Adeu

Doncs això.
Una abraçada!

He passat pel teu raconet i em trobo amb el teu comiat (temporal, espero). Només volia dir-te que em consta que hem sigut uns quans les dianes d'aquest arquer d'intencions poc afotunades, i que tens raó, és trist adonar-nos que hi ha algú que pateix d'enveja, que hi ha algú que es distreu fent el borinot, però de fet si ho posem a la balança, i més en aquest entorn que ens trobem, no té cap pes. Pesa molt més el treball, l'entusiasme i el sentiment de qui, com tu, escriu només perquè li agrada i té la generositat de compartir-ho.
M'agradaria seguir-te llegint, Marta.
Facis el que facis, t'envio una abraçada ben gran.

Avet_blau, però quan torni ho fare amb el meu nom , amb Marta, perque no m' haig d' amagar de res.

tornaras,
amb un altre nom,
peró amb el mateix somriure.

amb noves il.lusions,
peró amb el mateix sentiment,
amb el cor damunt la ma
i damunt la sorra.

tornaras...
... com Ulises a itaca.

No es pot tapar un volcà de sentiments.

Avet

Gràcies a tots els que em doneu el vostre suport, tant per aqui com en privat.

El fet no són els comentaris de Requiem, Somnis o algun mes, que estic segura que es tracta de la mateixa persona, és el fet de pensar que ningú o millor dit que algú pot tenir la capacitat moral de fer mal per un simple escrit.
Les qualificacions em dóna igual, penso que seria mes etic no qualificar a ningú, entre moltes altres raons perquè cadascun és cadascú i no tots tenim la mateixa forma de pensar i això no indica que un treball estigui bé o malament,depenent que ens entusiasmi o ens avorreixi.

Fa molt poc que escric en catalan, malgrat ser el meu idioma matern mai m' habia atrevit perquè no em creia ni capacitada ni amb la suficient qualitat gramatical per a poder fer-lo, i sé que estic a anys llum encara però escric perquè m' agrada i m'agrada compartir els meus sentiments, al cap i a la fi nomes es tracta d'això.

Tornare pero ara Vull donar-me uns dias perquè m'ha afectat que en un lloc tan entranyable com aquest, on persones ens obrim i confiem el nostre JO mes intim a altres persones , existeixi qui jugui brut i no sigui prou honrat per a donar la cara i escudar-se en cicks falsos.

Gràcies a tots i fins aviat

no marxis si és pels comentaris aquests, és pesadet, trobar-te gracietes que no fan gràcia, quan tu et prens la literatura com quelcom que t'importa.

A mi el tema de la nota, m'és igual, com si em vol posar tot 1 als cent i escaig relats que tinc. Més aviat em fa nosa la sensació de brutícia i mal rotllo que deixa en un poema meu. Sento com si m'empastifes el poema amb la bajanada de torn.

Potser és una prova de Déu, ves a saber i si aguantem potser entrarem al cel de pet, (en el meu cas ho dubto).

Anima't dona!, només és algú amb ganes de ferir i fer mal. Intenta que no ho aconsegueixi.

gyps

precisament perquè ets com ets no has de deixar que et tirin a terra! segueix escribint i fes de les lletres una arma!

salut!

julià

marta! ja sé que gairebé no ens coneixem, però jo et diria que no t'en vagis! és per culpa d'en requiem oi? doncs jo et diria que no et donguis per vençuda! precisament el que ell vol és això però no té motius per fer-ho, t'he estat llegint i a mi personalment m'agrada molt com escrius! de debó, no ho deixis!

julià.