EL DIA A DIA D’UNS... I D’ALTRES!

Un relat molt crític i moooolt real (això darrer és el que em fa més mal dir..)
Les manifestacions? Només gent que crida?... Serà per alguna cosa relativament important per la que crida tantíssima gent, no?

Feia temps que no et llegia, ja anava sent hora de fer-ho.
Ah, i moltes gràcies per felicitar-me el sant :)
Una besada!
Marta

Mentre dos "pijas" xerren com a cotorres de que no poden aprofitar una bossa perquè és de l'any passat, el drama sorgeix en milers i milers de cases on , tot i tenir feina ( afortunats!) no saben com s'ho faran per a aguantar fins al proper cobrament. Crec que no s'havia vist mai ( no parlem del temps de la postguerra) en que un treballador estigui tan desemparat i no pugui fer front a les despeses més elementals de la vida. És una vergonya.
Un tema molt ben trobat i ben escrit, Gemma.

Molt ben contrastada la situació del país. Perquè moltes vegades la literatura també pot ser una arma de crítica social. Et felicito pel relat!
Edgar

Publicat a TINETbiblioteca de la Diputació de Tarragona, el 28 de maig del 2013.

Moltes gràcies a tots per la gran acollida que té aquest relat i sobretot per estar tots d'acord amb el tema que toca, tot i procurant posar-hi una mica d'humor, el contingut real és molt trist!!!

Gemma

Ostres tia, quin relat més guai! M'he sentit identificat amb les dues ties del diàleg! Són molt guais! I és cert això dels bolsos a 130 euros al Passeig de Gràcia? -ara nateix me n'hi vaig; una oportunitat així no es pot deixar perdre! No entenc el patiment de la segona tia. Per què no es compra un bolso amb les altres dues ties? que sossa! Una abraçada que riu per no plorar.

Aleix

Mentre una bona part de la societat es preocupa per la subsistència, d'altres tan sols es preocupen per banalitats.
Bon relat, guapa!
Una abraçada.

Vivim en un món ple de...en fi deixem-ho aquí, que només de pensar-hi em poso malalta. Sobreviure és una lluita diària de tots nosaltres. Com sempre els teus escrits hem desperten tot d'emocions.Una abraçada!

de gent buida i la dura realitat de tantes persones.... Els contrastos d'una societat capitalista cada dia més injusta

Molt ben trobat el diàleg entre les dues " pijas" ;-)

salutacions gemma !
joan

I encara podem anar un xic més amunt i un xic més avall...
La Maria amb dos nens que ja fa temps no te feina , i el seu ex no li passa la pensió perquè esta a l'atur, mentre la Cuca I la Kuki , passejant per Passeig de Gràcia, cercant un bolso pr la Kuki que no sap si quedar-se el de 1.400E de la marca que serveix d'estampat o el de 600e que es una ganga , però si li veu la Xuxi....!! I la Cuca es queixa de que la criada que cobra 700E vol que li apugi el sou, amb els temps que corren nena !!
I quan semblava que la classe mitja augmentava , ve el que a vingut i altre cop , o ets milionari o pobre!!