FUGIDA ENRERE

Un relat de: Atlantis
A l’andana del metro: ATENCIÓ ATENCIÓ !!!

S’HA PERDUT UNA DONA D’UNS SEIXANTA ANYS. PORTA UNA BATA DE BOUATINÉS I UNA NINA A LA MÀ.


FUGIDA ENRERE

mira bufona ara anem a passejar per les rambles i després agafarem el carrer hospital t’ensenyaré casa teva... no senyor no es que m’hagi perdut es que m’agradaria trobar el carrer hospital que es la casa on ella va néixer encara que el meu marit no em deixa sortir sola de casa jo ja sé que ell o fa perquè no torni com aquella vegada que vaig faltar dues setmanes de casa però és que m’ofegaven les quatre parets i ...si no trobem el carrer hospital podrem anar fins el port que allà veurem el mar i ara diuen que han fet un pont de fusta que travessa l’aigua però ...jo no vull venir amb vostè mai m’han agradat els uniformes i ella té ganes de què la passegi perquè no ha sortit mai ...no tornaré no m’agrada allà on m’han ficat només hi ha gent que parla sola i a vegades em lliguen al llit i no em deixen cantar quan jo vull i ella necessita que la bressoli

aquesta bata la porto perquè no he trobat el vestit negre de gasa i havia d’arreglar-me una mica per ensenyar-li barcelona aquest vestit me’l posava quan anàvem a sentir òpera al liceu o bé en algunes ocasions especials quan ella pobreta encara no havia nascut per això avui m’he posat la bata que té flors brodades i és llarga ...oi que em trobes maca i tu també vas ben bonica amb aquests farbalans ...li he dit que no vull que em toqui ni que em porti dins d’aquest cotxe si el meu marit li ha dit que s’aguanti que ell ben bé que fa el què vol i sempre ho ha fet i no va plorar ni res quan vam perdre la nina mes aviat va semblar-me que li treia un pes de sobre mai li han agradat les criatures però... jo avui l’hi tret a passejar i... t’haig d’ensenyar casa teva perquè no te’n recordes ni gota ni mica del terrat ni de la galeria on prenies el sol quan et vas posar tan malaltona... i l’hi he dit que no em toqui ni m’agafi i que no em ficaré dins d’aquest cotxe amb sirena ni que ho digui el meu marit ni ella no vol no veu que li agrada que la tregui a passejar per les rambles ...la meva nena la meva nina les rambles que no coneix des de que ens van tancat en aquella casa amb barrots a la finestra

Comentaris

  • Retrat colpidor de la solitud i l'abandó[Ofensiu]
    Mesetari | 16-11-2022 | Valoració: 9

    M'ha colpit aquest relat, que et fa endinsar-te en la ment i el cor de la pobra protagonista, representativa de tantes persones bandejades per la societat. Molt ben emprat el "corrent de consciència" o monòleg interior, que no és gens fàcil.

  • Bon relat[Ofensiu]
    MariaM | 27-09-2022 | Valoració: 10

    De manera molt subtil, deixa, que s'endivini la seva història i situació real.
    És bó, m'ha fet patir.
    Una abraçada. MariaM

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-07-2022

    Hola, bona vesprada Atlantis: Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu relat "Observant a Perseu". Em dius que on vius no veus les estrelles. Aleshores, on vius? Perquè jo sí que les veig cada dia que són clars. Em poses la paraula "complert", no ho entenc, quan és "complet".
    Cordialment.

  • Un plaer[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 15-07-2022

    Feia dies que no passava per aquí i el primer que he fet és venir al teu racó. He gaudit llegint el teu relat amb aquest estil indirecte que no li queda bé a tothom i on expliques una història colpidora...Un plaer tornar a llegir-te!

  • Entranyable[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 14-07-2022

    Entranyable i trist però amb un contingut que et porta endins i et fa reflexionar en una realitat crua i difícil de pair.

    Qué ben redactat !!

    Una abraçada

    Rosa

  • Boníssim[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 07-07-2022 | Valoració: 10

    Hola, Atlantis.
    Feia molt de temps que no hi entrava a la pàgina, i avui, m'esperava trobar un dels teus poemes entranyables, en canvi, m'he trobat amb un relat fascinador.
    Normalment, no faig cap comentari tècnic als relataries, perquè, jo soc la primera aprenent en el món dels relats, però avui em ve de gust ressaltar un parell de coses, perquè vull evidenciar la complexitat del relat:
    No és fàcil escriure en una història en estil indirecte lliure que, a més a més el personatge té problemes mentals. Aquesta combinació pot confondre al lector, però tu, no només, ho has escrit una història entranyable, si no has sabut captar l'atenció del lector des del minut 0.
    Felicitats, enhorabona!
    Fins aviat,
    Neus Marín

  • Terror[Ofensiu]
    Joan Colom | 24-06-2022

    A la categoria "Social" hi hauries pogut afegir "Terror". No ho puc evitar: la possibilitat de contreure una demència és una cosa que em terroritza. Per bé que la protagonista del relat no manifesti un greu desequilibri emocional, sí que trasllueix l'angoixa produïda per la confusió entre records, ficció i realitat distorsionada.

  • Entranyable[Ofensiu]

    Un relat que d'entrada et posa en una atmosfera de tristor i melangia, la nina i tot plegat et trasllada a una altra época amb un relat narrat de forma senzilla, però al mateix temps molt treballat i on es percep que per a bastir aquesta història t'has ficat en el bagul de les teves experiències viscudes i la teva riquesa existencial. I no sé per què m'ha fet pensar força en el personatge entranyable de la monyos. Enhorabona per a obsequiar-me amb aquest tast de pastís literari.

  • Immens...[Ofensiu]
    Prou bé | 19-06-2022

    ...relat, colpidor. M'ha fet estremir de tristesa i de plaer en llegir-lo...
    Amb total cordialitat, una abraçada!

  • Dolorós[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-06-2022

    Des de les primeres lletres ja sabia que em faria mal, però he continuat llegint fins el final.

  • Una fugida exemplar. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-06-2022 | Valoració: 10

    Molt interessant relat, fins al final, on la nena la tancaren sense més. És trist des del principi i resulta intrigant.
    El que m'ha tret més l'atenció és el principi sobre "l'atenció". Original sí que és.
    Cordialment

  • Tremendo![Ofensiu]
    llpages | 18-06-2022 | Valoració: 10

    En el relat, la història pot anar enrere, però la sensació de que n'està passant alguna de grossa va endavant. Et manté atent al llarg de tota la lectura, que és el gran repte de tot escriptor, fidelitzar el lector. Un text que transmet tristor i mestratge narratiu a parts iguales. Enhorabona, Atlàntis!

  • kefas | 18-06-2022

    En uns dies en què a tots plegats ens ofega la relació amb el nostre principal benefactor, el sol, t'agraeixo que ens regalis trossets del teu cor perquè l'ofec es faci més suportable.

    De perduts hi anem tots. Alguns, els que teniu l'ànima vaporosa, ho dieu clarament. Altres, potser perquè de petits ja fèiem els pastorets, ho intentem dissimular.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

158 Relats

1355 Comentaris

97848 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com