L'ÀVIA FA SABÓ

Un relat de: Marteva
La paret del corral del costat dels rosers, no és com les parets de casa; se li veuen les totxanes, com si estigués despullada i té una taca negra al mig, just a sota del ganxo on l’àvia hi penja una marmita, negra, tota recremada per fora…..plena de cotnes de pernil, llard i oli usat.

“Què fas padrina?” li he preguntat
”Màgia!” m’ha respost ella, tot picant l’ullet amb un somriure als llavis…

L’àvia em veu, i sempre em veurà, com la petita de la casa. I malgrat sovint tenim converses profundes, a vegades encara em tracta com si fos una nena petita. “Quin encanteri faràs?” li segueixo la corrent.

Avui faré sabó, del bo, per rentar la roba
Sabó? Segur? Però si has posat a la marmita tot de greixos i oli…. Vols dir que no t’has equivocat?

Darrerament l’àvia té descuits importants, ningú no en fa massa cas, però jo sé que no és normal…..Ella sempre ha estat una dona molt desperta, i aquests oblits i errades que semblen inofensives, em mantenen alerta.

No m’he equivocat, no….. Tu no sabies que el sabó es fa amb greixos?
Jo em pensava que el sabó i l'oli eren enemics …

Mentre l’àvia enfila un seguit d’arguments sobre l’amistat i sobre la doble cara de totes les coses de la vida, jo em perdo en els meus propis pensaments, intentant trobar l’explicació de com una cosa que taca tant pot utilitzar-se per fer una cosa que neteja.

M’ensenyaràs com es fa, padrina?

Els ulls de l’àvia em miren amb nostàlgia. I em pregunta, així de sobte, “perquè….tu saps com funciona el sabó?”

A nivell molecular? - Li responc, amb to sorneguer
Si, és clar….
Doncs, no m’hi he parat a pensar mai, la veritat…

Quan l'àvia es posa en mode científic s'ha d'anar amb molt de compte…. Si demostro massa interès, em posarà el cap com un timbal….

Les molècules de sabó tenen una part que està molt còmode dins l'aigua i tenen una altra part que prefereix estar en l'oli.
Qué em diràs què són bipolars, ara?
Doncs sí, com si ho fossin. Els agrada l’aigua i alhora l’odien.
I això que té a veure amb rentar la roba?
El sabó, quan està dins de l'aigua, com que no hi està còmode del tot, s'agrupa de manera que la part hidròfila mira cap enfora, cap a l'aigua, i la part hidròfoba mira cap endins.
Hidrofi…fo…què??
Hidròfila, vol dir que li agrada l'aigua i hidròfoba vol dir que l'odia. Ve del grec….
Val, val padrina! Ja ho he pillat! No t'enrotllis amb coses de lletres ara!!! Qué no acabarem mai!
Doncs el que et deia, que les molècules de sabó, quan son dins de l’aigua, fan petits grupets esfèrics, i posen la seva part hidròfila cap enfora i la part hidròfoba cap endins.
M’ha vingut al cap la imatge d’una melé de jugadors de rugby….
Això mateix, com una melé de jugadors de rugby, els que estan fora no tenen cap problema d’estar en contacte amb l’aigua, els que estan dins, en canvi, no els agrada l’aigua i queden protegits pels de fora.
…..
Als olis i als greixos no els agrada l’aigua. Per tant, si es troben una micel·la de sabó…
Espera, espera…..una…..Mice…què?
Siiiii, aquestes ordenacions de les molècules de sabó es diuen micel·les. I, com et deia, si els greixos o els olis es troben una micel·la de sabó, prefereixen estar dins de la micel·la, on hi ha la part hidròfoba, que fora a l’aigua.
El sabó segresta els olis?
El sabó li ofereix a l’oli un lloc més agradable on estar, i se l’enduu.

Mentrestant, va remenant, amb cura, la barreja. A les restes greixoses hi ha afegit sosa càustica i l’ha posat a escalfar, a baixa temperatura. Les olors que ens envolten fan que l’explicació sigui més d’una altra època, i això em fa sentir més a prop de l’àvia.

A mi, al principi, l’olor que feia m’ha recordat l’olor de la xocolata…. Ara, però, tot ha canviat….No ho sabria dir, es una olor picant i plana….potser sí que fa olor de net, potser sí que em recorda a l’olor del sabó de marsella…

Em penso que ja ho he pillat! Els greixos s’utilitzen per fer sabó perquè tenen aquesta part hidrofora.
Es diu hidròfoba, amb b… Hidro vol dir aigua i Fòbia vol dir por…. Ho entens?
Doncs això, hidròfoba.
I si, sembla que ho has pillat, com dius tu. Els greixos contenen sabons, dins les seves molècules. I nosaltres, avui, els estem extraient.
Si t’hi fixes bé…gairebé tots els problemes de la vida, tenen la solució amagada dins.
Que filosòfica padrina!

M’agrada que l’àvia m’expliqui totes aquestes coses que només ella sap. Hauria de fer un esforç i anar-ho registrant, per a que, si finalment, ella se n’acaba oblidant….

Li faig una abraçada, de les de veritat, abans de marxar cap a casa, i ella aprofita per pessigar-me la galta, com ha fet sempre, des que era una nena petita.

Comentaris

  • Àvia i neta[Ofensiu]
    Prou bé | 02-12-2022

    Un relat que es com un conte. Amb el misteri i la tendresa dels contes antics. Com antic semble el moment i l'entorn, però es contraposa a una àvia que fa sabó i parla de molècules i filosofia, mentre la neta, jove, no sap gaire coses. Entranyable la relació. Quina sort que has sabut plasmar.
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Marteva

13 Relats

26 Comentaris

11552 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Dona, catalana, filla, mare, amiga. M'agrada molt llegir i de tant en tant, m'atreveixo a escriure una mica.

El meu e-mail:
aldavert75@gmail.con