M'ha encantat que l'agraïment que ha sentit l'ex-sense sostre li hagi fet tenir un gest tan generós.

Sort!

Un microrelat negre protagonitzat per un gat negre, què més es pot demanar?
Enhorabona!

Un relat bonic i senzill, amb final sorpresa. Ben trobat!
No li diguis al protagonista de la teva història, però m'hagués apuntat, de bona gana, a tastar la cassola de tros!!! M'encanten els cargols!!!

Tradicions ben destil·lades. Sentiments contraposats que sobreïxen entre línies. Retrat perfecte de la mestressa, que encarna totes les mestresses, movent els fils des de l'ombra, sense reconeixement, però insistint en trobar l'equilibri dins la seva realitat.
Molt bé Prou bé! M'ha agradat llegir-te!
Una abraçada!

preciós. La lluna esplèncida, l'olor de pluja, l'ambient fresc, el cor tranquil....
La necessitat imperant d'apartar-se del soroll de ciutat i sobretot de la llum que contamina la foscor de la nit i no permet contemplar les meravelles del cel, orió, cassiopeia, o fins i tot la via làctia...
Magnífic.

Una bona manera de tornar a la rutina després d'unes vacances.

Fins aviat!!

P.S.- Moltes gràcies pel comentari que vas fer al meu darrer relat. M'he emocionat i tot, al llegir-lo. Ens continuarem llegint

On només existim tu i jo....
...serem breus instants d'una mateixa cosa...

Em trec el barret

Moltes gràcies pel teu comentari...
No crec que tinguin la barra de fer-nos pagar per anar a la platja....

M'ha agradat...M'ha agradat la part tecnològica, la visió científica de la vida...Però sobretot m'ha agradat el paper de la vident...tan segura.
Final obert....
Molt bé
Menys mal que hi ha vidents que malgrat creure en la predicció del futur, no creuen que el destí sigui fix, no?

Una abraçada

Gràcies pel comentari...
És evident que no m'entendrà, si escrit en anglès...és una mica justa la meva cap.
La llàstima és que penso que és molt comú que els caps ens destrossin els dies..........

Arreveure

De quin poble de la Ribera d'Ebre ets?

he pogut sentir la brisa del mar xiuxiuejant-me coses a cau d'orella, fins i tot, encara sento l'olor de la sal...
No puc remarcar cap paràgraf perquè m'han agradat tots, cada sensació, cada detall, implícit i explícit...com els gelos que sents en endevinar a què fa referència el "jo també"....
Molt bé

Un gos intel·ligent, si més no...
M'ha costat arribar a la conclusió que era un gos qui parlava...però quan ho he descobert (que ho he fet abans que es fes evident en el text) m'ha agradat descobrir-ho...
Segur, que si els gossos pensen, pensen d'aquesta manera...

M'agrada la definició inicial de poesia...Frustració jeroglífica castrada...A vegades sembla ben bé que és així, aquests autors rebuscats i sobretot preocupats per trobar un seguit de paràules complexes que ho volen dir tot i no volen dir res, que sembla que escriuen exclusivament per a que no se'ls entengui.
A mi també m'agrada entendre el missatge, de fet, només m'agraden els textos que tenen missatge i si no en tenen, on els hi pugui trobar. A la poesia, si no està ben escrita, és més difícil de trobar-li.

Després, i a part d'això...
Bravo per la foto!

Estaria bé que tots ens deixessim anar una mica i fessim les coses tal com raja. Tenim massa por, estem completament condicionats i no volem adonar-nos-en.....

Espero que no es quedi en el somni i que tots n'aprenguem una mica

Gràcies Rosa

M'ha encantat.... La descripció dels detalls, la situació històrica, la intriga, els personatges...tot.
M'agrada molt com escrius.

Ah! I em va agradar molt el comentari que em vas fer (Els tindré en compte, encara que em costarà arribar a la teva alçada...)

Una abraçada
Fins aviat

Un poema maquíssim, preciós....
M'encanta com fas que sigui tan meravellós saber-se incapaç de conéixer l'altre completament.


M'ha agradat molt el comentari que m'has fet, que saps de quina casa era la teva àvia (de Torres de Segre)...
Has pujat mai a Carrassumada? Seria maco que n'escrivissis un poema, o dos o tres....
Una abraçada molt forta.