Clivelles

Un poema artesà i senzill, però amb molt bon ritme i un vocabulari ric i sonor. Com apunten altres relataires, sona a conjur o a antiga pregària pagana. També té una mica de cobla o de cançó popular infantil… Un poema rodó, digne de memoritzar i de musicalitzar. L’enhorabona!

P.D.: Gràcies pels comentaris als meus relats.

Bona vesprada,

Un poema molt maco,
i amb molt carisma,
Espero la lectura del pròxim poema,

una abraçada

Noia Targarina

I amb un bon contingut. El ritme compassat em recorda el soroll de la pluja. M'agrada especialment la última estrofa.

Déus de les tempestes,
… pluja, llamps i trons
Amareu les terres
… ben xopes de nou

Estàs entrant molt bé en el mon de la poesia.

Una pregària o un conjur? Aquest magnífic poema m'ha sacsejat la meva sensibilitat mediambiental. Un poema que hauria de restar com a icona de l'actualitat poètica del moment per reflectir el canvi climàtic de forma tan il·lustrativa. Nil

un "preguem germans" i ja tenim l'oració arrodonida. Que els déus t'escoltin, Prou bé!

Bona nit: Prou bé, gràcies pel teu comentari al meu poema La font del meu jardí, i per dir-me que té sentiments. M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Que està a poc a poc assecant-se. Al final clama a les tempestes, perquè faça ploure i bega tota la terra.
Un poema que necessita aigua perquè no plou.
Molt enginyós: Prou bé.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT.

dolorosa i colpidora. La terra és trenca a bocins, pregant que retorni l'equilibri de l'aigua i el sol.
Un poema impactant per la seva cruesa, però escrit amb una sensibilitat exquisida.

Preciós Prou bé.

Rosa.

Doncs és així com ho dius al teu poema. Massa bé estàvem i no ho sabíem apreciar. Han de venir pandèmies, guerres i canvis climàtics perquè ens adonem del que teníem i encara tenim. Les teves lletres em semblen com una oració d'aquestes que tots els fidels reciten a l'hora a l'església.

Contundent, el teu poema en conjunt. Però l'últim quartet potser massa i tot. Jo hi faria unes precisions:

La sequera i el pantà de Sau.
Caldria un diluvi per tornar a submergir Sant Romà de Sau, deixant sense cobrir només la punta del campanar romànic.

Diluvi dosificat.
Ja aniria bé que plogués quaranta dies i quaranta nits, però no seguits sinó repartits al llarg de l’any.

Compte amb l’humor de Déu nostre senyor!
Els d’aquella processó rogativa estaven temptant la ira de Déu, demanant amb insistència que plogués. No recordaven el diluvi.

Magnífic retrat de la preocupant --molt preocupant-- situació de sequera.

Els teus versos curts i rimats, "PROU BÉ", menen a una lectura ràpida i rítmica del poema. Àgil.

Certament, ben trobat. I rabiosament actual (malauradament).

Salutacions,

Fidel Gangonells