Quan un amic se'n va

Un relat de: missatger
Avui sense esperar-ho el teu nom m’ha vingut al cap, ara que ja fa uns quants anys que ens vares deixar. Tot i que ha a vegades hem sembla que ens em de tornar a trobar.
No se ben bé perquè, però avui ha set com tornar-te a veure, tan vívid al meu record que semblava que eres aquí. Érem bons amics. Tan diferents, tu silenciós i mesurat, jo nerviosa i esverada. Jo omplia els teus silencis amb els meus monòlegs interminables mentre hem miraves tot seriós. Finalment esperant una resposta esclataves a riure per les bestieses que t’acabava de dir. Així eren els nostres moments, que ara recordo amb melangia.
L’últim dia que ens vam veure ja no eres el mateix, la llum dels teus ulls ja s’apagava. Un somriure feble i càl-lid es va dibuixar als teus llavis quan et vaig engegar dos petons amb la meva energia aclaparadora. Moments després un breu comiat sense saber que no ens tornaríem a veure mai més. Tantes coses et diria i penso en tot el que has perdut.
Només cal un breu instant perquè l’alè de la vida s’escapi. Ara ja és massa tard, la foscor ja se’l va emportar.
Et teu record sempre viu D

Comentaris

  • Trist[Ofensiu]
    Naiade | 12-03-2013

    Es trist rememorar una pèrdua, però la vida és així i, potser no estem mai preparats quan arriba i pensem les coses que no li hem dit. Ens queda el record, que aquest serà per sempre. Aprofitem el present.
    Una abraçada

  • De tot cor[Ofensiu]
    missatger | 15-02-2013

    Gràcies joandemataro, zoramar, Annalls i aurora. Sempre són benvinguts els comentaris, hem donen una empenta per continuar escrivint i llegint els vostres relats dels que aprenc moltes coses. Una abraçada relataires!

  • sempre és dolorós...[Ofensiu]
    joandemataro | 15-02-2013 | Valoració: 10

    recordar una persona que sentim que ha marxat massa bruscament o massa aviat però cal fer aquest esforç com a homenatge i com a exercici de dol
    i per més temps que passi aquesta persona tan important per nosaltres sempre la sentirem ben a prop
    gràcies missatger per la teva visita i comentari al meu poema
    rep una salutació ben cordial des de mataró
    joan

  • Tu ho dius[Ofensiu]
    zoramar | 08-02-2013 | Valoració: 10

    Si, tu mateixa ho dius: el teu record sempre viu, això és tot i és molt, el que t'ha quedat i no t'ho treurà ningú. Felicitats missatger per aquesta sensibilitat tan ferma.

  • Es tal i com ho dius.[Ofensiu]
    Annalls | 02-02-2013

    Ja l'havia llegit aquest relat , i veig que no l'havia comentat potser perquè sempre resulta trist parlar d'aquests fets, no se, però esta molt ben escrit.
    Anna

  • L'absència de l'amic[Ofensiu]

    Cada dia ens hem d'acomiadar d'alguna cosa o d'algú. La vida és moviment, canvi, mort. A mesura que ens fem grans, ens adonem de tota la gent que hem deixat pel camí i a qui haguessim volgut dir tantes coses...! Però ja no hi som a temps.
    Tanmateix, una manera de fer-los immortals és recordar-los i rememorar aquells trets que els distingien dels demés i que tant ens agradaven a nosaltres.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de missatger

missatger

37 Relats

45 Comentaris

54504 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol,
sinó voler sempre el que es fa. (L.Tolstoi)

La lectura és el meu millor amic.
La meva filla és el meu gran amor.
Escriure és una manera d'evadir-me.
Tinc sempre un somriure a la cara.
Res hem fa més feliç que el meu nom: "mare".
Estic sempre disposada a donar un cop de mà.
Sempre, és massa temps.