FUGIDA ENRERE

M'ha colpit aquest relat, que et fa endinsar-te en la ment i el cor de la pobra protagonista, representativa de tantes persones bandejades per la societat. Molt ben emprat el "corrent de consciència" o monòleg interior, que no és gens fàcil.

De manera molt subtil, deixa, que s'endivini la seva història i situació real.
És bó, m'ha fet patir.
Una abraçada. MariaM

Hola, bona vesprada Atlantis: Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu relat "Observant a Perseu". Em dius que on vius no veus les estrelles. Aleshores, on vius? Perquè jo sí que les veig cada dia que són clars. Em poses la paraula "complert", no ho entenc, quan és "complet".
Cordialment.

Feia dies que no passava per aquí i el primer que he fet és venir al teu racó. He gaudit llegint el teu relat amb aquest estil indirecte que no li queda bé a tothom i on expliques una història colpidora...Un plaer tornar a llegir-te!

Entranyable i trist però amb un contingut que et porta endins i et fa reflexionar en una realitat crua i difícil de pair.

Qué ben redactat !!

Una abraçada

Rosa

Hola, Atlantis.
Feia molt de temps que no hi entrava a la pàgina, i avui, m'esperava trobar un dels teus poemes entranyables, en canvi, m'he trobat amb un relat fascinador.
Normalment, no faig cap comentari tècnic als relataries, perquè, jo soc la primera aprenent en el món dels relats, però avui em ve de gust ressaltar un parell de coses, perquè vull evidenciar la complexitat del relat:
No és fàcil escriure en una història en estil indirecte lliure que, a més a més el personatge té problemes mentals. Aquesta combinació pot confondre al lector, però tu, no només, ho has escrit una història entranyable, si no has sabut captar l'atenció del lector des del minut 0.
Felicitats, enhorabona!
Fins aviat,
Neus Marín

A la categoria "Social" hi hauries pogut afegir "Terror". No ho puc evitar: la possibilitat de contreure una demència és una cosa que em terroritza. Per bé que la protagonista del relat no manifesti un greu desequilibri emocional, sí que trasllueix l'angoixa produïda per la confusió entre records, ficció i realitat distorsionada.

Un relat que d'entrada et posa en una atmosfera de tristor i melangia, la nina i tot plegat et trasllada a una altra época amb un relat narrat de forma senzilla, però al mateix temps molt treballat i on es percep que per a bastir aquesta història t'has ficat en el bagul de les teves experiències viscudes i la teva riquesa existencial. I no sé per què m'ha fet pensar força en el personatge entranyable de la monyos. Enhorabona per a obsequiar-me amb aquest tast de pastís literari.

...relat, colpidor. M'ha fet estremir de tristesa i de plaer en llegir-lo...
Amb total cordialitat, una abraçada!

Des de les primeres lletres ja sabia que em faria mal, però he continuat llegint fins el final.

Molt interessant relat, fins al final, on la nena la tancaren sense més. És trist des del principi i resulta intrigant.
El que m'ha tret més l'atenció és el principi sobre "l'atenció". Original sí que és.
Cordialment

En el relat, la història pot anar enrere, però la sensació de que n'està passant alguna de grossa va endavant. Et manté atent al llarg de tota la lectura, que és el gran repte de tot escriptor, fidelitzar el lector. Un text que transmet tristor i mestratge narratiu a parts iguales. Enhorabona, Atlàntis!

En uns dies en què a tots plegats ens ofega la relació amb el nostre principal benefactor, el sol, t'agraeixo que ens regalis trossets del teu cor perquè l'ofec es faci més suportable.

De perduts hi anem tots. Alguns, els que teniu l'ànima vaporosa, ho dieu clarament. Altres, potser perquè de petits ja fèiem els pastorets, ho intentem dissimular.