Instants i mirades

Un relat de: ROSASP

Digues què hi veus
al fons dels meus ulls.
Mira'm sense por,
més enllà de la mirada.

Cola't pels cristalls
dels laberints,
i juga si vols, a endevinar
la porta que duu al meu cor.

Ens trobarem a mig camí,
on els sentiments aletegen
en sentir el frec dels teus reflexes.

Allí, a la vorera de la riba,
on les herbes xuclen lentament
l'extracte de les aigües.

On només existim
tu i jo, perduts
en l'horitzó d'un temps precís
que amb nova màgia ens apropa.

Dóna'm la mà un altre cop
i et duré al centre
del meu petit univers sense nom.

Et regalo cadascun dels meus estels,
els que fan llum en les nits més
fosques i més fredes.

Emporta't l'essència
dels sospirs més profunds
i la música dels somnis més eteris.

Ens fondre'm en un espai indefinit,
molt al fons de les mirades.
On el demà encara no ha nascut
i l'ahir dorm entre silencis.

Endins, molt endins,
entre pessigolles de vida,
serem breus instants
d'una mateixa cosa.




Comentaris

  • aturem el temps[Ofensiu]
    jaumesb | 09-02-2006 | Valoració: 10

    i estimem-nos
    és la filosofia de ponent i la faig meva

  • Dolçissim![Ofensiu]
    ainona | 18-07-2005 | Valoració: 10

    Que dolç... no sé que dir: Que m'encanta!
    Però crec, que qui estima, ho dona tot, potser massa... mentre també rebi, no hi haurà problema.. Perdò si sona molt malament, però ses experiències fan collir por.
    De totes maneres, fantàstic!

  • Realment magnífic[Ofensiu]
    ESPIRAL | 13-06-2005

    Buffff!!...és...és encisador, genial!!
    quanta musicalitat en el sentiment. És realment magnífic i ric d'expressions i un vocabulari tendrissim.
    Et felicito. M'ha agradat molt, Rosasp.
    Una abraçada. ESPIRAL.

  • De tot el poema,[Ofensiu]
    Lavínia | 12-06-2005 | Valoració: 10

    que és molt bonic, em quedo amb l'última estrofa perquè m'ha fet endinsar-m'hi:

    "Endins, molt endins,
    entre pessigolles de vida,
    serem breus instants
    d'una mateixa cosa".

    Sols aquest fragment, per a mi, val un comentari en tota regla( que no te'l faré, ja que no vull avorrir-te) perquè enllaça amb la unificació dels cossos en què vull creure que esdevenim poesia. Res més.

    Molts petons

  • Obrim els ulls[Ofensiu]
    Dopamina | 11-06-2005 | Valoració: 10

    Poemes com aquest fan que a vegades dubti de parpellejar. Cada cop que ho faig penso en que és una llastima que, encara que sigui per un instant uns ulls quedin amagats al món. Que per culpa d'una deficiencia del nostre cos, obres d'art com aquesta que tu has creat es puguin arribar a perdre.

    El món seria un lloc molt més bonic per viure si entre nosaltres ens miresim "els" ulls i no "als" ulls....

    Ets genial Rosa.

  • instants d'una mateixa cosa[Ofensiu]
    quetzcoatl | 11-06-2005

    Reverencies, petons, alabances. Jo ja no se que mes dir-te Rosa... Simplement que la teva poesia em sobrepassa! M'ha agradat tot sencer, i el final es sublim. Ho saps oi? Convides a entrar al teu petit i unic univers de les paraules mes ben tocades i deixes que ens fusionem en elles i siguem instants d'una mateixa cosa, d'un mateix poema, d'una mateixa essencia.

    Genial, inspirador, d'endins, vital...

    Una abraçadassa i gracies per escriure aixi!!

    m

  • Com un conjur...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 10-06-2005

    ...el teu poema. Un conjur de l'amor infinit que s'atura en aquell instant que no passa, que sentim etern, on s'aplega la intensitat més pregona. Et comprenc des de la primera a l'última paraula, i em sembla com si l'haguessis escrit perquè jo pogués expressar-me a través seu.
    Estimo la teva poesia, d'on sempre vaig bevent, encara que no et comenti gaire. Perdona'm per això, però ets important per a mi.

  • deessa...[Ofensiu]
    Capdelin | 10-06-2005 | Valoració: 10

    dels detalls, de les miniatures sensibles, dels instants i mirades, de la sensibilitat intensa i suau, dels versos de seda, del vocabulari poètic que enamora, de la suavitat del pensament i del desig...
    recordes i mimes el passat, respectes el futur i t'abraces al present sense estridències ni personalismes... sempre invitant dolçament amb les paraules més adients...
    una abraçada!!!

  • Els sentiments aletejant ...[Ofensiu]
    Consol | 09-06-2005 | Valoració: 9

    i les herbes de la riba xuclant l'extracte de les aigües... Preciós! El lector també se sent xuclat per aquest poema teu, com si vulguéssim també endinsar-nos en aquest sentiment tan bonic que descrius. M'encanta com escrius!!!

  • Ens fondrem en un espai infinit...[Ofensiu]
    Quimera | 09-06-2005

    Genial.
    L'espai sense límits tangibles mesclat amb el tendre instant que reflexes entre aquestes línies, fa del poema un relat digne de ser llegit.
    Només cal llegir-lo per endinsar-te en els sentiments i les situacins que tant bé descrius.
    Aporta pau i calma al lector.
    Continua així.
    Tot i no tenir gaire temps últimament, et llegeixo sovint.
    Continua així.
    Una abraçada.

  • Waaaaaau!!![Ofensiu]
    papallona | 09-06-2005

    Un poema molt tendre, realment molt bonic! Està expresat d'una manera molt dolça, m'agrada molt!!

    Papallona

  • Pessigolles de la vida...[Ofensiu]
    Cassiopeia | 08-06-2005

    On només existim tu i jo....
    ...serem breus instants d'una mateixa cosa...

    Em trec el barret

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1613 Comentaris

615515 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")