el que has de ser feliç i deixar de complaure els altres. Ja saps que sempre et dic que has de fer el que tu vulguis i no el que els altres els hi vagi bé.
Et respecto i t’estimu i és per aixó que a vegades et dic les coses tal com són, no per fer-te mal, sinó perquè vull que suguis feliç.
Segurament mai arribaràs a llegir cap de les cartes que he escrit, però val més així. En parlem hores i hores quan et veig capficat, i al final me n’adono de què només parlo jo, i que tu et dediques a assentir amb el cap. M’enfado perquè sembla que no m’escoltes i t’acabo engegant. Cinc minuts després ja me n’he oblidat. Sóc així, no en dubtis mai, pel que necessitis sempre seré al teu costat.