En cul d’en Jaumet existencial

Un relat de: llpages
- He fet de pagès tota la meva vida. De recollir fems a munyir el bestiar, de conrear l'horta a pasturar el ramat, i torna a començar. No en tinc prou jo, amb una única vida! Voldria haver après un munt de coses, de llegir molt més... Per què no em feu renéixer com a científic?
Sant Pere va quedar parat davant d'aquesta declaració d'intencions perquè, generalment, als traspassats els abelleix el repòs etern, farts del brogit del món terrenal. Però, fent ús de la seva potestat, aconseguí que el seu immediat superior accedís a la petició.
- Concedit, i digueu-li que sí les vegades que facin falta, ell afirma que ha viscut poc, però s'oblida de que la vida dóna moltes voltes... - li confessà a cau d'orella a qui duu les claus del Cel.
Amb una ment privilegiada, feu una carrera meteòrica com a físic nuclear. Però, coses del destí, el reclutaren els militars i l'obligaren a crear una nova arma atòmica amb efectes prou devastadors com per dissuadir de qualsevol conflicte bèl·lic. Malgrat tot el reconeixement rebut com a llumenera de la ciència, no s'escapolí d'un atemptat i així fou com es trobà de nou picant a les portes del Cel.
- La ciència no tenia secrets per a mi, però els militars em van dur pel pedregar. Si tornés a la vida, els faria passar per l'adreçador per tot el que em van fer fer! - i serrava les dents mentre Sant Pere s'aguantava el riure i l'aviava de nou cap a la Terra embotit en un uniforme de camuflatge i cofat com si fos el general Bum-Bum.
El president del país on li va tocar viure declarà la invasió de la república veïna i, en aquests casos, els militars hi tenen molt a dir. Fet i fotut, es va trobar al front (això sí que és fotut) i d'allà, de nou davant de Déu per trepitjar una mina anti-persona.
- Els polítics manen els militars i els maneguen com si fossin peces d'escacs. Ara ho veig clar: vull ser polític!
L'enviaren de nou amb els que pateixen investit d'un càrrec públic perquè es feia pesat i esvalotava el galliner. Quan va començar a governar el país, el lobby d'empresaris de la indústria armamentista li van fer veure que els excedents en bombes sense esclatar podien ser un perill potencial greu. I que si no generava un conflicte armat per aprimar l'arsenal acumulat, ell seria el primer en saltar pels aires (una imatge explícita del tot redundant quan es tracta de fer esclatar bombes) per molt cap de govern que fos. Com que no donà el seu braç a tòrcer, fou enverinat amb poloni per un sicari pagat per l'associació nacional del bumerang i... cap a l'altre barri falta gent!
- Els polítics estan a mans dels que remenen les cireres: empresaris, banquers, etc... Va, que aquesta vegada segur que l'encerto! - i va tenir llum verda per tastar una nova vida (i en van...).
Reencarnat d'empresari fort d'armilla, va fer molts diners. Tants, que s'embrutà les mans amb negocis tan lucratius com fraudulents. Els seus assessors, tips de que no els fes ni puto cas d'evitar de ficar-se en negocis més opacs que el sutge, i amb la por de que no els arrossegués a tots a la misèria, van fer esclatar un escàndol de faldilles amb ell a l'ull de l'huracà, el que provocà la seva dimissió. Condemnat per la seva manca d'ètica empresarial, morí de pena a la presó.
- Les empreses les porten els comandaments mitjans, que són els que coneixen el perquè de tot plegat. Ara que sóc assessor corporatiu, ja veureu com les gasto... - mormolà amb ganes de revenja.
Però una inacabable vaga de treballadors provocada per unes mesures draconianes dictades per ell, va provocar la fallida d'un munt d'empreses. Se li van obrir els ulls: la vertadera força rau en el moviment obrer. I quan els va tancar, exiliat per evitar un nou confinament involuntari, va reencarnar-se en un obrer.
- Les cases s'aixequen des dels fonaments, i aquesta veritat també aplica a la lluita de classes - sentencià amb un to tan vehement com ingenu.
Dins del sindicat, les diferents òptiques polítiques, les aliances, les picabaralles i les protestes al carrer eren esgotadores. Es va anar corsecant, però fou durant una manifestació que una bala de goma, rebentant-li l'aorta, li manllevà la vida.
- He vingut per quedar-me. La primera opció de vida era la bona - confessà a Sant Pere amb el cap cot. Aquest li ventà un clatellot que el va fer entrar cap a dins d'una revolada. Sorprès per aquesta reacció violenta dirigida al penedit, venint d'un home de pau, dubtava de si havia estat per unes ganes irrefrenables de castigar-lo o bé per l'enveja de no haver pogut tastar mai com hauria estat la seva vida si no hagués conegut el de Natzarè. És el dilema de sempre: qui té el cabell rinxolat el voldria llis, i a qui li cau a plom el voldria ben arrissat.

Comentaris

  • No s’escarmentava[Ofensiu]
    Mesetari | 18-05-2023 | Valoració: 8

    Molt bon relat, no només pel missatge, sinó també pel llenguatge i el ritme. L’enhorabona.

    Pel que fa al seu comentari al meu relat “El bon fanàtic”, estic totalment d’acord amb vostè a condemnar les pràctiques que esmenta, inacceptables en una societat civilitzada. Però fixi’s que ni en el relat (ni en la conversa en què s’inspira) apareix cap d’aquestes bestieses. Per tant, no ve al cas retreure-les-hi a ningú. Per altra banda, hi ha milions i milions de musulmans al món que mai cometrien cap d’aquestes conductes. No generalitzem. Tenir opinions -per absurdes que siguin- sobre el més enllà no constitueix un crim. No sóc tan ingenu de pensar que les creences no tenen cap incidència en els actes de les persones, però s’ha de diferenciar entre els uns i els altres.

    Però sobretot recordem que es tracta de literatura. Hom pot escriure un relat titulat “Conversa amb un assassí” sense que això equivalgui a tolerar o acceptar l’assassinat.

    En qualsevol cas, gràcies per llegir i comentar.

  • RECREACIÓ [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 09-04-2023 | Valoració: 10

    Tornat a llegir amb satisfacció aquest Relat. Repeteixo enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre la mediació.
    Cordialment,

  • Et volia....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 03-04-2023

    comentar que per aquí amagat tinc un poema nou penjat per si et ve de gust llegir-ho.Gràcies Lluís.

    Una abraçada.

    Rosa.

  • AFEGIMENT[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-03-2023 | Valoració: 10

    Opino sobre les Relacions Humanes, millor el funcionament de la espontaneïtat. Aporta més Satisfaccions.
    Cordialment,

  • INTERESSANT[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-03-2023 | Valoració: 10

    Molt bon Relat. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre SATISFACCIÓ.
    Salutacions,

  • Ja feia...[Ofensiu]
    Prou bé | 27-03-2023

    ... dies que esperava un escrit teu!
    I en aquest crec que t'has superat a tu mateix en imaginació, creativitat, bona escriptura i sentit de l'humor especialment en el final!
    Amb total cordialitat

  • Cul del Jaumet total! [Ofensiu]
    Magda Garcia | 26-03-2023 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquest imaginatiu relat, amb aquest no parar del cel a la terra, d'una vida que acaba i de la seva etapa "post-mortem". I vinga! Una nova existència que el show no pot parar! Amb els sants dient-hi la seva! Molt original. Enhorabona Lluís! Cordialment, Magda

  • BRILLANT[Ofensiu]

    M'ha agradat, sincerament, llpsges.

    Imaginatiu, amb traça i bon lèxic.

    Enhorabona,

    Cordialment,

    Fidel Gangonells

    PD
    Gràcies per haver comentat algun poema meu.

  • Jo el faria anar al purgatori[Ofensiu]
    Montseblanc | 26-03-2023

    Home, doncs ja està bé el clatellot, inclús seria per fer-lo anar uns anys al purgatori, ja que ho vol provar tot. Mira que ens ha arrossegat per tots els estaments socials, fent-nos veure el pitjor de cada un d'ells. No hi ha gent bona, bones intencions, negocis nets, bons sentiments? El protagonista no en troba pas. És el que som, miris on miris, a dalt de tot o a baix de tot, els cucs ho foraden tot. Bon anàlisi, divertit com sempre, però amb l'agror de fer-nos veure com n'està de podrida la raça humana.

  • diverses vides[Ofensiu]
    Atlantis | 26-03-2023

    Un crítica mordaç a la societat, a partir de diferents tipus de treballs i estatus. Molt amè de lectura, ben escrit. Et fa somriure i/o reflexionar.
    M’agrada el clatellot que li dona Sant Pere al final.
    Bon relat.

  • El cul d'en Jaumet[Ofensiu]

    Precisament fa unes hores he comentat la poesia d'Atlantis , Aniversari, on li he exposat les meves creences sobre la reencarnació i s'adiu molt amb el teu magnífic relat on escenifiques, no sé pas si ho fas convençut que és així, de manera humorística les diverses existències del personatge del text. Que després de passar per diferents vides s'adona que aquesta, la de pagés escampa-fems, és la més bona de totes. Això sí! ésser de l cul de Jaumet, sempre és bo. Car això et permet viure la vida plenament.

  • Set vides....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 24-03-2023 | Valoració: 10

    com els gats. Una paròdia amb un missatge completament encertat. Quan anava llegint, he viscut personalment totes aquestes experiències en tan poc temps que he quedat esgotada, no trobava l'hora d'anar a veure a Sant Pere. Hahaha.

    Molt ben escrit llpages, com sempre un plaer llegir-te.

    Rosa.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

227 Relats

991 Comentaris

294651 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.