Cercador
El que jo vull...
Un relat de: Marta- Compartir:
T'aixeques al matí al costat d'una persona i et preguntes què hi faig jo aquí?
Et dones compte que tot allò amb el que creies no existeix.
Això em va passar a mi...
Vaig despertar al matí i em vaig preguntar qui era ell?
Però sobretot qui era jo?
Jo no volia aquella vida... jo no volia ser aquella dona
jo volia tornar a ser feliç
aixecar-me al matí i veure la cara de l'albada reflectida al coixí.
Mirar-me al mirall i veure uns ulls plens d´il.lusió... de ganes,de passió sense estimar a mitges
sense records del passat que embrutaven el futur de tristesa... ressentiment i pena.
Volia tornar a sentir papallones a la panxa
enamorar-me d'una olor... d'una mirada...d'un somriure.
Aixecar-me al matí abraçada a un cos ple de vida
a un cor que cridés amb la mateixa veu que jo...
agafar el seu alè entre les meves mans
i inventar-me cada instant els sabors dels seus somnis.
Que fos el meu desig dels diumenges a la tarda... de les nits del dissabte...
acaronar amb la meva mà el seu cabell que dibuixa el meu núvol d'amor.
Vull que sigui la meva veu a la seva boca...
Que sigui dia...que sigui nit
Que sigui la certesa de sempre....
Que sigui el desert immens de passió on em vull perdre
i l´ombra del roure on vull envellir.
Comentaris
-
M'ha encantat.[Ofensiu]aquellamirada | 23-12-2007 | Valoració: 10
Són boníssims els teus textos. Especialment aquest, que és el meu preferit. Realment també és el que jo vull :)
Bones festes i felicitats pels teus textos. -
Però el desig no mora mai,[Ofensiu]Avet_blau | 19-12-2007 | Valoració: 10
Les persones , les relacions, la vida,
tenen moments: creixen o moren amb nosaltres.
cada dia moren i neixen desitjos e il.lusions,
cada dia nosaltres donem la volta al mon.
i tot canvia de color,
i res d'ahir, es el que semblava.
i entre la noria d' aquesta vida
cal agafar-se i creure en algú:
persona o color, animal o núvol,estel o terra,
tenir conviccions fermes i donar la vida si cal per defensar-les.
Tristament les persones son les que mes decebem, canviem , mentim, fallem.
si no som capaços de acceptar tantes mancances i traïcions
la vida pot esdevenir patiment .
Però el desig no mora mai,
i amb ell queda el amor i la voluntat
d' estimar, de donar, de sentir.
Avet
-
viure als camps de l'amor i la imaginació...[Ofensiu]desert | 19-12-2007 | Valoració: 10
"Doncs ara mateix portaré un núvol perquè et regui i veure com el teu cor creix sense adornar.te'n"
-
El que volem tots[Ofensiu]Jaume47 | 18-12-2007 | Valoració: 10
sense dubtes ni desenganys
-
Qui sap?[Ofensiu]Onixnegre | 18-12-2007 | Valoració: 10
Qui sap quan la pluja et rentara el ulls?
A la llum de l'alba.
Qui sap on s'acaba el camí?
On rau la felicitat.
-
el fruit [Ofensiu]jaumesb | 18-12-2007 | Valoració: 10
del desig
Valoració mitja: 10
l´Autor
44 Relats
222 Comentaris
54498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81
Biografia:
No entenc de poesia nomes de sentiments i en aquest món amagat... sóc viatgera d'històries acabades sense principis... col·leccionista d'adéus sense temps...Fins i tot sóc a vegades l'obra inconclusa amb infinites possibilitats per a un final.
Soc com soc ...
Gracies a tothom pels seus comentaris i per la seva paciència amb mi
http://desiertodearenaypiel.spaces.live.com/
marta_dunia@hotmail.com