Cercador
Desamor
Un relat de: Gertrudis- Compartir:
Desemparada. Com si desconeixés
el terra que he de recórrer tota sola
amb presses per abandonar-lo.
Trista i buida, tornant el pas
a l'eixam d'inquietuds, la terra
aliena la meva memòria de dona perduda.
Camino, perquè no puc parar, tota sola,
perquè la vida em fueteja amb filferros
espinosos i roents.
Desitjo reposar en el teu pit
hirsut i flonjo, ara que m'has deixat,
cansada d'anar enlloc per oblidar-te.
Comentaris
-
un poema veritablement meravellós[Ofensiu]ixnuir | 02-03-2008
i a més m'ha fet gràcia perquè jo en tinc un que es titula igual tot i que és molt diferent...
mira-te'l i diga'm què et sembla si vols:
http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=546400 -
Es com una escala[Ofensiu]Marta | 07-12-2007
El temps ho posa tot al seu lloc... a vegades no sé si en el millor, però és ell qui remena les cartes i nosaltres no podem més que jugar la partida....
Sempre és moment de mirar cap a endavant i veure la vida... -
Tristesa[Ofensiu]Salgado | 07-12-2007 | Valoració: 10
i amargor en les teves paraules. Soledat i melangia.
Una abraçada, Xavier -
Vaja![Ofensiu]ANEROL | 24-11-2007 | Valoració: 9
quin contrast amb l'anterior poema.
