Avui

Un relat de: Marta

Avui m'he parat a pensar com han sigut els altres aniversaris de la meva vida i per primera vegada amb dono compte que és el primer any que estic sola... volent estar sola amb cos i ànima, sense lligams, sense pors ni dolors.

Amb aquella soledat que dóna el saber-me mestressa de mi mateixa, lliure i convençuda.

Torno enrere i repasso el passat, tot el que he estimat i el que he perdut pel camí .

Ara sóc on vull ser, amb les meves ganes de retrobar-me amb mi mateixa, de no tornar sobre les meves passes ni per camins que ja conec.

No vull patir el dolor d'un cor angoixat, ni la injustícia de paraules que rellisquen fins la pell i es claven a l'ànima.

No vull futurs fets a mida, ni matinades pintades de colors, vull respirar la vida, trobar entre llençols la pau que descobreixo cada dia en uns ulls que em miren a la llum dels seus, la tendresa d'unes mans que m' ajuden a travessar el llarg camí.

No vull res que els sentiments no puguin, sense ordres, sense mentides, sense dubtes...

Avui m'he adonat que sóc molt gran, que deixo molt camí enrere i a cada pas una part important de la meva història, però sóc aquí, amb el cor obert i l' ànima entregada a un món més enllà del que veuen els meus ulls, amb unes ganes d' estimar que arrabassa i embogeix,que s'acarnissa amb tots els sentits que no s'escriu ni es parla i que fins amb la llum apagada es sent.

Tinc les ganes de travessar cel i terra, de recorre'm sencera d'un extrem a l'altre per a sentir tot allò que m'he perdut, amb el desig de despertar-me els instints des de la intimitat fins a la solitud sense màscares sense protecció, sense armadures per perdre per complet el seny.

Vull el silenci d'uns llavis en el meu silenci...un racó de pell del que ja no pugui marxar
confiança, respecte, fidelitat... vull tot allò que m'esgarrifa la pell...

Des d'avui ho vull tot perquè el res ho he tingut ja massa temps.

Avui per fi he desfet els somnis que un dia vaig cosir amb records...
perquè m'he adonat que quan més m'abrigava amb ells... més sentia el fred calant-me els ossos...


Comentaris

  • La sinceritat...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 13-01-2008 | Valoració: 10

    amb un mateix expresada amb mots contundents i plens de força. Crec que sí, que hem de viure d'acord amb el que sentim i exigint a la vida tot allò que sigui nostre, amb valentia i sense pors. De cara, sense màscares ni patiments absurds que a voltes formen part d'una realitat que ens hem volgut fer a mida.
    M'ha agradat molt el teu relat, Marta, tan pel que hi diu com pel que se'n pot extraure i ens convida a reflexionar.
    Una abraçada

  • Mai estàs sola, amb la companya soledat,[Ofensiu]
    Avet_blau | 12-01-2008 | Valoració: 10

    Mai estàs sola, amb la companya soledat,
    ella es fidel com ningú, i si s'instal·la a la teva vida, ja no podràs mai repudiar-la (Moustaki).

    Però el passat, per feixuc que sigui,
    sempre aporta sentiments per recordar,
    i de les ferides en naixeran, il·il·lusions.

    No voler les coses a mitges,
    aspirar a tot, al màxim, lo sublim,
    perquè no?.

    Retrobar-se , amb serenor,
    cap un futur, pendent d'escriure encara.

    No ets gran , es el bagatge de la vida,
    que es ple : de coneixences i sentiments.
    no et perdis, buscant el paradís el dia a dia,
    on hi ha amagats molts somriures,
    encara per descobrir.

    Els somnis encara son vius, cal treure les carcasses, i renéixer amb il·lusió.

    Avet

  • Sincer[Ofensiu]
    Jaume47 | 12-01-2008 | Valoració: 10

    Molt sincer i de veritat sense paraules

  • molt profund...[Ofensiu]
    rasablanca10 | 12-01-2008 | Valoració: 9

    m´encanta el text...

    no tinc paraules, crec que ja ho has dit tot

    sincerament,

    enhorabona

  • A vegades[Ofensiu]
    Onixnegre | 12-01-2008 | Valoració: 10

    esperes tant de temps perquè passi alguna cosa que, quan arriba, ni te n'alegres

    potser perquè no ho volies d'aquella manera
    potser perquè ja ni ho esperaves
    potser perquè no ets la mateixa

    o potser perquè, últimament, ja no t'alegres per res... potser perquè no es aquell lloc on ens pertoca.
    Molt franc aquest relat

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de Marta

Marta

44 Relats

222 Comentaris

53782 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
No entenc de poesia nomes de sentiments i en aquest món amagat... sóc viatgera d'històries acabades sense principis... col·leccionista d'adéus sense temps...

Fins i tot sóc a vegades l'obra inconclusa amb infinites possibilitats per a un final.

Soc com soc ...

Gracies a tothom pels seus comentaris i per la seva paciència amb mi


http://desiertodearenaypiel.spaces.live.com/

marta_dunia@hotmail.com