L'Astronauta

-Quan surtis d'aquí et creuaràs amb un gat negre...
-Ui sí!, i això porta molta mala sort, no?
-Això és una bajanada; supersticions ridícules. -En Sergi va pensar que aquesta vessant didàctica no li anava gens amb la pinta d'atracció de fira que duia-. No obstant és quelcom molt marcat -va seguir ella-; com el principi d'un capítol. El destí no depèn de passar o no per sota d'una escala, però té punts d'inflexió i aquest n'ha de ser un.
El Sergi no era supersticiós, ni creia en els vidents. S'havia assegut a la taula d'aquella endevinadora, més que res, perquè estava bona. Per un moment inclòs s'havia divertit imaginant que la dona endevinava el motiu pel qual s'hi asseia, però ella no va donar mostres ni d'ensumar-s'ho; tan bon punt s'hi va asseure va començar a dir ximpleries, enginyoses sí, però ximpleries.
-Després, quan arribis a la seu de l'Agència Espacial Europea et discutiràs amb algú. Res seriós, però et tindrà malhumorat fins a l'hora del llançament.
"Molt bona, però era fàcil" -va pensar- Tothom sap que demà hi ha un llançament. De fet, per això està muntada la fira i tota aquesta parafernàlia paracientífica que viu de la gent que ve a veure l'espectacle. I el distintiu del seu uniforme el delatava. Ja feia estona que se n'havia penedit de no haver-lo tapat amb algun adhesiu, com feien sempre, per evitar-se els curiosos.
-A partir d'aquí tot es torçarà. -Va afegir ella.
-Ah sí? i Cap on es torçarà? Cap a la dreta o cap a l'esquerra? -A la mirada d'ella va quedar clar que no li havia fet gens ni mica de gràcia; potser perquè intuïa que no la prenia de manera seriosa.
-Hi haurà condensació d'aigua. L'enginyer ho atribuirà a una fuita dels circuits d'evacuació i no li donarà importància. No descobriran l'error fins que uns tremolors els facin investigar-ho a fons, però llavors ja serà massa tard.
-Sí, mira... -en Sergi es va aixecar-. Em sembla que ja tinc prou informació. -Amb dissimulada mala gana va deixar caure un bitllet sobre la taula, i va començar a girar-se per marxar.
-Espera! -ella el va frenar estirant-lo de la màniga i, aprofitant el breu instant de desconcert, va escriure unes línees apressades en un paper mentre li repetia que el destí no era inamovible-. No l'obris fins que arribis al Cosmòdrom, si us plau.
En Sergi va agafar el sobre sense saber ben bé per què. Alguna cosa en la mirada d'ella, o la sensació que si no el prenia donaria a entendre que li feia por la predicció. En qualsevol cas, el fals somriure se li va esborrar unes pases més enllà, i el sobre va acabar a la butxaca del pit. Va maleir el moment en que se li havia acudit de sortir a donar un tomb per entre la gent corrent. Sempre li passava igual: quan més se n'allunyava més els trobava a faltar, fart de la pedanteria i les enveges que s'amagaven sota la hipòcrita façana de la companyonia; no obstant, quan sortia a barrejar-se amb ells, queia víctima d'un sentiment de rebuig; d'aversió cap aquells éssers simples que es conformaven amb veure com s'envolava un coet amb un estúpid somriure de satisfacció, sense semblar comprendre tot el que es perdien. I només calia alçar el cap per veure la lluna!
Els vigilants del control d'entrada li van dedicar una mirada severa. Per ells devia ser una diva abusant dels seus privilegis, potser per això se'ls va insinuar un somriure mentre li indicaven que l'esperava el director de vol.
-Ho havies de fer, no? -en Milt Reeves, director de vol, no es va molestar ni en dir un protocol·lari "bona nit".
-Què he fet?
-Sortir. Saps perfectament que no està permès.
-Això no és veritat...
El director el va interrompre. -Sortir la nit abans del llançament és una estupidesa! L'única cosa que pots aconseguir és perjudicar la missió.
-Au va! -en Sergi tenia el cul pelat de sortir en missions a l'espai i, per imponent que fos la figura d'en Milt, sabia que no estava en fals- Això en el passat, quan calia el període de quarantena abans dels llançaments, però ara amb la sterylicine ja no té cap sentit. A més, cadascun de nosaltres té dos suplents i...
-Se me'n fot!
En Sergi va decidir que era inútil discutir. El director tenia ganes de cantar-li les quaranta i ho faria tant sí com no. La falsa gitana i la discussió. I el mal humor també es podia considerar encertat. Per un moment va sentir un nus a l'estómac i, mentre en Milt seguia el seu monòleg, va buscar la carta a la seva butxaca. La va trobar enganxada junt amb la foto de la seva dona-. Es pot saber què fots?! -"El gat" va pensar en Sergi; "no he vist cap gat. Ni negre ni de cap color. La predicció és falsa" i ho va tornar a desar tot a la butxaca.

A la cabina dels tripulants, les veus es barregen desordenadament. "Uau! preparats pels focs d'artifici". Se senten rialles i retrets dels aprensius, però en aquella postura, i amb el camp visual limitat pel casc, es fa difícil saber qui són els uns i qui els altres. "Voleu fer el favor d'estar per la feina!". Inclòs les veus sonen similars a través de la radio.
En Sergi no és dels uns ni dels altres. No és especialment espantadís, però no sent cap plaer a fer bromes fàcils i suades. "Fase d'inclinació. Tot ok". En aquells moments és quan torna a sentir-se prop dels que s'han quedat a terra "uou! a-i-x-ò-é-s-f-l-i-p-a-n-t"; prop dels ingenus del somriure embadalit que miren com una llengua de foc s'aixeca treballosament des del terra. "Gir gravitatori completat". Ell és un d'aquells éssers simples. Un dels proscrits; dels qui no pinten res i s'han d'acontentar a mirar la vida com els supera. "Separació dels coets auxiliars completada". Per això els odia tant, perquè li recorden que pertany a aquest mon, i que per molt que se'n vulgui allunyar sempre hi ha de tornar. "Felicitats! esteu en òrbita!". En Sergi es va sentir molt lluny d'allí, a ran de terra, captant l'enorme vibració que la nau transmetia, sota els seus peus, en el moment de produir-se l'encesa del propulsor i alliberar-se del lligam de la gravetat. "Què és això? Teniu algun indicador encès?". Lluny d'aquell entorn hostil i fred, i màgic alhora. Un entorn que corprenia i intimidava a la vegada. "Sembla que hi ha líquid als tubs d'alimentació". En Sergi es va sentir de sobte sacsejat. "Sí, és un líquid, semblen gotes d'aigua", es va dur la mà a l'uniforme buscant en les butxaques la foto de la seva dona. La carta encara hi era enganxada. Tremolós la va obrir.

"No em creus pels teus prejudicis. Per la teva formació científica. Si t'hagués dit que havia viatjat en el temps, des del futur, per prevenir-te, m'hauries cregut? No ho sé, però sí sé què penses ara: jo no he dit pas que el veuries el gat, he dit que t'hi creuaries. Anul·la el vol!"