Oasi de foc i d'arena

Un relat de: Maria Sanz Llaudet

Quan es fa de nit, les ombres de l'enyor prenen forma i es deixen veure nítidament sortint a poc a poc del darrera de pensaments que s'han anat forjant durant el dia. Esperen pacients que les agulles del rellotge apuntin cap a la matinada, i és llavors quan es transformen en flames ardents que pretenen convertir en cendres tot el que encara conservo de tu.

I jo m'hi encaro,
amb el valor que encara em resta.

Estiro les mans i amb una fúria desconeguda que sorgeix de la desesperació, arrabasso a aquelles llengües de foc rogenc les nostres vivències, els records, les carícies, els petons... hi deixo els mals moments, les absències, els silencis...

I tornes a ser amb mi,
preguntant-te el per què d'aquestes mans cremades.

I jo et miro entre llàgrimes,
maleint mil cops l'oasi d'arena que guardes al melic.

Em caldria un bocí de covardia, just el necessari per ser capaç d'immolar-me.
I després renàixer, sense tu.


Comentaris

  • Jo també sóc acuari però ignoro el meu ascendent.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 06-10-2008 | Valoració: 10

    És un poema preciós. És el que tu dius, que escriure les vivències és com una necessitat. En certa manera és com si exorcitzessim tot allò que ens ha fet mal i ens en desempelleguessim. Però hi ha tants moments d'alegria dins de nosaltres...! Això no ens ho podrà treure ningú.
    Si t'agrada l'humor, fes una ullada al meu últim relat JA SÓC A LA GARJOLA!!!. No sé si ja ha sortit. A veure si t'agrada. Petons

  • "maleint mil cops l'oasi d'arena que guardes al melic."[Ofensiu]
    angie | 15-02-2008

    Pura poesia. Passió gairebé irreverent, plena de nocturnitat (em fascina la nit pel que ens fa treure de dins) i humanitat.
    I l'oasi, ha d'existir sempre, però tenir-lo només com a camp de repòs, no??. La seva arena no sempre crema...

    angie

  • Renéixer[Ofensiu]
    Naiade | 14-01-2008 | Valoració: 10

    La nit espera pacient que la ment reposi del neguit diari per atacar a traïció, fent emergir els nostres neguits, deixant aflorar sentiments que trastornen el nostre repòs.
    M'ha agradat aquesta explosió d'energia que desprens, plantant cara al negativisme i encarant amb valor intromissions que volen arrabassar-te el record dels bons moments.
    Una de les millors coses que tenim.
    Segur que renaixeràs sense ell intueixo la gran força que tens.
    Endavant

    Una forta abraçada


  • I som capaços, [Ofensiu]
    Marta | 12-01-2008 | Valoració: 10

    Clar que som capaços de seguir sense tot allò que ens fa mal.
    Si m'ho haguessin preguntat fa un any t'hagués dit que no, que el costum, la rutina, ara despres del temps, de la solitud i d'haver-me decidit a estimar-me una mi ca mes, si, es pot perquè quan cal renéixer d'unes cendres és perquè no hi ha la suficient flama per a evitar apagar-se en elles.

  • gypsy | 11-01-2008 | Valoració: 10

    enyors, nostàlgies, passats irremeiables que ens acompanyen com un llast o com una ombra.
    Sort que podem reinventar-nos, més que mai dintre els mots.
    La teva sensibilitat a flor de pell sempre és un goig de llegir, alhora que ens fa reflexionar sobre allò que ens mostres.

    Un petonàs.

    gyps

    PD: el títol, magnífic!

  • Desitjos, records i propòsits[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2008 | Valoració: 10

    La nit, com el mar, són per a mi éssers màgics dotats d'una intangible voluntat pròpia que de vegades es pot fer present a un esperit sensible, de tal manera que la nostra vida canviï, durant el temps que dura el seu influx, de to.

    A partir d'aquesta referència a la nit, has confeccionat un text breu, molt breu, que conté tot un univers d'enyor, d'amor, de dolor, de ràbia, d'impotència, de coneixement, de saviesa... d'emocions que, com planetes, giren i volten, atraient-se i rebutjant-se, provocant, en xocar, records, desitjos i propòsits.

    Invariablement, és un goig dedicar una estoneta a llegir-te! Per això avui, que per a mi és un dia una mica especial, parlant en termes relataires ( Gràcies! ), desitjava fer-ho de forma especial... i no he quedat gens decebuda!

    T'envio una abraçada Nova d'Any que comença, ple de possibilitats per estrenar encara,
    Unaquimera

  • brumari | 10-01-2008

    Jo crec que la nit és propícia als enyors per molts motius, la por atàvica a la foscor i la soledat, entre d'altres. És un fenomen que creix amb l'edat, perquè s'acumulen els records, bons i dolents, així com la sensació de soledat.

    Però cada matí les primeres llums esbandeixen els fantasmes.

    Tu, en el comentari que tan amablement m'has fet, parles de tornar a néixer. I aquesta és exactament la sensació que jo tinc tots els matins en despertar-me i, abans de posar els peus a terra, dono gràcies a la vida per l'inestimable regal d'un nou dia.

    El teu escrit és un bell poema (no un assaig, com tu el qualifiques), amb un esclat de desesperació que només els poetes us podeu permetre, perquè demà, potser avui mateix, sereu capaços d'escriure un cant d'esperança.

    Una abraçada,

    Joan

  • Anagnost | 09-01-2008 | Valoració: 10

    Sí, els nostres pensaments se solen esvalotar, especialment en els moments de soledat nocturna, i a vegades ens costa dominar-los. Moltes vegades sentim que aquests pensaments ens subjuguen i ens desassosseguen. Sí, com una foguera que ens crema les mans quan en volem salvar els punts d'esperança.
    És un relat que, tot i la seva brevetat, constitueix una oferta de gran densitat, per a implicar-s'hi, per a fruiir-ne.

  • indefinida | 09-01-2008 | Valoració: 10

    Una magnífica foguera feta de paraules.

    Un plaer llegir-te.

    Petons.

  • hola gessami blau[Ofensiu]
    ANEROL | 09-01-2008 | Valoració: 10

    l'he rellegit. El trobo formós, melanconiós, profunds sentiments que transmenten una necessària acceptació dins d'un cor fogós i lluitador

  • J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 09-01-2008 | Valoració: 10

    Es veritat, de nit comencen a eflorir els pensaments els records i també les enyorances i els propòsits algunes de les quals arribada la matinada es podran realitzar.
    Amb encertada brevetat has sabut combinar molt bé diferents situacions i sentiments.

    J. Lluís CC

  • Quina passió!!![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 07-01-2008 | Valoració: 10

    Talment com una tempesta, però amb totes les paraules al seu lloc, sense que el vent se n'hagi emportada ni una. Descrius en ocasions gairebé amb fúria la voluntat d'esdevenir au fènix, no per immolar-te, sinó per renèixer, per afrontar una vida nova. Però una relació d'amor odi no es pot sortejar fàcilment. És més, sembla una tela d'aranya de la qual vols però no pots escapar. I aquesta sensació l'has traslladada perfectament al relat. Un dels millors que he llegit en força temps. Tan breu però sense que hi falti res. Un bocí del més exquisit pastís literari.

    L'única observació que et faig és una puntualització per fer-me una mica el tastaolletes: el "per què" que cites més o menys a la meitat del text hauria d'anar junt, crec, perquè és el substantiu (equival a dir "motiu" o "raó").

    Però ja dic, és per fer-me una mica l'inconformista... I tampoc no és per fer la pilota!!! Gràcies per portar-te tan bé i espero que els reis, al seu torn, s'hi hagin portat (ells només ho han de fer una sola nit en tot l'any, jeje!). Ja veuràs (i ja t'ho avanço) que a l'edició impresa hi ha alguns errors. Sense que això serveixi d'excusa, et comento que no em van donar la possibilitat de revisar la prova d'imprempta, i per tant algunes que potser hagués pogut esmenar no vaig ser-hi a temps.

    Gràcies un cop més i una abraçada molt i molt forta, Gessamí!!!

    Vicenç

  • Encadenada a sentiments[Ofensiu]
    Avet_blau | 06-01-2008 | Valoració: 10

    Encadenada a sentiments,
    d' un record, una melangia del passat,
    que encara burxa en el ahir.

    En el altar del temps,
    nomes deixes els moments tendres
    cremant i llençant, qualsevol dubte al foc.

    immolar-se i renéixer en el amor,
    amb la valentia del desig.
    acte sublim de passió.

    Avet

    perque al la nit les pasions i sentiments
    prenen mes força ?

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Maria Sanz Llaudet

Maria Sanz Llaudet

54 Relats

906 Comentaris

105995 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig arribar a aquest món una matinada de ple hivern, un dissabte del mes de gener que em va batejar amb el signe d'aquari, amb ascendent escorpí (ara que ja tenim confiança, us ho puc confessar)
Quan vaig ensenyar-vos el meu primer relat, l'octubre del 2006, us deia que feia pocs anys que havia començat a escriure. Ara ja en fa uns quans més. No sé si en aquest temps he aprés a escriure gaire més del que sabia -que era poc-, però seguiré posant-t'hi tot l'esforç de que sóc capaç i, per fer-ho, rés millor que tenir l'oportunitat de llegir-vos i gaudir d'aquestes històries i vivències que entre tots compartim. Sembla ser que finalment he corregit la meva tendència a posar punts suspensius a tota frase que se'm posava pel davant, però el més important per a mi és que segueixo sentint aquella necessitat que m'empeny a deixar constància escrita de pensaments, vivències, sentiments...
Gràcies a tots, i especialment a aquells que tingueu la paciència de llegir-me. Els que a més tingueu la bona voluntat de comentar-me, doblement agraïda.