La Tele m'ha salvat

Un relat de: peres

La Tele ensenya moltes coses. Jo no faig mai cas de la Tele. La Tele crida molt. Jo no entenc la Tele. A mi no m'agrada mirar la Tele. Avui jo he entès la Tele. A mi no m'ha agradat el que ha ensenyat la Tele. A mi no m'han agradat les mirades del Papa i la Mama. El Papa i la Mama i jo hem vist la Tele. El Papa i la Mama no sabien que jo mirava la Tele. La Tele no ens ha agradat. El Papa i la Mama s'han mirat. Jo m'he espantat molt. El Papa i la Mama m'han mirat a mi. El Papa i la Mama no sabien que jo hi era. Jo estava amagat. Jo no feia soroll. Jo m'he espantat i he fet soroll. A mi no m'ha agradat que el Papa i la Mama em miressin. Jo haig d'anar amb compte. El Papa és el meu millor amic. El Papa i jo anem a passeig sovint. La Mama és la meva millor amiga. La Mama em dóna menjar. La Diana va marxar. La Tele no era amiga meva. Ara la Tele m'ha avisat. Ara la Tele és amiga meva. Jo he entès la Tele. Jo haig d'anar amb compte. L'Àlex no és amic meu. L'Àlex em fica el dit a l'ull. L'Àlex crida molt. L'Àlex no ha vist la Tele. Jo estic refredat des de fa dies. Jo no veig l'Àlex. Jo només veig l'Àlex de lluny. A mi no em deixen que m'acosti a l'Àlex. Jo estic molt refredat. A mi quan estic refredat em costa molt pensar. Fa molta estona que penso. Jo estic cansat. Ara és de nit. Ara descansaré una estona. La Diana va marxar. (...) On sóc? Sóc a casa. Sóc al meu llit. La Diana va marxar. A mi no em va agradar el que em va ensenyar la Tele. Però jo vaig entendre el que ensenyava la Tele. Jo estic content d'haver entès el que va ensenyar la Tele. Jo em vaig espantar del que va ensenyar la Tele. Jo estic fet un embolic. Jo haig d'anar amb compte amb el Papa i la Mama. Ara el Papa em diu per sortir a fer un volt. Quan anem a fer un volt hi anem a peu. Avui el Papa em diu que hi anem amb cotxe. Haig d'anar amb compte. Quan anem a fer un volt amb cotxe sempre hi anem el Papa, la Mama, l'Àlex i jo. La Tele no ve amb el cotxe. La Diana va marxar. La Diana no venia mai amb cotxe. Jo pujo al cotxe. El Papa puja al cotxe per l'altra porta. El Papa i jo hem marxat. Jo he recordat el que va ensenyar la Tele. Jo he recordat perfectament allò que em va ensenyar la Tele. Jo haig d'anar amb compte. La Tele va fer una cosa que no ens va agradar. El Papa i la Mama ho van veure. El Papa i la Mama es van mirar. Jo em vaig espantar. El Papa i la Mama em van mirar a mi. El Papa i la Mama no sabien que jo hi era. Jo estava amagat. Jo haig de pensar. És important pensar. Jo estic fet un embolic. Jo haig d'anar amb molt de compte. Jo vaig amb cotxe a passeig amb el Papa sense la Mama. Jo vaig amb cotxe a passeig amb el Papa sense l'Àlex. Jo haig d'anar amb compte. Pensar és molt cansat. Pensar és molt difícil. La Diana va marxar. Jo estic molt refredat. Ara descansaré una estona. (...) On sóc? Jo sóc al cotxe amb el Papa. No hi ha la Mama. No hi ha l'Àlex. La Diana va marxar. La Diana no venia mai amb cotxe. No hi ha la Tele. La Tele no ve mai amb cotxe. La Tele em va ensenyar una cosa important. Jo haig d'anar amb compte. Jo haig d'anar amb molt de compte. Jo vaig veure a la Tele uns homes dolents. La Tele em va ensenyar uns homes que mataven. El Papa i la Mama es van mirar. Jo em vaig espantar. El Papa i la Mama em van mirar a mi. Els morts de la Tele eren de bona família. La Tele també és de bona família. La Tele és de la nostra bona família. A la nostra bona família som el Papa, la Mama, l'Àlex, la Tele i jo. La Diana no era de la nostra bona família. La Diana era de la bona família del costat. La Diana va marxar. Ara jo vaig amb cotxe amb el Papa. Jo haig d'anar amb compte. Els homes de la Tele no estimaven els que són com jo. El Papa és el meu millor amic. La Mama és la meva millor amiga. L'Àlex no és el meu amic. La Diana va marxar. Ara jo estic fet un embolic. Jo estic refredat. Això disgusta el Papa i la Mama. A mi m'agradaria no estar refredat. A mi m'agradaria no disgustar el Papa i la Mama. Jo m'esforço per fer veure que no estic refredat. Ara em mira el Papa. Ara jo m'esforço. A mi no m'ha agradat com m'ha mirat. Hem arribat amb el cotxe al bosc. El bosc. Jo haig d'anar amb compte. Pensar és molt cansat. Pensar és important. El Papa ha sortit per la seva porta. Jo m'he preparat per saltar. La Diana va marxar. El Papa ha obert la meva porta i jo he saltat. El Papa m'ha cridat. Jo estic refredat, però jo he corregut molt. Jo no era amic de la Tele. La Tele m'ha avisat. La Tele m'ha salvat la vida. Ara jo tinc gana i no tinc força. Pensar és molt difícil. Ara jo dormiré una estona. Demà serà un altre dia. Jo estic molt cansat de pensar. Jo estic molt refredat. La Diana va marxar. Jo estimo la Tele. Tele, gràcies, si em pots sentir. (...) On sóc? Això és un bosc. Jo tinc gana i set i no tinc força. Hem anat a passeig. M'he perdut. Haig d'anar a casa a veure el Papa, la Mama, la Tele i l'Àlex. La Diana va marxar. La Tele m'ha ensenyat una cosa important. Ara jo no recordo què era. La Tele em va ensenyar una cosa que era important. Jo tinc gana. El Papa és el meu millor amic. Amb el Papa anem a passeig. La Mama és la meva millor amiga. La Mama em dóna menjar. La Tele ara també és amiga meva. Jo no mirava la Tele. Jo miraré més la Tele. Jo ja no faré més micropixadetes a les potes de la Tele. L'Àlex no es amic meu. L'Àlex em fica el dit a l'ull. L'Àlex crida molt. L'Àlex és un cadell. Jo sempre perdono l'Àlex. L'Àlex és un cadell rosa molt gros. L'Àlex és el cadell més gros que tots els que jo he vist a la meva vida. L'Àlex no té pèl. La Diana em va ensenyar un dia els seus cadells. La Diana no vivia amb nosaltres. La Diana vivia a la casa del costat. A la casa del costat eren una bona família. La Diana em va dir que els seus cadells també eren meus. La Diana m'agradava molt. Els cadells de la Diana eren de color rosa. Els cadells de la Diana tenien pèl. Els cadells de la Diana eren molt més petits que l'Àlex. Jo no vaig veure més els cadells de la Diana. La Diana era molt bona amiga meva. La Diana i jo ens ho passàvem molt bé. La Diana i jo fèiem coses molt diferents. Amb la Diana feia coses que no feia amb el Papa, amb la Mama, amb la Tele i amb l'Alex. Fèiem coses interessants d'amagat. A mi m'agradava estar amb la Diana. La Diana un dia va marxar. Ara jo estic cansat. (...) On sóc? Jo sé per on es va a casa. A casa és força lluny. Jo tinc gana i set i estic molt calent i no tinc força. Papa!, Mama!, Tele! Àlex! Ui, quina veueta, no em sentiran. La Diana va marxar. Jo haig de caminar tot el dia. Jo no haig de dormir. Jo tinc gana i set i estic molt calent i em costa respirar i no tinc força. Jo estic segur que el Papa, la Mama i l'Àlex em busquen. La Tele no em busca. La Tele no surt de casa. Jo ara sóc amic de la Tele. Jo no faré micropixadetes a les potes de la Tele. Jo tinc gana i set i estic molt calent i em costa respirar i no tinc força i crec que no podré arribar a casa. El Papa, la Mama i la Tele i l'Àlex em vindran a buscar. La Diana va marxar. Jo em quedaré aquí, al costat d'aquesta carretera, que em veuran. Ara ve un cotxe.

Comentaris

  • La Diana va marxar[Ofensiu]
    Cassiopeia | 02-06-2005

    Un gos intel·ligent, si més no...
    M'ha costat arribar a la conclusió que era un gos qui parlava...però quan ho he descobert (que ho he fet abans que es fes evident en el text) m'ha agradat descobrir-ho...
    Segur, que si els gossos pensen, pensen d'aquesta manera...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

peres

72 Relats

286 Comentaris

143209 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
[Durant més d'un any, he tingut com a "foto" aquí dalt una crida al boicot contra Supermercados Dia, per haver acusat de terrorista un noi de 14 anys de Lloret de Mar (la Selva) que el mes de setembre del 2004 els havia demanat que etiquetessin els seus productes en català. Malauradament, la Guardia Civil i la seva Brigada Antiterrorista, el Ministerio del Interior i l'Audiencia Nacional van creure la versió de Dia i van tractar el noi efectivament com a terrorista, com a delinqüent perillós, com a desequilibrat, i la trista actuació que van tenir totes aquestes institucions espanyoles -encara no rectificada formalment- ha marcat per sempre més la família d'aquest noi, que van estar en perill de perdre la tutela del seu fill. Són fets que no podran oblidar mai. Fets que retraten el veritable "tarannà" del govern del senyor Rodríguez Zapatero, disposat a qualsevol cosa per evitar que proliferin a Catalunya exemples de sensatesa com el d'aquest noi, que només pretenia que es complís la llei al seu país.]

Em presento. El pare de Peres era Judà, un dels dotze fills de Jacob, també anomenat Israel. Jacob era fill d'Isaac, i aquest, fill d'Abraham. Peres, etimològicament, vol dir escletxa o bretxa en hebreu antic. Encara que no sóc jueu, sempre m'ha interessat molt la història multisecular d'aquest poble. Ara la veritat és que em fan vergonya, és com quan descobreixes que el teu millor amic en realitat es comporta com una mala persona en determinats àmbits. Potser continua sent amic teu, i l'estimes, però alguna cosa s'ha trencat entre tots dos. Des de fa cinquanta anys, volent rescabalar-se de tot el que havien patit, els jueus que manen a l'estat d'Israel han començat a fer a altres el que els havien fet a ells durant tants segles. Els palestins actuals, la immensa majoria, són innocents de tots els mals que ha sofert el poble jueu. No tenen per què pagar els plats trencats de la història. No em fa por dir això, no temo que ningú m'acusi de genocida, d'antisemita ni d'antijueu, perquè sé que hi ha molta gent a Israel que comparteix aquesta meva opinió, gent a la qual els cappares del país titllen de "traïdors".

"Peres" és, en qualsevol cas, el nom de batalla de Pere Neri. Vaig néixer fa moooolts anys. Provinc d'una ciutat que podrà ser imitada per altres, però mai Igualada. Em dedico a treballar i a la família, amb aplicació similar d'hores a cadascuna de les dues coses. Crec que crec en Déu, en els àngels de la guarda, en els Reis d'Orient, en el patge Faruk i en el més enllà, per bé que cal reconèixer que tot plegat és un misteri. Però és que m'entusiasmen els misteris més fondos de l'existència humana, m'agrada molt preguntar-me coses... i potser no m'agrada tant haver de respondre-les, sobretot quan són preguntes punyents, com ara les que demanen els motius de les desgràcies del món, dels sofriments i de la mort violenta d'innocents.

Crec igualment, però, en la possibilitat que un dia els infants riguin a cor què vols i els adults siguin realment feliços. La felicitat és diferent de la satisfacció: la satisfacció sovint té a veure amb els diners -com més diners, més satisfets. Crec, doncs, que posar l'objectiu de la vida en els diners, com si ens poguessin donar la felicitat, és un error. La felicitat requereix un mínim de benestar, això sí, un mínim, perquè si no menges o no tens llit per dormir llavors és gairebé impossible ser feliç, si no ets un sant d'aquells dels (antics) llibres de religió o un asceta tipus Gandhi, perquè si no tens res la prioritat és sobreviure. Però un cop que tens el mínim, la felicitat consisteix a viure la vida de manera més o menys lluïda segons la sort i la disposició de cadascú, a realitzar-te cada dia, a acomplir el teu destí... sense preocupar-te exclusivament per tu mateix, perquè si només penses en tu potser podràs estar satisfet, però no seràs feliç. Feliços, doncs, tot i que tinguem problemes familiars o laborals, tot i que la hipoteca o el lloguer i altres pagaments ineludibles ens collin, i encara que de tant en tant tot plegat ens faci perdre una mica el son.

També crec que Catalunya ha de ser independent, però si abans parlàvem de misteris, això és molt més que un misteri, és una utopia.

I quan tinc temps llegeixo i escric, i també m'agrada molt el cine, encara que sigui per la tele.

Fi de les confidències, de les reflexions i dels rotllos.

Les meves autores i autors preferits de RC són gent que escriu relats, no poemes. Em sap greu, doncs, pels poetes i les poetesses, però no entenc ni m'agrada la poesia, tret de casos molt excepcionals; no m'agrada ni tan sols la meva, quan em deixo anar i n'escric una de temps en temps.

I ara com ara, no se m'acut res més per dir ací.

Una abraçada,

Pere S. Neri
gener 2007
pereneri@yahoo.com