1.100 dC - En nom del cel

No té cap sentit. No l’ha tingut mai. Si ens està observant des del seu lloc de Creació i veu el que hem aconseguit, deu sentir-se avergonyit.

Tanta lluita, tanta sang, tantes morts en el seu nom, sigui quin sigui el nom amb què l’anomenem. No ens mereixem la seva gràcia. No ens mereixem res del que ens prometen els qui parlen en el seu nom.

I tots nosaltres, els uns i els altres, creient-nos portadors de la nostra veritat, d’una certesa única i irrebatible mostrada amb els nostres símbols, esclatem, mutilem i aniquilem. Pares, mares i fills moren a les nostres mans, tant com ho fan a les d’ells. Llavors cap raó triomfa. Només guanya a perpetuïtat l’odi entre germans. Totes les senyeres resten xopes de sang.

Què diran els que ens sobreviuran? Què faran tots aquells que naixeran amb el pecat de l’odi transmès pels seus avantpassats?

No faran res. Fins que no quedi res ni ningú.