Egipte

Un relat de: Marta

Olor a encens que travessa els sentits... sabor a te amb menta embriagat d'una aroma a gessamí que atordeix la pell... pols, vent, sorra ... desert.

Sensacions que il·luminen les entranyes i evoquen moments perduts en alguna part d'una història a la qual pertanyo...

Respiro el temps, revisc altres vides en la meva, m'embolico en Amón i em buido en aigües del Nil...

Mai m'han sabut a tant uns carrers replets de gent, d'aparadors vestits amb colors extravagants, estridents sons de clàxons i vida... molta vida en cada cantónada.

Revisc el meu primer Egipte...un Egipte fascinador el qual pernoctarà en mi fins a retrobar-me amb Osiris en aquesta primera visió on una lluna menguant em va deixar veure un alè d'eternitat en aquelles majestuoses figures dormides en el temps i en la història...

Va ser un despertar als somnis davant de la seva immensitat, on present i passat es conjugaven en un cel ple d'aromes i sabors...

Em vaig lliurar a la saviesa de Sekmet, arraulida en les ales d'Horus i em vaig perdre en la immensitat de Kefren... mentre Kheops i Mikerinos vetllaven pels somnis eterns dels que ens posàvem als seus peus...

Mai res em va omplir tant... mai vaig respirar tanta vida perduda en aquests carrers on el silenci no és benvingut, on centenars de mirades pertorben la pau i il·luminen l'esperit en la complicitat d'un somriure...

A la vora del Nil m'he convertit en el que sóc... asseguda a la sorra del desert, abandonada a la pols i a l'intrigant silenci de les dunes que van i vénen canviant el paisatge i el sentit de la vida...

Vençuda per aquesta cultura plena de saviesa sóc còmplice de tots els enigmes que l'emboliquen recatada, submissa... vetllant pels secrets que amaguen els llargs laberints que connecten amb l'eternitat...

Aquest és el meu Egipte... el que s'amaga dels itineraris, el que no és perseguit per autocars... ni eternitzat pel flash de les càmares.

El de llargues nits en faluca pel Nil al so d'un banjo, el de passadissos foscos, el dels carrerons amb olor a humitat, el de poblats indígenes amb sabor a humanitat... el d'albes banyades en la sorra del desert...

Aquest és el meu Egipte font de vida amb olor a flor de lotus...espècies i encens que no està dissenyat ni perseguit, el que s'amaga de la mà devastadora de l'ambició i la vanitat, el qual s'assaboreix d'amagat del què és terrenal i tuteja en silenci amb l'eternitat mentre tal com està reflectit en lletres a la tomba de Nefertari...


"Sento que pertanyo a Egipte ...i Egipte em pertany a mi..."


Comentaris

  • Sentir...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 03-01-2008 | Valoració: 10

    que formes part de tot el que t'envolta i en gaudeixen els sentits, un a un, recordant la història i escoltant la saviesa d'una cultura desconeguda malgrat sigui una de les que més s'ha escrit.
    M'ha semblat una vivència magnífica, Marta. Hi destacaria aquesta visualitat de les imatges que van sorgint a mida que relates.
    Una abraçada, i BON ANY!

  • Egipte[Ofensiu]
    Jaume47 | 30-12-2007 | Valoració: 10

    El reconec sempre a traves dels teus escrits i m' endinso amb ell.

  • Quan el riu es font de vida[Ofensiu]
    Avet_blau | 29-12-2007 | Valoració: 10

    Quan el riu es font de vida,
    des de segles enllà;
    i encara ara, colpeja els sentiments,
    embriagant-los, i absorbint-los;

    Quan la llum, d'àmbar màgic,
    recull de sorres i de vents
    enlluerna els sentits.

    Quan la olor, barreja indescriptible de colors
    penetra per la pell,
    i l' embriaga fins a perdre la raó.

    I la pell, bruna i aspre per el vent,
    s' esborrona en tocar la sorra,
    càlida i vermella del desert,
    es que la passió es viva,
    i pertanys al riu, a la llum, a l' olor, al desert.

    Avet

  • El País del Nil[Ofensiu]
    Onixnegre | 29-12-2007 | Valoració: 10

    Com diuen per allà, font de vida i llum de llums.
    Un paradís

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Marta

Marta

44 Relats

222 Comentaris

53782 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
No entenc de poesia nomes de sentiments i en aquest món amagat... sóc viatgera d'històries acabades sense principis... col·leccionista d'adéus sense temps...

Fins i tot sóc a vegades l'obra inconclusa amb infinites possibilitats per a un final.

Soc com soc ...

Gracies a tothom pels seus comentaris i per la seva paciència amb mi


http://desiertodearenaypiel.spaces.live.com/

marta_dunia@hotmail.com