La Pagesa i Nadal

Un relat de: Prou bé
La mestressa seu a la vora del foc. Ja sap prou bé que només és mestressa de sa feina, però quan es queda sola, se sent mestressa de ca seva. I li agrada.
Els homes ja han marxat al tros després d'haver omplert el pap amb tot el que els ha posat a taula. Encara li han demanat alguna cosa per endur-se per quan facin un descans sota la figuera a l'hora de l'Àngelus, que bé que el senten tocar a la campana de l'ermita que és allà darrere els marges. Els ha fet un farcell amb pa i formatge del tupí. Traguejaran una mica i s'ajauran per fer unes capcinades abans s'hi tornin a posar. Ai!, els homes, pensa allà asseguda, que fàcil que ho tenen! La feina al camp és dura, de sol a serena, estiu i hivern, però per la resta els ho dono tot fet. I no han de pensar en res del quefer de cada dia a la masia. Això és feina meva!
I ara, ves que s'acosta Nadal! Mals de caps afegits. Sí que li agrada la festa, però pensar en tot el que ha de preparar i fer…
Enguany seran bastants a taula, ja que sa germana i família el passaran amb ells. També han dit que vindrien la tieta i les cosines amb els marits i canalla. Ben bé seran una vintena. Ja cal que espavili.
Ha de treure i rentar les estovalles grans que, en ser tant de temps guardades, estan esgrogueïdes. Les estendrà al sol.
Haurà de rentar gots, plats i coberts que només es fan servir per a les festes grosses i són plens de pols a les lleixes i al calaix.
Pel dinar farà escudella i carn d'olla. Una bona sopa d'aquella que el brou es pot tallar de tan espès i substanciós que li queda.
Les verdures pel bullit les portarà el seu home de l'hort, la gallina ja fa temps que pica pel pati, però de porc i vedella n'ha de comprar. No li cal fer llista, ja sap prou bé què hi posa.
I el rostit que no pot faltar. Pollastre i conill a la cassola fent xup-xup durant hores. Poc s'ho esperen aquells d'allà fora que peixa cada dia que aniran coll a terra.
És la tradició.
Un somriure sorneguer se li veu quan pensa que aquest any farà una sorpresa: un braç cobert de xocolata i decorat com un tió. Potser els convidats duran neules i torrons… El vi de la bota…
Però el que més l'amoïna no és pas la feinada que li ve a sobre.
La família sencera no s'aplega de fa temps, que els últims anys va haver-hi unes passes d'aquella malura que els va tenir tots tancats a casa. Sí que va ser una mica trist el dinar només amb l'home i el fill, però es va estalviar les discussions de la sobretaula. Sempre, després d'haver-se atipat amb les viandes i haver remullat força, els homes s'embranquen a discutir de tot i de res. L'última vegada es va pujar de to i va acabar amb una bona batussa. De paraula, això sí, però déu-n'hi-do el que va sortir per aquelles boques, les mateixes boques que havien paladejat les menges que amb tanta il·lusió havia apariat! Els de fora van marxar enfurrunyats i els de casa vam quedar capcots.
Vejam com anirà aquest any. Ella prou que ha advertit als seus que es continguin de discutir de segons què, però els homes ja se sap…
Ja és hora de marxar al poble. Avui és mercat i aprofitarà per avançar alguna compra i per comarejar amb les dones de les masies del voltant, que sempre és una bona distracció per fer fugir les cabòries.

Comentaris

  • RECORDANT[Ofensiu]
    Ness | 10-12-2022

    M'ha traslladat a casa els avis de pagès i m'ha recordat l'àvia. Ja sento l'olor de la brasa i del caldo amb galets. Dones a l'ombra que sempre han estat el puntal!
    Nostàlgic. I un bon relat.
    Gràcies per compartir-lo.


  • Molt bo[Ofensiu]
    MariaM | 04-12-2022 | Valoració: 10

    El teu relat està molt benescrit. Ja m'hi trobava. La situació es repeteix en les millors famílies.
    Les mestresses han rondinat des de sempre, però, que no ens falti!
    Bon Nadal!
    MariaM

    Graciès pels teus comentaris "Tobada casual" i "El gat retrobat"

  • Valors [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-12-2022 | Valoració: 10

    Bon Relat. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Cert. També molta il·lusió. Important.
    Cordialment,

  • Calidoscopi nadalenc[Ofensiu]
    Marteva | 01-12-2022

    Tradicions ben destil·lades. Sentiments contraposats que sobreïxen entre línies. Retrat perfecte de la mestressa, que encarna totes les mestresses, movent els fils des de l'ombra, sense reconeixement, però insistint en trobar l'equilibri dins la seva realitat.
    Molt bé Prou bé! M'ha agradat llegir-te!
    Una abraçada!

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-12-2022

    Hola. Prou bé: Gràcies per la teua informació sobre el meu poema DESESPERACIÓ.
    Sí, és així. Açò que t'envie aquí, és veritat i va col·lació al meu poema.

    Hola a tots i a totes, per primera vegada vos demanem amb fervor, que ens ajudeu a resar pel meu nebot Hugo Molero, té dotze anys i fa uns quants anys que està lluitant amb un càncer d'os en una cama i ja li llevaren l'os perquè tenia una placa de metall, però al final el pròxim dia u del dijous que ve li la tallaran i damunt té metàstasi en els pulmons i estem sobresaltats. Necessitem molta oració, és l'únic que es pot demanar per Hugo Molero. Ell sap com està i pateix molt.
    Gràcies a tots i totes i esperem que reseu molt.

    Que passes una bona nit.
    Cordialment.

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-12-2022

    Bona vesprada. Prou bé: Gràcies per la teua opinió sobre el meu poema “Desesperació”. Així és. Cadascú, aquest poema, el veu d'una manera diferent. Però tu ho has expressat autènticament.
    Cordialment.

  • Tradició [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 01-12-2022 | Valoració: 10

    Molt bon Relat. Visca i valor a la Tradició. Felicitats.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre la Negociació.
    Important que la Negociació aporti positivitat a totes les parts.
    Cordialment,

  • T'ENTENC....[Ofensiu]
    jomagi | 01-12-2022

    .... t'entenc, tens raó en el reu comentari.
    Si, som molts els que volem assolir una República.... però si la majoria fóssim més raça que tribu potser tot seria diferent.
    Des dels anys 50's inclús avans fin a dia d'avui ni ha prou en sortir als carrers de Catalunya i observar: els quintacolumnistas SON MAJORIA. Fa masses anys que han acoseguit sense cap guerra, dissoldre la poca unitat que hauríem de ser i tenir!... No hi ha res fer.
    L'escrit és metafòric. Molts ho vivim així.
    Una abraçada.

  • ara ve Nadal[Ofensiu]
    Atlantis | 29-11-2022

    Des de la veu d'una pagesa ens recrees un Nadal amb totes les seves tradicions que ens porta als nostres nadals (sobretot dels que tenim una edat).

    Et felicito, prou bé, pels teus escrits que cada vegada són millors i per l'estona que em fas passar llegint-te.

  • Un mirall al menjador [Ofensiu]
    llpages | 28-11-2022 | Valoració: 10

    Sembla talment que compartim taula amb els diversos personatges apareguts al text. Està tan ben descrit que se't fan familiars de seguida, segur que us identifiqueu amb algú. Jo la faria de lectura obligatòria quan es parla d'advent i de l'ambient de Nadal, segur que contribuiria a mantenir unes tradicions nostres assetjades permanentment. Una delícia de text!

  • LA TRADICIÓ. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-11-2022 | Valoració: 10

    Hola. Prou bé: Un relat molt entretingut i amb molts detalls que porten a una narració molt concreta per a Nadal. Ho has descrit amb molta paciència, doncs jo així ho he trobat. El final és concret i eficaç.
    Que passes una bona nit.
    Cordialment.

  • Arreu[Ofensiu]
    Marina i punt | 27-11-2022

    Molt bona descripció. He pogut imaginar la situació curosament relatada i he pensat en com encaixa en la llar de moltes famílies en acostar-se el Nadal.

    Salutacions

    Marina

  • Ens ho envies al NADAL DE CONTE?. [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 27-11-2022 | Valoració: 10

    Gràcies.

    tribuna@guimera.info

  • ADMIRO[Ofensiu]
    Bonhomia | 27-11-2022 | Valoració: 10

    Merci pel comentari.
    Admiro la teva manera d'escriure. És una prosa molt correcta, tot seguint l'argument amb efecte clar i bo narrant aquesta història, que conté molt de realisme i que fa goig de llegir.
    Un plaer.

  • Dinar de Nadal[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 27-11-2022 | Valoració: 10

    Caram, amb aquest text tan ben redactat, m'he sentit tan identificada que és com si ho estigués vivint jo mateixa. Quina veritat, les discussions sense solta ni volta que esdevenent amb una trobada familiar en aquestes datesl. El Nadal té aquestes coses, però és una excusa perfecta per reunir-se en familia, que potser si no fos per això, no hi hauria cap trobada. I el paper assumit de la mestressa, que el pateix però també el gaudeix, encertat del tot.

    M'ha agradat molt.

    Salutacions.

    Rosa.



Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

98 Relats

917 Comentaris

31251 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com