Infart

Sensacions que suposo que no les podries transmetre com ho fas en aquest poema sense haver viscut l'experiència. Celebro que ho hagis superat d'aquesta manera tan emocionant i que hagis "sobreviscut per explicar-nos-ho".
Una abraçada,
Quim

El teu poema m'ha fet sentir exactament el mateix que vaig veure i viure amb el meu pare. Aquesta angoixa que descrius tan bé queda clavada com una espina que costa d'arrencar. Afortunadament, el meu pare, el mateix que tu, se'n va sortir i està a punt de complir vuitanta-sis anys. O sigui que ja et pots imaginar la meva alegria per ambdues parts.
La lliçó que se'n treu d'aquesta horrible experiència és que cada instant de la vida cal gaudir-lo al màxim i , a ser possible, ben a prop de la natura com fas tu, i al costat dels éssers estimats.
Cuida't molt.
Una abraçada ben cordial, J. Lluís.

Mercè

PD- Vaig estar molt contenta de conèixer-te el dia de l'homenatge al nostre estimat company relataire Toni Viadé, e. p. d.

els comentaris, he vist que és biogràfic.
M'imagino l'alegria dels teus al veure que el teu cor tornava a bategar amb normalitat.
Un poema angoixant i colpidor però amb el teu estil perfecte de sempre.
Una abraçada.
Nonna_Carme

Hola;

Sortira aviat a R.C , està però ja publicat amb imatges a coneixercatalunya.blogspot.com

La Vall Deliciosa està molt recomanda per les afeccions cardiovasculars

Antonio Mora Vergés

Un cor que diu prou, masegat per la vida
d' anys de tristeses i patiments,
un avis en el llindar de la foscor,
un futur que es presenta dubtós...

Un canvi radical a la vida,
descansar, menjar , gaudir, estimar...
obren un nou camí al cor feixuc,
i el retornen a nosaltres.

Avet

Per sort per a nosaltres, els mals records els podem deixar enrere…

Has escrit un poema amb molta força descriptiva, que empeny les sensacions des de la pantalla i arriba a la lectora! I a més, regales un final ple de vida, d'il.lusió, d'esperança…

M'alegro d'haver tornat a rebre un comentari teu, llegir-te i veure que tornes a publicar… fins aviat, doncs!

T'envio ara mateix una abraçada i un somriure
Unaquimera

Llegeixo a tots els més valorats. Ara te toca a tu.
Una mala experiencia. Un mal record. Un bon poema.
m

He pensat en la frase "un final d'infart" que es fa servir tan sovint. El teu "Infart" té un bon final.

Ben descrit i amb un final esperançador!

Felicitats!

Com ja t'han comentat, aquest és un poema que només s'entén a partir d'una experiència personal. I així i tot, es necessita un bon tremp de narrador per a bastir-ne un poema tan viu, tan colpidor. Tinc el pit que gairebé em fa mal.

fa patir de tan real. Alhora, amb molta bellesa voltant el poema.
Un final tendre i encoratjador.

petons!

Un mal record però que ens dóna la tranquil·litat que en aquest moment ets el teu qui ens ho evoca i podem compartir-ho.

Són d'aquestes coses que l' unic que no es desitgen és tornar-les a reviure.

Salut i cuidat

És un poema realment colpidor, en especial quan descobreixes que és biogràfic. El final optimista és un glop d'esperança.

en aquestes estrofes tan ben i sencillament logrades.

Molt bonic, i molt real i colpidor. I segur que molt més colpidor per a qui hagi passat per aquesta experiència.

M'agrada molt com l'has escrit, amb una mètrica molt acurada i un ritme que fa percebre les sensacions.

Que bé que finalment hagis pogut veure algú que t'agafa la mà i somriu d'alegria.

o, en altres paraules, una experiència biogràfica. Diuen, però, que apart del tràngol, d'aquest tipus d'experiències en queda una nova percepció de la vida. Una nova percepció que sens dubte trasllades a aquest poema en arribar al final, amb un únic vers. La valoració més que no pas de les petites coses, de les coses que a nosaltres, massa sovint, ens semblen petites. I que en el fons, són les que realment importen.Un final sobre el qual subscric les paraules de la Gessamí: és commovedor. Gràcies per compartir amb nosaltres el record d'aquesta experiència traumàtica que, segurament, haurà conferit algun canvi en la teva vida.I gràcies també pel comentari!!! Rep una forta abraçada, company, i els meus millors desitjos perquè aquest 2008 vingui ple de bones estones lluny d'angúnies i mals records! Salut, èxits, projectes i bon humor!Amb una abraçada,Vicenç

Si Allan lee veritablement es un poema biogràfic moltes gracies per els vostres comentaris
J.Lluis Cusidó i Ciuraneta

ben descriptiu que conté força i aroma de realitat. Si més no, l'has fet molt creible pel lector. El final resulta commovedor amb aquest retorn a la vida i la il.lusió d'algú que et pren la mà.

El teu poema és una descripció molt realista d'aquell esglai que espere hages superat amb escreix.
El final és força emotiu, amb la tornada a la vida com tu dius, i trobar-te amb la visió i la mà de la teua estimada.

Molta salut!

FRANCESC