L'Albert i jo (Primera Part)

Un relat de: Marteva

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Ahir vaig plegar més tard que de costum; havia tingut una reunió amb uns clients estrangers i em van quedar pendents unes coses que volia acabar sens falta. Va anar baixant el volum del murmuri de l'oficina, fins que em vaig concentrar en el que havia de fer al cent per cent.
Un xiulet em va desvetllar de la meva tasca, i en girar-me el vaig veure allà, palplantat, amb aquell somriure que ho diu tot i és hermètic a la vegada. Em vaig descobrir a mi mateixa alegrant-me profundament de que fos allà, ho havia desitjat tímidament i entre línies quan li explicava a l'hora de dinar la putada que em suposava haver d'arribar més tard a casa precisament ahir.
L'Albert i jo ens coneixem des de fa tres anys aproximadament. Treballem tots dos en la mateixa oficina, ell és comptable i jo sóc comercial d'una empresa d'automòbils. Quan el vaig conèixer reconec que em va agradar; no té res d'especial, de fet, no s'assembla gens al prototip que tinc d'home ideal. És baix, no especialment guapo i sobretot té les espatlles encongides, cosa que en un home no resulta gens atractiu. No ens va costar pas massa d'entaular una relació d'amistat, tenim un sentit de l'humor molt similar i ens interessen les mateixes coses. Jo acostumo a explicar-li els problemes que tinc amb el meu marit, i ell m'escolta pacientment, i sovint sap trobar el millor consell, infinitament més adequat que el que em saben donar les meves amigues.
Es va apropar lentament, sense moure ni una facció de la seva cara, mirant-me fixament, embegut en el seu propi somriure; i jo en acte reflex, posseïda per la seva mirada vaig aixecar-me.
Portava una brusa blanca cenyida, i una faldilla curta de pota de gall, que dissimulaven prou bé els pocs quilos de més que tinc concentrats en la zona de la panxa i la cintura. La seguretat que m'infonia el saber que estava especialment guapa va volatilitzar-se en el moment en que em va dir: "Reina, què fas que no plegues!".
Reina, em va dir reina, m'encanta que em digui reina. Quan paladejo altre cop aquesta paraula, revisc la pressió excitant que emergeix just enmig del clítoris i es propaga per tot el meu cos; i noto com els meus pits se'm fan més evidents.
Vaig adonar-me que feia temps que el desitjava en secret, quan la brusa blanca que portava, per art de màgia es va tornar semitransparent i incapaç de dissimular el perfil dels mugrons endurits per la tensió. Li vaig contestar amb un fil de veu:"Ja t'he dit que plegaria tard, tinc unes quantes coses per acabar". Ja el tenia pràcticament a tocar, quan em va preguntar: "Vols que t'ajudi?". Vaig perdre la consciència ofegada dins del verd clar dels seus ulls, i no recordo si li vaig contestar que sí, o no va caler per l'augment significatiu de la temperatura del meu cos. Em va agafar per la cintura i em va preguntar: "Aquí?". Vaig apartar les carpetes que envaïen la meva taula i vaig seure sobre el meu despatx en una posició que mai abans hauria pogut imaginar. Es va posar al meu davant, i vaig adonar-me que els seus pantalons també havien perdut la capacitat d'amagar la grandària i la consistència del seu membre, que havia crescut considerablement. Em va acariciar els cabells i es va asseure a la meva butaca. Amb molta suavitat em va treure sabata per sabata i va abaixar-me primer les mitges i després les calces, lentament, sense deixar de mirar-me als ulls. Em va fer lliscar per sobre la taula, amb un punt de violència que em va agradar, i va fondre els seus llavis amb els meus llavis inferiors. Vaig començar a segregar quantitats desorbitades de fluxe, i poc a poc, van anar apareixent amb forma d'onada, contraccions de plaer. Mentre m'escorria vaig estirar-me sobre la taula, amb les mans agafant-li els cabells, que estaven humits. Vaig notar com la pell se m'enganxava a la brusa que devia estar completament xopa. Es va aixecar i em va recórrer tot el cos amb les mans ben esteses, oscil·lant amunt i avall. Amb el meu gust encara dins la seva boca, va apropar els seus llavis als meus, i ens vàrem fer un petó. El millor petó que m'han fet mai, agredolç pel regust dels meus fluids i suggerent alhora. Mentre em besava el coll, i em xuclava les orelles, em va anar traient la brusa i després els sostenidors que van deixar al descobert els meus pits, que per acció de la gravetat es van deixar anar cap a les vores. Estava vermell, i els ulls li brillaven com no els hi havia vist brillar mai. Me'ls va besar, llepar, xuclar com si fos la primera vegada que tenia al davant els pits d'una dona nus i a la seva disposició. Amb una ma a cada pit, amb les puntes dels dits aferrades als mugrons, jugant amb ells, pressionant-los i acariciant-los indistintament, em va besar el ventre. Després d'incorporar-me em vaig agenollar davant seu, vaig descordar-li els pantalons, deixant al descobert uns Calvin Klein de l'últim model, els hi vaig abaixar i em vaig introduir el seu membre a la boca amb una naturalitat que em va sorprendre a mi mateixa. Mentre la punta de la meva llengua s'entretenia jugant amb la punta del seu membre, jo em disposava a moure la boca amunt i avall. Les meves mans a les seves natges i les seves mans al meu cap. A batzegades em va omplir la boca amb el seu gust, gust que no era pas massa diferent del meu. No va poder contenir un petit xiscle de plaer, que malgrat saber que a aquelles hores ja estàvem sols, em va sobresaltar i em va fer tornar al món real.
Em va besar la front mentre ens vestíem, em va desitjar una bona nit, i em va deixar sola a l'oficina submergida en un sentiment contradictori de culpa per una banda i de plaer desencadenat per l'altra.
A poc a poc, vaig recollir les coses i vaig enfilar el camí cap a casa, rumiant quina seria la millor manera d'explicar-li el que havia passat al meu marit.

Comentaris

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

l´Autor

Marteva

15 Relats

43 Comentaris

13244 Lectures

Valoració de l'autor: 9.08

Biografia:
Dona, catalana, filla, mare, amiga. M'agrada molt llegir i de tant en tant, m'atreveixo a escriure una mica.

El meu e-mail:
aldavert75@gmail.con