Mira'm

sempre són l'erotisme i el sentiment.

Xavier

sentiment noi, sense donar voltes i la Marta molta Marta en la seva resposta.

No m'ha fet el pes aquest relat de prosa poètica .
Trobo que amb les paraules, existeixin o no, no es mira. Trobo, també, que parlar d'un desig ple de ganes és reiteratiu ( com dir parlar d'un mar ple d'aigua ) . Són dues imatges que em grinyolen .
Naturalment les meves són opinions completament subjectives i fetes amb ànim constructiu.

en els que és possible fer un poema breu dient el que en altres ocasions ens caldrien molts fulls per arribar a fer-ho. Crec que tu has encertat un d'aquells moments i ho has aconseguit.
És bellissim el poema!
Una abraçada

...

m'hi torno a trobar al bell mig, en recordo les sensacions que em va provocar aquest escrit mentre el travessàvem, en noto l'olor i els sons.

I vas dir "l' estimo pero no puc mes" i vas marxar lluny de tot.

Quan la tendresa es mes intensa,
amb els ulls tancats, ben fort.
Llavors el silenci parla,
entre alenades de passió.

Quan el desig, desassossega i emmalalteix,
perquè vol omplir el cos de vida,
llavors arriba una onada,
de carícies i amb mes passió.

Quan la tendresa es mes intensa,
amb els ulls tancats, ben fort.
Llavors el silenci parla,
entre alenades de passió.

Quan el desig, desassossega i emmalalteix,
perquè vol omplir el cos de vida,
llavors arriba una onada,
de carícies i amb mes passió.

És curiós com pot canviar la vida només per mirar des d'un altre lloc.

Només cal atrevir-se a mirar-hi.