Instants i mirades

i estimem-nos
és la filosofia de ponent i la faig meva

Que dolç... no sé que dir: Que m'encanta!
Però crec, que qui estima, ho dona tot, potser massa... mentre també rebi, no hi haurà problema.. Perdò si sona molt malament, però ses experiències fan collir por.
De totes maneres, fantàstic!

Buffff!!...és...és encisador, genial!!
quanta musicalitat en el sentiment. És realment magnífic i ric d'expressions i un vocabulari tendrissim.
Et felicito. M'ha agradat molt, Rosasp.
Una abraçada. ESPIRAL.

que és molt bonic, em quedo amb l'última estrofa perquè m'ha fet endinsar-m'hi:

"Endins, molt endins,
entre pessigolles de vida,
serem breus instants
d'una mateixa cosa".

Sols aquest fragment, per a mi, val un comentari en tota regla( que no te'l faré, ja que no vull avorrir-te) perquè enllaça amb la unificació dels cossos en què vull creure que esdevenim poesia. Res més.

Molts petons

Poemes com aquest fan que a vegades dubti de parpellejar. Cada cop que ho faig penso en que és una llastima que, encara que sigui per un instant uns ulls quedin amagats al món. Que per culpa d'una deficiencia del nostre cos, obres d'art com aquesta que tu has creat es puguin arribar a perdre.

El món seria un lloc molt més bonic per viure si entre nosaltres ens miresim "els" ulls i no "als" ulls....

Ets genial Rosa.

Reverencies, petons, alabances. Jo ja no se que mes dir-te Rosa... Simplement que la teva poesia em sobrepassa! M'ha agradat tot sencer, i el final es sublim. Ho saps oi? Convides a entrar al teu petit i unic univers de les paraules mes ben tocades i deixes que ens fusionem en elles i siguem instants d'una mateixa cosa, d'un mateix poema, d'una mateixa essencia.

Genial, inspirador, d'endins, vital...

Una abraçadassa i gracies per escriure aixi!!

m

...el teu poema. Un conjur de l'amor infinit que s'atura en aquell instant que no passa, que sentim etern, on s'aplega la intensitat més pregona. Et comprenc des de la primera a l'última paraula, i em sembla com si l'haguessis escrit perquè jo pogués expressar-me a través seu.
Estimo la teva poesia, d'on sempre vaig bevent, encara que no et comenti gaire. Perdona'm per això, però ets important per a mi.

dels detalls, de les miniatures sensibles, dels instants i mirades, de la sensibilitat intensa i suau, dels versos de seda, del vocabulari poètic que enamora, de la suavitat del pensament i del desig...
recordes i mimes el passat, respectes el futur i t'abraces al present sense estridències ni personalismes... sempre invitant dolçament amb les paraules més adients...
una abraçada!!!

i les herbes de la riba xuclant l'extracte de les aigües... Preciós! El lector també se sent xuclat per aquest poema teu, com si vulguéssim també endinsar-nos en aquest sentiment tan bonic que descrius. M'encanta com escrius!!!

Genial.
L'espai sense límits tangibles mesclat amb el tendre instant que reflexes entre aquestes línies, fa del poema un relat digne de ser llegit.
Només cal llegir-lo per endinsar-te en els sentiments i les situacins que tant bé descrius.
Aporta pau i calma al lector.
Continua així.
Tot i no tenir gaire temps últimament, et llegeixo sovint.
Continua així.
Una abraçada.

Un poema molt tendre, realment molt bonic! Està expresat d'una manera molt dolça, m'agrada molt!!

Papallona

On només existim tu i jo....
...serem breus instants d'una mateixa cosa...

Em trec el barret