Estat de guerra

M'ha encantat aquest text ple de referències espirituals que em són tan properes. El vermell és el color de la sang, però també de la passió i de la "caritas", l'amor incondicional. Dins dels desastres del món, dels drames de la guerra, el bandejament i la separació, hi ha sempre una petita flama salvadora inextingible.

Espero llegir més textos d'aquesta profunditat.

Moltes gràcies pela teva benvinguda i comentari al meu relat.

hola

Si no ho recordo malament, una de les obres de caritat del catecisme era la d'enterrar els morts.
Una poesia molt dramàtica, però sense efectismes barats. Potser sí que la salvació prové d'aquí, de fer el que indica una simple armilla.

Un poema que t'arriba endins i et trasbalsa, a la vegada que ofereix una espurna d'esperança vers la solució d'un conflicte paorós. Poques paraules, però punyents, molta sensibilitat en quatre línies, el petit miracle d'una poesia exquisida. Enhorabona, Atlantis!

... gran cant a la pau en dos punts de vista molt ben construïts i molt vívids. M'ha arribat al cor. Felicitats pel teu poema,


Sergi

Hola, Atlantis: Gràcies per la visita al meu relat "Si no fora pecat" i per la teua bona opinió. Cadascú el veu d'una manera diferent. És així.
Cordialment.

M'ha agrada molt que hagis tingut la pensada de valer-te d'una armilla per a qüestionar la nostra capacitat d'entendre o prendre consciència de la responsabilitat que ha d'assumir cadascú en tot allò que concerneix al món, ens afecti directament o no. Trobo que en poques paraules han tocar la fibra o el cor de qui et llegeix.

Portes l'armilla plena de sentiments, perquè el món està ple de desastres. Tant siga vermella o roja, perquè en la vida hi ha de tot.
M'ha agradat molt com ho planteges.
Enhorabona.