Cercador
Ho hem perdut tot
Un relat de: missatger- Compartir:
ja no hem desperten ams els seus tocs febrils a mitjanit.
Les llengues abandonades als seus caus,
ja no s'entrellaçen entre gemecs.
Les mirades ardents s'han apagat,
només hi ha cendres i foscor.
Només resta un buit al melic
on abans es refugiava el desig.
La pell esquerdada sota els llençols
perd la seva lluïsor, llisca amb ànsia
cercant la passió.
El cor furiós, moribund
lluita per cavalcar de nou
amb el teu amor.
Comentaris
-
Tal vegada[Ofensiu]Nonna_Carme | 03-05-2013
la passió desapareix amb els anys, però queda un amor diferent i possiblement més sòlid i confortable.
Molt ben expressat, missatger.
Una abraçada. -
Gràcies [Ofensiu]missatger | 23-04-2013
Tota la raó Eloi, l'has captat a la perfecció. Una vegada més gràcies pels vostres comentaris.
-
Molt molt bonic.[Ofensiu]Eloi Miró | 01-04-2013 | Valoració: 10
Me l’he hagut de llegir dues vegades per captar tota la substància que transmet. Uses un llenguatge simbòlic i “no tant simbòlic” molt bonic. No sé si és ven bé el que volies transmetre... però jo hi interpreto el pas del temps en una parella ( allò que diuen que a mida que passen els anys l’amor es panseix ) m’ho fa pensar quan dius la pell escarada sota els llençols. És així?
Una abraçada
Eloi
-
Missatger[Ofensiu]Gabriel M. | 24-02-2013
M'han agradat els teus versos plens de sentiment.
Una abraçada
l´Autor
37 Relats
45 Comentaris
60629 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol,sinó voler sempre el que es fa. (L.Tolstoi)
La lectura és el meu millor amic.
La meva filla és el meu gran amor.
Escriure és una manera d'evadir-me.
Tinc sempre un somriure a la cara.
Res hem fa més feliç que el meu nom: "mare".
Estic sempre disposada a donar un cop de mà.
Sempre, és massa temps.