Cercador
Recerca (Melorepte 9)
Un relat de: deòmises- Compartir:
-
Sorra per deixar de somniar
I tenir-te al meu davant, zíngara,
Per saber quant pesa la llunyania
Si els teus llavis no acaronen la por,
Si els teus dits no besen l'absència,
I reneixo en els teus moviments de vent,
En els teus malucs fets d'argila tendra,
I la penyora de l'estrèpit m'habita
Quan l'escalfor abandona la meva pell,
Quan la paraula no ressona en la teva gola,
I et sé absència que besa els meus dits,
Por que acarona els meus llavis
Mentre la llunyania pesa en la coneixença,
Gitana, al teu davant m'agenollo i em tens
Mentre somnio que em deixes enmig de la sorra.
I, entre llàgrimes amargues, he callat i he reprès el meu camí de recerca vana...
Comentaris
-
Jo diria...[Ofensiu]mei__ | 16-05-2008
que aquest és un poema preciós per ser recitat. Lluny de representar un problema prosòdic, l'ús de les comes i no dels punts als versos centrals és, per a mi, un encert, ja que li atorga al lament una major sensació d'urgència, d'ansietat. Més dramatisme, en definitiva.
-
L'únic problema?[Ofensiu]Nurithy | 16-05-2008
La puntuació. La resta és admirable.
-
La veritat?[Ofensiu]Marta | 15-05-2008 | Valoració: 10
La trobo preciosa, i sense paraules.
-
declaració[Ofensiu]jaumesb | 15-05-2008
b
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306733 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978