Boníssim! XD Una incursió magistral en un gènere gens fàcil. Sempre aprenc algun mot o expressió nova amb els teus relats. L’enhorabona pel domini i cura per la llengua.

Un poema artesà i senzill, però amb molt bon ritme i un vocabulari ric i sonor. Com apunten altres relataires, sona a conjur o a antiga pregària pagana. També té una mica de cobla o de cançó popular infantil… Un poema rodó, digne de memoritzar i de musicalitzar. L’enhorabona!

P.D.: Gràcies pels comentaris als meus relats.

Un relat de pinzellades que entren per tots els sentits. És difícil recrear una atmosfera tan rica i intensa amb tant poques paraules. M'han vingut ganes de teletransportar-me a aquell poble. L'enhorabona.

Molt bon relat, no només pel missatge, sinó també pel llenguatge i el ritme. L’enhorabona.

Pel que fa al seu comentari al meu relat “El bon fanàtic”, estic totalment d’acord amb vostè a condemnar les pràctiques que esmenta, inacceptables en una societat civilitzada. Però fixi’s que ni en el relat (ni en la conversa en què s’inspira) apareix cap d’aquestes bestieses. Per tant, no ve al cas retreure-les-hi a ningú. Per altra banda, hi ha milions i milions de musulmans al món que mai cometrien cap d’aquestes conductes. No generalitzem. Tenir opinions -per absurdes que siguin- sobre el més enllà no constitueix un crim. No sóc tan ingenu de pensar que les creences no tenen cap incidència en els actes de les persones, però s’ha de diferenciar entre els uns i els altres.

Però sobretot recordem que es tracta de literatura. Hom pot escriure un relat titulat “Conversa amb un assassí” sense que això equivalgui a tolerar o acceptar l’assassinat.

En qualsevol cas, gràcies per llegir i comentar.

M'ha encantat el llenguatge, la descripció de l'estació de tren, les emocions que evoques... un relat rodó.

M'ha agradat l'ambientació "de pagès" i el retrat del protagonista, molt entranyable.

Gràcies pel comentari i pel consell per agilitzar una mica la narració, Atlantis.
Una abraçada.

M'ha colpit aquest relat, que et fa endinsar-te en la ment i el cor de la pobra protagonista, representativa de tantes persones bandejades per la societat. Molt ben emprat el "corrent de consciència" o monòleg interior, que no és gens fàcil.

Molt evocador. Segueix escrivint i publicant.

Gràcies a tothom pels comentaris i la benvinguda.

Un conte breu i colpidor, del tipus que es mereixen els qui causen les guerres, aquests maleïts "segadors d'alens" i "estroncadors de somnis". Espero que escriguis més.

Un relat molt simpàtic, original i força ben escrit. Té un toc molt reeixit de faula o de conte infantil. L'enhorabona.

M'ha encantat aquest text ple de referències espirituals que em són tan properes. El vermell és el color de la sang, però també de la passió i de la "caritas", l'amor incondicional. Dins dels desastres del món, dels drames de la guerra, el bandejament i la separació, hi ha sempre una petita flama salvadora inextingible.

Espero llegir més textos d'aquesta profunditat.

Moltes gràcies pela teva benvinguda i comentari al meu relat.

M'ha encantat. M'ha semblat un clàssic instantani, un poema al qual tornar sovint, sobretot en temps d'estiu, de platja i de llum. Gran ritme i imatges encisadores. Una composició rodona. L'enhorabona.