Abans de res, ha sigut un gust trobar-te dins d'aquesta pàgina, m'he llegit la teva crònica de reflexió i espero llegir més de tu! I segon, aprofita ara per especular sobre el segon quart de segle que ens tocarà viure, així tornem d'aquí a uns anys i a veure com van les prediccions ;)

Ja és dels meus preferits, i sabem que fins aquell moment i el que quedaria d'Edat Mitja (com a mínim), hom no pararia de ficar Déu enmig de tot el que forma part del món. Quina crueltat i ignorància, però encara així, no tots podem perdre la fe.

Així s'haurien de fer els bons relats eròtics, no forçats, amb sinceritat i sense cap idea pesadament moderna del sexe lliure, coi ben fet!

Primer de tot, no sabia que els relats eròtics em podien agradar, tens un talent per això hahaha, ho reconec. I segon, fes més històries embogides com aquesta i explora la creativitat sexual com puguis, si us plau. Així són més entretinguts, no com aquell de la no monogàmia consensuada, que em sembla una bajanada sincerament.
Una abraçada!

Creure en la igualtat i lluitar per ella sempre està bé, ara, el que hauríem de fer és deixar de ser tan progres en el món occidental i lluitar contra el veritable masclisme dels països subdesenvolupats; o pitjor encara, misogínia. EUA sobretot podria fer una diferència aquí, si no fos perquè el Trump ha pujat al poder. Però de totes maneres, res d'això hauria canviat.

Sona com si això ho has viscut o algú t'ho ha explicat com perquè ho transmetis de tal forma, vívidament, amb tristor, però també esperança, la qual tots sabem que és l'última cosa que podem perdre en temps tan adversos.

Només una cosa a dir-te sobre les teves presentacions company: t'animo a escriure millor per tal d'evitar faltes d'ortografia, errades de puntuació i qualsevol altra que t'impedeixi tenir textos més còmodes de llegir. No t'ho dic per ofendre't, però perquè jo sóc el primer en equivocar-me i normalment és per no revisar molt bé el que faig; també perquè em preocupo per la llengua, salutacions.

Sí senyor, la mirada és molt important junt amb les altres parts de la nostra cara... A part d'això també hem de tenir en compte com articulem cada part del cos quan volem transmetre alguna sensació, però probablement la mirada és la part més impactant durant una bona conversa.

És cert i ja n'estem fins els nassos d'aquesta falsa democràcia, és un circ cridaner que ja no sabem com ignorar perquè el tenim a sobre cada dia, ens hem acostumat a conviure amb ell i veure'l cada nit i dia a les notícies i al carrer. En fi, **** Espanya.

Perdoneu! La següent i última part serà demà, la més intensa i la més llarga, on tot conclou amb un final que no serà gaire dolç...

Mare de Déu quin friqui estàs fet Joan Colom... Però què coi, visca la llibertat d'expressió literària!