Foto de perfil de Marta

Marta

44 Relats, 222 Comentaris
46842 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
No entenc de poesia nomes de sentiments i en aquest món amagat... sóc viatgera d'històries acabades sense principis... col·leccionista d'adéus sense temps...

Fins i tot sóc a vegades l'obra inconclusa amb infinites possibilitats per a un final.

Soc com soc ...

Gracies a tothom pels seus comentaris i per la seva paciència amb mi


http://desiertodearenaypiel.spaces.live.com/

marta_dunia@hotmail.com



Últims relats de Marta

Últims comentaris de l'autor

  • Marta | 15-05-2008 | Valoració: 10

    La trobo preciosa, i sense paraules.

  • Marta | 07-02-2008

    Avet_blau, però quan torni ho fare amb el meu nom , amb Marta, perque no m' haig d' amagar de res.

  • Marta | 05-02-2008

    Gràcies a tots els que em doneu el vostre suport, tant per aqui com en privat.

    El fet no són els comentaris de Requiem, Somnis o algun mes, que estic segura que es tracta de la mateixa persona, és el fet de pensar que ningú o millor dit que algú pot tenir la capacitat moral de fer mal per un simple escrit.
    Les qualificacions em dóna igual, penso que seria mes etic no qualificar a ningú, entre moltes altres raons perquè cadascun és cadascú i no tots tenim la mateixa forma de pensar i això no indica que un treball estigui bé o malament,depenent que ens entusiasmi o ens avorreixi.

    Fa molt poc que escric en catalan, malgrat ser el meu idioma matern mai m' habia atrevit perquè no em creia ni capacitada ni amb la suficient qualitat gramatical per a poder fer-lo, i sé que estic a anys llum encara però escric perquè m' agrada i m'agrada compartir els meus sentiments, al cap i a la fi nomes es tracta d'això.

    Tornare pero ara Vull donar-me uns dias perquè m'ha afectat que en un lloc tan entranyable com aquest, on persones ens obrim i confiem el nostre JO mes intim a altres persones , existeixi qui jugui brut i no sigui prou honrat per a donar la cara i escudar-se en cicks falsos.

    Gràcies a tots i fins aviat



  • Marta | 18-01-2008

    Es una pena que les teves critiques estiguin " tan ben dirigides", ja veus , a mi tampoc m' agrada com escrius i trobo manca de sentiment en els teus escrits, però mai hagués escrit per dir-ho ni a tu ni a ningú..
    El silenci es una actitud intel.ligent davant tot allò que no puc entendre.

  • Marta | 12-01-2008 | Valoració: 10

    Un mal record però que ens dóna la tranquil·litat que en aquest moment ets el teu qui ens ho evoca i podem compartir-ho.

    Són d'aquestes coses que l' unic que no es desitgen és tornar-les a reviure.

    Salut i cuidat


  • Marta | 12-01-2008 | Valoració: 10

    Escapar-se si de tot allò que ens dol i ens molesta, sabent que no tornarem sobre els nostres passos.

    Petonet

  • Marta | 12-01-2008 | Valoració: 10

    Clar que som capaços de seguir sense tot allò que ens fa mal.
    Si m'ho haguessin preguntat fa un any t'hagués dit que no, que el costum, la rutina, ara despres del temps, de la solitud i d'haver-me decidit a estimar-me una mi ca mes, si, es pot perquè quan cal renéixer d'unes cendres és perquè no hi ha la suficient flama per a evitar apagar-se en elles.

  • Marta | 23-12-2007 | Valoració: 10

    Però això ens ha passat a tots, et dónes la volta i mires el que has deixat darrera, repares en cadascun dels moments i et preguntes si ha valgut la pena, perquè segueixes en el mateix lloc, amb el buit de sempre esperant que arribi aquest dia en el qual t'adónes que no ha importat el que has hagut de passar fins a arribar aqui, però almenys ha valgut la pena perquè saps que no t'has equivocat al voler conformar-te amb menys.

  • Marta | 20-12-2007 | Valoració: 10

    Això és comoditat i el demes són tonterias. Divertit el teu relat, però has provat passar-te per Ikea , jejeje allá et canvien els conceptes de totes les coses, i fins a pot ser que t'entrin ganes d'independitzar-te!!!


  • Marta | 20-12-2007 | Valoració: 10

    I qui no té por, a créixer, a tots els canvis que amb el pas del temps d'una o altra forma hem d'anar assumint. No puc ensenyar-te grans coses perquè sóc de les quals penso que em queda molt per aprendre.
    I sobre les valoracions, tot es molt subjectiu, sigues tu mateix i prou.
    Petonet



  • Marta | 14-12-2007

    Es una historia tal com la sento jo, la veritat es que no penso si el final es acertat o no ho es, perquè es tal i com jo el vaig viure en un moment determinat de la meva vida.
    L' ultima frase fora de lloc?
    potser si, però el que no puc fer es canviar un final nomes perquè no sigui adient als ulls de qui llegeix, jo crec que aquestes paraules com tantes altres entra'n dins del joc eròtic d' una parella, poden caure mes be o mes malament als ulls dels demés però hi son.

    Un altra cosa es el sentit literari del escrit que segurament es nul i en soc conscient però tampoc ho pretenc sempre he dit que no soc poeta, nomes escric sentiments

    Gracies a tots de qualsevol manera per les vostres opinions

  • Marta | 11-12-2007 | Valoració: 10

    I quan l'amor és profund i sincer?
    A vegades desprès del temps repara's en sentiments, en moments guardats en alguna part de la historia que abans ni tants sols tenies en compte, però per que?, per enyorança? per soledat, per que?
    Jo desprès del temps he arribat a la conclusió que mai es pols el que s' estima, es cert però a vegades amb els sentiments no es suficient.
    Una entrada preciosa plena de sentiments retrobats.

  • Marta | 09-12-2007 | Valoració: 10

    ...mentre no ens adonem que tots anem al mateix vaixell

    Hola, no, t' havia llegit mai, no fa massa que estic per aquí, però veig que tenim en comú Egipte i el desert per mi un puntal imprescindible d' existència i una veritable font de vida.

    T' aniré llegint poc a poc.
    Fins aviat

  • Marta | 08-12-2007 | Valoració: 10

    Saps?
    la primera vegada que vaig entrar a relats vaig llegir aquest escrit teu
    Amb va impactar , vaig pensar que era tot allò que a mi m' hagués agradat escriure perquè es el reflex que tota dona sent.

    Et vaig llegir i vaig pensar ¡¡¡ caram no soc un bitxo estrany!!

    Després et vaig anar llegint poc a poc cadascun dels altres escrits, sense dubte li posa's imatge a tot el que llegim, i ets la meva visita obligada cada vegada que puc entrar quest racó.

    Gracies per ser com ets.,

  • Marta | 07-12-2007

    El temps ho posa tot al seu lloc... a vegades no sé si en el millor, però és ell qui remena les cartes i nosaltres no podem més que jugar la partida....

    Sempre és moment de mirar cap a endavant i veure la vida...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: